125 anys de colònies a Catalunya

La Fundació Pere Tarrés celebra l'aniversari de l'educació en el lleure al Palau de la Generalitat

06 Nov, 2018

Foulards de colors, el tret distintiu dels esplais catalans, van omplir el Palau de la Generalitat amb motiu dels 125 anys de les colònies de vacances. 250 persones es van aplegar al Saló Sant Jordi. Comptava amb la presència del president, Quim Torra. També amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. A més del director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol i del bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo. A més, dels representants de les principals entitats de lleure del territori.

L’Esplai a Catalunya

El 1883 un grup de monitors i 671 infants de Barcelona van ser els primers catalans a viure l’experiència de marxar de Colònies de Vacances. Va se a viles com les Corts o Sarrià. Enguany, 125 anys després d’aquella primera sortida, l’educació en el lleure celebra la seva llarga i consolidada trajectòria a Catalunya. L’estiu passat, un de cada tres infants i joves catalans, un total de 414.953 (34,5%), van participar en alguna colònia, casal, acampada, ruta o camp de treball, segons dades de la direcció general de Joventut.

El director general de la Fundació Pere Tarrés, Oriol Pujol, va parlar dels intangibles associats a les colònies. Aquests han ajudat milers d’infants i adolescents a ser. “Més persones, respectuosos amb l’altre, amb la natura, compromesos, responsables, gent de pau, reflexius i oberts als transcendents.”

Balanç de 125 anys

Enguany Catalunya celebra que l’any 1893 la Societat d’Amics del País va organitzar una primera tanda de colònies. La celebració del 125è aniversari és un homenatge. Sobretot a les persones que han liderat les federacions, les escoles i les cases de colònies. La commemoració vol posar en relleu. “La figura dels monitors, ells i elles han estat els veritables artífexs de l’educació en el lleure de milers d’infants i joves”.

El reconeixement dels 125 anys de Colònies de Vacances al territori coincideix amb el 90è aniversari de l’escoltisme. També amb els 60 anys de l’inici de l’activitat de la Fundació Pere Tarrés. Una fundació iniciada amb l’organització de les colònies en el marc de Càritas Diocesana de Barcelona.

Reptes de futur

L’aniversari dels 125 anys de Colònies de Vacances a Catalunya és un bon moment per a mirar cap al futur del lleure educatiu. Segons va explicar el director general Oriol Pujol, hi ha quatre reptes que cal posar sobre la taula per seguir millorant l’educació en el lleure. Primerament, “garantir la qualitat de les activitats”. En segon lloc, universalitzar l’accés a l’educació en el lleure; un tema que “ens preocupa molt i que a través de les seves beques procurem que cap nen es quedi sense colònies” assegurava Pujol. En tercer lloc, “cal millorar l’entesa i coordinació de les diferents federacions i entitats que promouen l’educació en el lleure”. L’últim punt és el d’evitar l’excés de regulació de les activitats de lleure per part de l’administració perquè “una regulació mínima és necessària però si anem normativitzant-ho tot, ho fem inabastable al voluntariat dels joves monitors i monitores”.

La música va posar el punt final a la celebració que va fer aixecar a tots els presents, entrecreuant braços i cames per cantar l’Adéu Siau tan cantat a les colònies i casals d’estiu quan tocava tornar a casa i acomiadar-se de tots els monitors i monitores que després de 125 anys segueixen educant en el lleure.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)