Santoral

31 d'octubre

Sant Alfonso Rodríguez, religiós

Quan l’octubre fa la fi, Tots Sants és al dematí.
Dita popular

Sant Alfonso Rodríguez, religiós.

En la vida de l’Alonso (conegut com Alfonso), nascut a Segòvia (1533), semblava que tot se li ensorrava. Després de la mort del pare, ha de deixar els estudis i fer-se càrrec del negoci tèxtil de la família; més endavant perdrà també la mare, l’esposa i els dos fills. Així que als 36 anys, trucarà a la porta dels jesuïtes de Castella que no li obriran, però sí que ho faran els de la Província d’Aragó per fer-lo Germà porter del col·legi de Montsió de Palma de Mallorca. Allà coneixerà i animarà al jove Pere Claver per anar a les Missions de Colòmbia. Morirà a Palma el 31 d’octubre de 1617. Canonitzat el 1888.

  1. Sant Epímac de Pelusium, màrtir. Explica la tradició que, en temps de la persecució de l'emperador Deci, en veure com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l’altar. Per això va ser immediatament detingut, torturat i degollat. A Alexandria, Egipte (~ 250).
  1. Sant Quintí, màrtir, de l’orde senatorial. Va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. Prop de la ciutat de Vermand, a la Gàl·lia Belga (s. III).
  1. Sant Foilà, prevere i abat. Nascut a Hibèrnia. Germà i company de sant Fursei. Va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seva pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges, a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre els dos pobles va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. Prop de Fosses, a Brabant, Austràsia (~ 655).
  1. Sant Antoni, bisbe. Va treballar coratjosament per acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. A Milà, de la Llombardia (~ 661).
  1. Sant Wolfgang, bisbe. Després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal i va instaurar la disciplina del clericat. Mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. A Ratisbona (Regensburg), Baviera (994).
  1. Beat Cristòfol de Romanya, prevere de l’orde dels Germans Menors. Enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. A Caors, Aquitània (1272).
  1. Beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l’orde dels Germans Menors. Enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota mena per part dels infidels. Quan ja havia tomat a la seva pàtria, gairebé centenari, va descansar en pau. A Rieti, a la Sabina (1447).
  1. Beat Domènec Collins, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir. Després d'estar empresonat molt temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seva fe catòlica. Va consumar el martiri en ser penjat. A Youghal, prop de Cork, Irlanda (1602).
  1. Sant Alfons Rodríguez, religiós. En perdre la seva dona i els seus fills, va entrar com a religiós a la Companyia de Jesús. Va fer de porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys i va mostrar una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca (1617).
  1. Beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir. Durant l'ocupació militar de Polònia, per la seva fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia (1939).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)