Santa Lluïsa Marillac, religiosa

Santa Lluïsa de Marillac, religiosa

Filla natural d'en Lluís de Marillac, senyor de Ferrières (1591), el pare li assignà una renda anual i la possessió d’algunes terres, que li portarien els seus problemes. Casada i mare d’un fill, va entrar aviat en els cercles del renaixe­ment religiós francès del segle XVII. Un cop vídua, conegué a sant Vicenç de Paül que li encarregà l’animació dels grups de Dames de la Caritat, que, esdevindran la Companyia de les Filles de la Caritat (1633), amb la missió de visitar els pobres a les seves cases en lloc de romandre en el claustre. Morí a París en aquest dia de l'any 1660 després de veure obertes quaranta comunitats per tot França. Canonitzada l’11 de març del 1934.

1. Commemoració de sant Isaïes, profeta, que en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, va ser enviat a un poble infidel i pecador, per manifestar-se al Déu fidel i salvador, en compliment de les promeses que Déu va jurar a David. Segons ha transmès la tradició existent entre els jueus, va morir martiritzat sota el regnat de Manassès (s. VIII aC.).
2. Commemoració de sant Hermes, esmentat per sant Pau a la Carta als Romans (s. I).
3. Sant Pacomi, abat. Quan encara era pagà es va sentir impressionat pel testimoni de caritat cristiana envers els soldats detinguts a la presó comuna i, després d'abraçar el cristianisme, va rebre l'hàbit monàstic de mans de l’anacoreta Palemó. Al cap de set anys, per inspiració divina, va obrir nombrosos monestirs per tal de rebre els monjos en règim de vida comuna. Va escriure’ls una cèlebre Regla. A Tebaida (347/348). Els benedictins, cistercencs el celebren el 15 de maig.
4. Tres-cents deu sants màrtirs. A Pèrsia (~ s. IV).
5. Sant Dionís, bisbe. A Viena, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
6. Sant Gerunci, bisbe de Ficocle. Segons la tradició, va ser martiritzat tal dia com avui, mentre tornava d'un Sínode celebrat a Roma. A Cagli, a la via Flamínia, de la regió del Picè, Itàlia (~ 501).
7. Sant Beat, prevere i ermità. A Vendôme, al costat del riu Loira (~ s. VII).
8. Memòria de sant Gregori, bisbe. A la localitat de La Berrueza, a la regió de Navarra (s. XI).
9. Beat Forte Gabrielli, ermità. Al monestir camaldulenc de Fonte Avellana, a la regió de l’Úmbria (1040).
10. Beat Benincasa de Montepulciano, religiós de l’orde dels Servents de Maria. Va viure en una cova del Monte Amiata, a la regió de Siena, i va portar una vida de penitència. A la localitat de Monticchiello, a la Toscana (1426).
11. Santa Lluïsa de Marillach, vídua, que amb l’exemple va formar l’institut de Germanes de la Caritat per ajudar els necessitats, completant així l’obra delineada per sant Vicenç de Paül. A París, França (1660). Morta el dia 15 de març, se celebra avui, dia de la beatificació, perquè no coincideixi amb el temps de Quaresma.
12. Beat Tomàs Pickering, màrtir, monjo de l’orde de Sant Benet. Home de sincera simplicitat i de vida inocentíssima, va ser acusat falsament de conjuració contra el rei Carles II i, mogut pel seu amor a Crist, es va encaminar amb ànim serè cap al patíbul a Tyburn. A Londres, Anglaterra (1679).
13. Sant Josep Dó Quang Hièn, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Tancat en una presó, es va dedicar intensivament a convertir els pagans i a confortar els cristians en la fe, fins que, per decret de l'emperador Thieu Tri, va ser decapitat. A la ciutat de Nam Binh, a Tonquín (1840).
14. Beata Maria Teresa de Jesús (Carolina) Gerhardinger, verge. Va fundar providencialment la Congregació de Pobres Germanes Escolàstiques de Nostra Senyora. A Munic, ciutat de la regió de Baviera, Alemanya (1879).
15. Beat Esteve Grelewski, prevere i màrtir. En ser envaïda Polònia militarment al començament de la guerra, va ser fet presoner pels perseguidors de l'Església i, extenuat pels cruels turments, va rebre la corona de la glòria. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1941).