Mons. Giacomo Costa: «Caminar junts és més que un eslògan»

Què va passar durant el Sínode de Bisbes? Quines van ser les impressions i experiències que van acompanyar aquest mes de reflexió? Amb el propòsit de solucionar algun d’aquests interrogants, la Càtedra de Teologia Pastoral va organitzar una trobada amb dos dels protagonistes del Sínode: l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella i el secretari del Sínode, Mons. Giacomo Costa.

L’acte s’adreçava especialment als agents de pastoral juvenil com catequistes, preveres i religiosos, els quals van assistir impacients per sentir, de primera mà, les conclusions i les línies més destacades del Sínode.

Sinodalitat missionera

Després d’una pregària conjunta, el secretari del Sínode, Mons. Giacomo Costa, va prendre la paraula per exposar les seves sensacions entorn les conclusions sinodals i com s’havien desenvolupat les diferents setmanes. 

Va destacar com «el Sínode no és només els continguts, sinó una experiència que mostra com és l’Església d’avui». En aquest cas, una experiència viscuda amb els joves. «Un motiu d’alegria», destacava Costa, tant per a ell com per a la resta de Bisbes. Tal com va dir en declaracions, «aprendre a caminar junts no és només un eslògan, sinó que ha de canviar la nostra manera d’actualitzar-nos». 

«Per primer cop – destacava Giacomo- no hi havia separació sinó una tasca conjunta entre tots». En aquest sentit, va assenyalar la feina d’equip com el més important a destacar. Una posada en comú d’idees per part de tots, exemple del que ha de ser la «sinodalitat missionera». És aquesta, la consciència que s’ha d’estendre, aquest estil sinodal de l’Església.

Com a resultat d’aquest camí de reflexió conjunta, va subratllar el document final. En paraules del Papa Francesc, Giacomo Costa advertia que «no és un document, sinó un exercici que cal treballar en el nostre cor». També, va senyalar amb èxit aquest document, per ser un conglomerat de totes les idees d’aquells que van participar. És a dir, l’opinió de tota l’Església, tant dels joves com dels adults, provinents de totes les comunitats del món.

De l’escolta a l’enteniment

Per apropar els agents pastorals cap a l’exercici diari del Sínode, el secretari va esmentar diferents temes i eines de treball que es van utilitzar. Instruments, també, per a tothom per tal d’encarar els reptes que planteja l’apropament de l’Església cap als joves.

Va subratllar la dinàmica «d’escoltar a la gent de tot el món, des de les seves passions fins a les seves preocupacions». Segons apuntava Costa, és un exercici que suposa «superar les qüestions ideològiques, per passar a la trobada de les persones en la seva fe». Per a dur-lo a terme, Giacomo va aconsellar dedicar moments de silenci i reflexió, tal com es va fer al Sínode, després de cada intervenció. Un exercici per a facilitar el discerniment.

El crit dels joves

En aquest sentit, va remarcar que «el crit dels joves sembla no interessar a l’Església i a la societat». De fet, es va abstraure la conclusió d’una «manca d’adults capaços i disposats a escoltar». També, veure que els joves poden escoltar els altres joves.

El secretari va remarcar com a partir de l’escolta, es pot arribar als joves. Escoltar per entendre els temes actuals que els envolten. Per exemple les xarxes socials, el sexe i aquelles motivacions i preocupacions. «Escoltar vol dir transformació, ja que a partir de les paraules que reps tu et transformes i actues». «Escoltar és la no indiferència respecte a la crida de l’altre». «Crits contra els abusos sexuals o bé, contra la cultura clerical del poder», denunciava Giacomo Costa. Ressaltava com cal veure, la contribució dels joves amb la seva autenticitat i transparència.

Reptes d’una nova Pentecosta

El secretari del Sínode va exposar la necessitat «d’un esperit de renovació i transformació de l’Església». És a dir, una força capaç de guiar els cristians cap a una nova Pentecosta». Segons va explicar, es va parar atenció en la vida de Jesús des de diferents aspectes com la seva concepció de l’autoritat, que ha de ser no la força del governador sinó un acompanyament que ajuda a créixer«. També, la crida a la lliure vocació que ens fa l’esperit.

Per a dur a terme aquesta transformació, va assenyalar la part del document que exhorta a la formació. Més preparació per als sacerdots, religiosos, catequistes… tots ells destinats a liderar aquest procés. També, «veure els joves com a bons intermediaris entre ells mateixos».

Pistes d’allò que hem de fer

El cardenal Joan Josep Omella, va participar amb el Secretari del Sínode en una ronda de preguntes.Va tenir lloc després d’una reflexió per grups entre els assistents. Des del seu punt de vista, Omella va remarcar tres aspectes clau del Sínode.

En primer lloc, va insistir en la «sinodalitat de caminar junts», com a metodologia important de treball. També, en la «llibertat de consciència que s’ha de formar i respectar». Tal com va exposar, un no ha d’imposar sinó proposar el camí cristià i seguir fent el camí de Jesús. En tercer lloc, la necessitat d’apropar-se als temes que envolten els joves, com la sexualitat. Així doncs, va proposar «més treball en l’antropologia cristiana en el tema de l’afectivitat i del cos». En aquesta línia, insistia en la idea que «el document no dóna respostes sinó pistes d’allò que hem de fer».

Els assistents van preguntar als bisbes tot allò què els va suscitar interès. Per exemple, com s’aplicarà aquest document final del sínode a l’Església de Barcelona. A aquesta pregunta el cardenal va assegurar que tal com s’està fent amb el Pla Pastoral i els diferents eixos, primer cal llegir, estudiar i reflexionar. «El document final del sínode marca el principi, ara cal dur-lo a la pràctica» va dir Omella.