Santoral

31 d'octubre

Sant Alfonso Rodríguez, religiós

Quan l’octubre fa la fi, Tots Sants és al dematí.
Dita popular

Sant Alfonso Rodríguez, religiós.

En la vida de l’Alonso (conegut com Alfonso), nascut a Segòvia (1533), semblava que tot se li ensorrava. Després de la mort del pare, ha de deixar els estudis i fer-se càrrec del negoci tèxtil de la família; més endavant perdrà també la mare, l’esposa i els dos fills. Així que als 36 anys, trucarà a la porta dels jesuïtes de Castella que no li obriran, però sí que ho faran els de la Província d’Aragó per fer-lo Germà porter del col·legi de Montsió de Palma de Mallorca. Allà coneixerà i animarà al jove Pere Claver per anar a les Missions de Colòmbia. Morirà a Palma el 31 d’octubre de 1617. Canonitzat el 1888.

  1. Sant Epímac de Pelusium, màrtir. Explica la tradició que, en temps de la persecució de l'emperador Deci, en veure com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l’altar. Per això va ser immediatament detingut, torturat i degollat. A Alexandria, Egipte (~ 250).
  1. Sant Quintí, màrtir, de l’orde senatorial. Va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. Prop de la ciutat de Vermand, a la Gàl·lia Belga (s. III).
  1. Sant Foilà, prevere i abat. Nascut a Hibèrnia. Germà i company de sant Fursei. Va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seva pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges, a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre els dos pobles va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. Prop de Fosses, a Brabant, Austràsia (~ 655).
  1. Sant Antoni, bisbe. Va treballar coratjosament per acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. A Milà, de la Llombardia (~ 661).
  1. Sant Wolfgang, bisbe. Després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal i va instaurar la disciplina del clericat. Mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. A Ratisbona (Regensburg), Baviera (994).
  1. Beat Cristòfol de Romanya, prevere de l’orde dels Germans Menors. Enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. A Caors, Aquitània (1272).
  1. Beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l’orde dels Germans Menors. Enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota mena per part dels infidels. Quan ja havia tomat a la seva pàtria, gairebé centenari, va descansar en pau. A Rieti, a la Sabina (1447).
  1. Beat Domènec Collins, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir. Després d'estar empresonat molt temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seva fe catòlica. Va consumar el martiri en ser penjat. A Youghal, prop de Cork, Irlanda (1602).
  1. Sant Alfons Rodríguez, religiós. En perdre la seva dona i els seus fills, va entrar com a religiós a la Companyia de Jesús. Va fer de porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys i va mostrar una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca (1617).
  1. Beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir. Durant l'ocupació militar de Polònia, per la seva fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia (1939).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)