Bérgamo, la cuna de San Juan XXIII

El arzobispo de Barcelona recibe unas reliquias del antiguo Papa por parte del obispo de la ciudad italiana, Mons. Francesco Beschi

18 Jul, 2018
Església de Barcelona

Las reliquias de San Juan XXIII, hijo de la población de Bérgamo, han sido el obsequio que el obispo de la ciudad, Mons. Francesco Beschi, ha regalado al cardenal Omella. Una ofrenda que el arzobispo de Barcelona ha recibido con mucho agradecimiento y con la felicidad de acoger la comunidad italiana que peregrina en la ciudad catalana en su recibimiento en la Cripta de la Sagrada Familia. Por su parte, el Cardenal Omella ha obsequiado al obispo Beschi con un libro de la Sagrada Familia y una figurita de la torre de la basílica gaudiniana; representando los evangelios y recordando la tarea a hacer al obispo italiano.

La familia abre las puertas

El obispo de Bérgamo aseguró que; “la familia de Nazaret ha marcado estilo por las puertas abiertas a Dios y la gente”.

La Iglesia es una familia de familias

Según Mons. Beschi, “La familia no puede estar cerrada. La relación tiene que ser muy profunda dentro de la familia pero también se tiene que relacionar con las otras familias para que no muera la fe”.

Bérgamo, tierra de San Juan XXIII

San Juan XXIII nacido Giuseppe Angelo Roncallia Sotto il Monte; 25 de noviembre de 1881 – Ciutat del Vaticano, 3 de junio de 1963; fue el 261è obispo de Roma y Papa de la Iglesia Católica; elegido el 28 de octubre de 1958. En menos de cinco años de pontificado reavivó el impulso evangelizador de la Iglesia universal. El Papa Joan XXIII sorprendió  los que esperaban que fuera un Papa conservador cuando decidió convocar el histórico Concilio Vaticano II (1962-1965), inaugurado el 11 de octubre de 1962. Joan XXIII fue canonizado el 27 de abril de 2014. Hoy es conocido afectuosamente como el «Papa bueno».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)