Sant Alfonso Rodríguez, religiós

Sant Alfonso Rodríguez, religiós.

En la vida de l’Alonso (conegut com Alfonso), nascut a Segòvia (1533), semblava que tot se li ensorrava. Després de la mort del pare, ha de deixar els estudis i fer-se càrrec del negoci tèxtil de la família; més endavant perdrà també la mare, l’esposa i els dos fills. Així que als 36 anys, trucarà a la porta dels jesuïtes de Castella que no li obriran, però sí que ho faran els de la Província d’Aragó per fer-lo Germà porter del col·legi de Montsió de Palma de Mallorca. Allà coneixerà i animarà al jove Pere Claver per anar a les Missions de Colòmbia. Morirà a Palma el 31 d’octubre de 1617. Canonitzat el 1888.

1. Sant Epímac de Pelusium, màrtir. Explica la tradició que, en temps de la persecució de l'emperador Deci, en veure com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l’altar. Per això va ser immediatament detingut, torturat i degollat. A Alexandria, Egipte (~ 250).

2. Sant Quintí, màrtir, de l’orde senatorial. Va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. Prop de la ciutat de Vermand, a la Gàl·lia Belga (s. III).

3. Sant Foilà, prevere i abat. Nascut a Hibèrnia. Germà i company de sant Fursei. Va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seva pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges, a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre els dos pobles va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. Prop de Fosses, a Brabant, Austràsia (~ 655).

4. Sant Antoni, bisbe. Va treballar coratjosament per acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. A Milà, de la Llombardia (~ 661).

5. Sant Wolfgang, bisbe. Després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal i va instaurar la disciplina del clericat. Mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. A Ratisbona (Regensburg), Baviera (994).

6. Beat Cristòfol de Romanya, prevere de l’orde dels Germans Menors. Enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. A Caors, Aquitània (1272).

7. Beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l’orde dels Germans Menors. Enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota mena per part dels infidels. Quan ja havia tomat a la seva pàtria, gairebé centenari, va descansar en pau. A Rieti, a la Sabina (1447).

8. Beat Domènec Collins, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir. Després d'estar empresonat molt temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seva fe catòlica. Va consumar el martiri en ser penjat. A Youghal, prop de Cork, Irlanda (1602).

9. Sant Alfons Rodríguez, religiós. En perdre la seva dona i els seus fills, va entrar com a religiós a la Companyia de Jesús. Va fer de porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys i va mostrar una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca (1617).

10. Beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir. Durant l'ocupació militar de Polònia, per la seva fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia (1939).