Santoral

9 de maig

Santa Lluïsa Marillac, religiosa

EEl maig deixa l’ordi granat i el blat espigat.
Dita popular

Santa Lluïsa de Marillac, religiosa

Filla natural d'en Lluís de Marillac, senyor de Ferrières (1591), el pare li assignà una renda anual i la possessió d’algunes terres, que li portarien els seus problemes. Casada i mare d’un fill, va entrar aviat en els cercles del renaixe­ment religiós francès del segle XVII. Un cop vídua, conegué a sant Vicenç de Paül que li encarregà l’animació dels grups de Dames de la Caritat, que, esdevindran la Companyia de les Filles de la Caritat (1633), amb la missió de visitar els pobres a les seves cases en lloc de romandre en el claustre. Morí a París en aquest dia de l'any 1660 després de veure obertes quaranta comunitats per tot França. Canonitzada l’11 de març del 1934.

  1. Commemoració de sant Isaïes, profeta, que en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, va ser enviat a un poble infidel i pecador, per manifestar-se al Déu fidel i salvador, en compliment de les promeses que Déu va jurar a David. Segons ha transmès la tradició existent entre els jueus, va morir martiritzat sota el regnat de Manassès (s. VIII aC.).
  2. Commemoració de sant Hermes, esmentat per sant Pau a la Carta als Romans (s. I).
  3. Sant Pacomi, abat. Quan encara era pagà es va sentir impressionat pel testimoni de caritat cristiana envers els soldats detinguts a la presó comuna i, després d'abraçar el cristianisme, va rebre l'hàbit monàstic de mans de l’anacoreta Palemó. Al cap de set anys, per inspiració divina, va obrir nombrosos monestirs per tal de rebre els monjos en règim de vida comuna. Va escriure’ls una cèlebre Regla. A Tebaida (347/348). Els benedictins, cistercencs el celebren el 15 de maig.
  4. Tres-cents deu sants màrtirs. A Pèrsia (~ s. IV).
  5. Sant Dionís, bisbe. A Viena, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
  6. Sant Gerunci, bisbe de Ficocle. Segons la tradició, va ser martiritzat tal dia com avui, mentre tornava d'un Sínode celebrat a Roma. A Cagli, a la via Flamínia, de la regió del Picè, Itàlia (~ 501).
  7. Sant Beat, prevere i ermità. A Vendôme, al costat del riu Loira (~ s. VII).
  8. Memòria de sant Gregori, bisbe. A la localitat de La Berrueza, a la regió de Navarra (s. XI).
  9. Beat Forte Gabrielli, ermità. Al monestir camaldulenc de Fonte Avellana, a la regió de l’Úmbria (1040).
  10. Beat Benincasa de Montepulciano, religiós de l’orde dels Servents de Maria. Va viure en una cova del Monte Amiata, a la regió de Siena, i va portar una vida de penitència. A la localitat de Monticchiello, a la Toscana (1426).
  11. Santa Lluïsa de Marillach, vídua, que amb l’exemple va formar l’institut de Germanes de la Caritat per ajudar els necessitats, completant així l’obra delineada per sant Vicenç de Paül. A París, França (1660). Morta el dia 15 de març, se celebra avui, dia de la beatificació, perquè no coincideixi amb el temps de Quaresma.
  12. Beat Tomàs Pickering, màrtir, monjo de l’orde de Sant Benet. Home de sincera simplicitat i de vida inocentíssima, va ser acusat falsament de conjuració contra el rei Carles II i, mogut pel seu amor a Crist, es va encaminar amb ànim serè cap al patíbul a Tyburn. A Londres, Anglaterra (1679).
  13. Sant Josep Dó Quang Hièn, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Tancat en una presó, es va dedicar intensivament a convertir els pagans i a confortar els cristians en la fe, fins que, per decret de l'emperador Thieu Tri, va ser decapitat. A la ciutat de Nam Binh, a Tonquín (1840).
  14. Beata Maria Teresa de Jesús (Carolina) Gerhardinger, verge. Va fundar providencialment la Congregació de Pobres Germanes Escolàstiques de Nostra Senyora. A Munic, ciutat de la regió de Baviera, Alemanya (1879).
  15. Beat Esteve Grelewski, prevere i màrtir. En ser envaïda Polònia militarment al començament de la guerra, va ser fet presoner pels perseguidors de l'Església i, extenuat pels cruels turments, va rebre la corona de la glòria. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1941).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)