Santoral

4 de novembre

Sant Carles Borromeu, bisbe

Quan novembre ve, abriga’t bé.
Dita popular

Sant Carles Bor­romeu, bisbe

Home d’Església, se’l pot considerar el primer cardenal secretari d’Estat per la seva aportació a la cúria vaticana. Va ser arquebisbe de Milà, on aplicà les normes del Concili de Trento, amb esperit reformador. Pastor exemplar, digué: «El bisbe, si viu, ha de ser únicament per a Déu i per a la salvació dels seus fidels». Morí el 3 de novembre de 1584.

A l’Arquebisbat de Barcelona: parròquia de Sant Carles Borromeu, creada el 1945, Mn. Joaquim Masdexexart en va ser nomenat capellà encarregat (C/ Sant Lluís, de Gràcia).

  1. Memòria de sant Carles Borromeu, bisbe, que fou nomenat cardenal pel seu oncle matern, el papa Pius IV, i elegit bisbe de Milà, va ser en aquesta seu un veritable pastor fidel, preocupat per les necessitats de l’Església del seu temps, i per a la formació del clericat va convocar sínodes i va erigir seminaris, va visitar moltes vegades tota la seva diòcesi per tal de fomentar els costums cristians i va donar moltes normes per bé dels fidels. Va passar a la pàtria celestial en la data d’ahir (1584).
  2. Sants Vidal i Agrícola, màrtirs, que, segons ens refereix sant Ambròs, el primer d’ells va ser abans servent del segon i després company i condeixeble en el martiri. Vidal va patir tants turments que no li va quedar cap part del seu cos sense ferides i Agrícola, al seu torn, sense espantar-se pel suplici del seu antic criat, el va imitar en el mateix martiri i va ser crucificat. A Bolonya, Emília (304).
  3. Sants màrtirs Nicandre, bisbe, i Hermes, prevere. A Mira, Lícia (~ s. IV).
  4. Commemoració de sant Pieri, prevere d’Alexandria, il·lustrat en els temes filosòfics, però més il·lustre encara per la integritat de la seva vida i la seva voluntària pobresa. Mentre Teona regia l’Església alexandrina, va explicar amb profunditat al poble les divines Escriptures, i a Roma, després de la persecució, va descansar en pau (s. IV).
  5. Sant Amanç, bisbe, a qui es considera el primer bisbe de la ciutat de Rodés. A Rodés, Aquitània (s. V).
  6. Sant Perpetu, bisbe. A Maastricht, al costat del riu Mosa, a Brabant, Austràsia (~ 620).
  7. Santa Modesta, abadessa, que, consagrada a Déu des de la infància, va ser la primera que va presidir la comunitat de monges del cenobi «ad Horreum» (Òhren) a la ciutat, i va estar unida amb santa Gertrudis de Nivelles en total familiaritat, basada en Déu. A Trèveris, Austràsia (680).
  8. Sant Emeric o Enric, fill de sant Esteve, rei dels hongaresos, sorprès per una mort imprevista. Al costat d’Alba Reial (Székesfehérvàr), Pannònia (ara Hongria) (1031).
  9. Beata Helena Enselmini, verge de l’orde de les Clarisses, que va patir amb admirable paciència multitud de dolors i fins a la pèrdua de la parla. A Pàdua, a la regió de Venècia (1242).
  10. Sant Fèlix de Valois, que, després d’una llarga vida de solitari, se’l considera company de sant Joan de Mata en la fundació de l’orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. A Cerfroid, territori de Meaux, França (1212).
  11. Beata Francesca d’Amboise, que, essent duquessa de Bretanya, va fundar a Vannes el primer Carmel femení francès, on es va retirar com a serventa de Crist en quedar vídua. Al convent de Nostra Senyora des Cots, Nantes, França (1475).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)