Mons. Giacomo Costa: «Caminar junts és més que un eslògan»

S'organitza una trobada amb dos dels protagonistes del Sínode i els agents de la Pastoral Juvenil per apropar el repte de l'Església amb els joves

05 Nov, 2018
Montse Punsoda

Què va passar durant el Sínode de Bisbes? Quines van ser les impressions i experiències que van acompanyar aquest mes de reflexió? Amb el propòsit de solucionar algun d’aquests interrogants, la Càtedra de Teologia Pastoral va organitzar una trobada amb dos dels protagonistes del Sínode: l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella i el secretari del Sínode, Mons. Giacomo Costa.

L’acte s’adreçava especialment als agents de pastoral juvenil com catequistes, preveres i religiosos, els quals van assistir impacients per sentir, de primera mà, les conclusions i les línies més destacades del Sínode.

Sinodalitat missionera

Després d’una pregària conjunta, el secretari del Sínode, Mons. Giacomo Costa, va prendre la paraula per exposar les seves sensacions entorn les conclusions sinodals i com s’havien desenvolupat les diferents setmanes. 

Va destacar com «el Sínode no és només els continguts, sinó una experiència que mostra com és l’Església d’avui». En aquest cas, una experiència viscuda amb els joves. «Un motiu d’alegria», destacava Costa, tant per a ell com per a la resta de Bisbes. Tal com va dir en declaracions, «aprendre a caminar junts no és només un eslògan, sinó que ha de canviar la nostra manera d’actualitzar-nos». 

«Per primer cop – destacava Giacomo- no hi havia separació sinó una tasca conjunta entre tots». En aquest sentit, va assenyalar la feina d’equip com el més important a destacar. Una posada en comú d’idees per part de tots, exemple del que ha de ser la «sinodalitat missionera». És aquesta, la consciència que s’ha d’estendre, aquest estil sinodal de l’Església.

Com a resultat d’aquest camí de reflexió conjunta, va subratllar el document final. En paraules del Papa Francesc, Giacomo Costa advertia que «no és un document, sinó un exercici que cal treballar en el nostre cor». També, va senyalar amb èxit aquest document, per ser un conglomerat de totes les idees d’aquells que van participar. És a dir, l’opinió de tota l’Església, tant dels joves com dels adults, provinents de totes les comunitats del món.

De l’escolta a l’enteniment

Per apropar els agents pastorals cap a l’exercici diari del Sínode, el secretari va esmentar diferents temes i eines de treball que es van utilitzar. Instruments, també, per a tothom per tal d’encarar els reptes que planteja l’apropament de l’Església cap als joves.

Va subratllar la dinàmica «d’escoltar a la gent de tot el món, des de les seves passions fins a les seves preocupacions». Segons apuntava Costa, és un exercici que suposa «superar les qüestions ideològiques, per passar a la trobada de les persones en la seva fe». Per a dur-lo a terme, Giacomo va aconsellar dedicar moments de silenci i reflexió, tal com es va fer al Sínode, després de cada intervenció. Un exercici per a facilitar el discerniment.

El crit dels joves

En aquest sentit, va remarcar que «el crit dels joves sembla no interessar a l’Església i a la societat». De fet, es va abstraure la conclusió d’una «manca d’adults capaços i disposats a escoltar». També, veure que els joves poden escoltar els altres joves.

El secretari va remarcar com a partir de l’escolta, es pot arribar als joves. Escoltar per entendre els temes actuals que els envolten. Per exemple les xarxes socials, el sexe i aquelles motivacions i preocupacions. «Escoltar vol dir transformació, ja que a partir de les paraules que reps tu et transformes i actues». «Escoltar és la no indiferència respecte a la crida de l’altre». «Crits contra els abusos sexuals o bé, contra la cultura clerical del poder», denunciava Giacomo Costa. Ressaltava com cal veure, la contribució dels joves amb la seva autenticitat i transparència.

Reptes d’una nova Pentecosta

El secretari del Sínode va exposar la necessitat «d’un esperit de renovació i transformació de l’Església». És a dir, una força capaç de guiar els cristians cap a una nova Pentecosta». Segons va explicar, es va parar atenció en la vida de Jesús des de diferents aspectes com la seva concepció de l’autoritat, que ha de ser no la força del governador sinó un acompanyament que ajuda a créixer«. També, la crida a la lliure vocació que ens fa l’esperit.

Per a dur a terme aquesta transformació, va assenyalar la part del document que exhorta a la formació. Més preparació per als sacerdots, religiosos, catequistes… tots ells destinats a liderar aquest procés. També, «veure els joves com a bons intermediaris entre ells mateixos».

Pistes d’allò que hem de fer

El cardenal Joan Josep Omella, va participar amb el Secretari del Sínode en una ronda de preguntes.Va tenir lloc després d’una reflexió per grups entre els assistents. Des del seu punt de vista, Omella va remarcar tres aspectes clau del Sínode.

En primer lloc, va insistir en la «sinodalitat de caminar junts», com a metodologia important de treball. També, en la «llibertat de consciència que s’ha de formar i respectar». Tal com va exposar, un no ha d’imposar sinó proposar el camí cristià i seguir fent el camí de Jesús. En tercer lloc, la necessitat d’apropar-se als temes que envolten els joves, com la sexualitat. Així doncs, va proposar «més treball en l’antropologia cristiana en el tema de l’afectivitat i del cos». En aquesta línia, insistia en la idea que «el document no dóna respostes sinó pistes d’allò que hem de fer».

Els assistents van preguntar als bisbes tot allò què els va suscitar interès. Per exemple, com s’aplicarà aquest document final del sínode a l’Església de Barcelona. A aquesta pregunta el cardenal va assegurar que tal com s’està fent amb el Pla Pastoral i els diferents eixos, primer cal llegir, estudiar i reflexionar. «El document final del sínode marca el principi, ara cal dur-lo a la pràctica» va dir Omella.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)