27 DE SETEMBRE

Sant Vicenç de Paül, prevere

Neix a Eth Poi (Pouy, 1581) en una humil família de pagesos d’Occitània. Essent sacerdot a París, vol millorar la condició dels més pobres. Funda la Congregació de la Missió (Paüls), per a la formació dels clergues i per socórrer els pobres, que els considera «amos i senyors». Funda, també, la Companyia de les Filles de la Caritat, amb santa Lluïsa de Marillac, per a visitar els pobres en lloc de romandre en un claustre: «Si deixeu l’oració per atendre un pobre, recordeu-vos que aquest servei l’heu prestat al mateix Déu». Morí a París el 27 de setembre del 1660. Lleó XIII el va proclamar «patró de totes les obres de caritat esteses pel món».

1. Memòria de sant Vicenç de Paül, prevere. Ple d’esperit sacerdotal i entregat a París al servei dels pobres, veia el rostre del Senyor a cada persona que patia. Va fundar la Congregació de la Missió (Paüls), a la manera de la primitiva Església, per formar santament el clericat i subvenir els necessitats. Amb la cooperació de santa Lluïsa de
Marillach, va fundar també la Congregació de Filles de la Caritat (1660).

2. Sant Gai, bisbe. A Milà, a la Gàl·lia Traspadana (marge esquerre del Po) (s. III).

3. Sant Florentí. Segons la tradició, va ser degollat pels vàndals juntament amb sant Hilari. A Sedunum (ara Brémur), entre els aduins, a la Gàl·lia (ara França) (s. V).

4. Santa Hiltrudis, verge. Va viure piadosament retirada amb el seu germà Guntand, abat. Al cenobi de Liesse, a Harmonia, Austràsia (ara Bèlgica) (després de 800).

5. Sants màrtirs Adolf i Joan, germans. Per Crist, van ser coronats amb el martiri durant la persecució musulmana, en temps d’Abd al-Rahman II. A la ciutat de Còrdova, a la província hispànica d’Andalusia (~ 825).

6. Sant Bonfill. Quan era bisbe de Foligno, va passar deu anys a Terra Santa i, quan va tornar a Itàlia, es va retirar al monestir de Storaco, del qual n’havia estat abat. Va morir en solitud. A Fara, prop de Cingoli, al Picè, Itàlia (~ 1115).

7. Sant Eleàzar de Sabran, comte d’Arian. Va viure la virginitat i totes les virtuts amb la seva dona, la beata Delfina. Va morir encara jove. A París, França (1323).

8. Beat Llorenç de Ripafratta, prevere de l’orde dels Predicadors. Va viure fidelment durant seixanta anys la vida regular amb dedicació assídua a la pastoral sacramental de la Penitència. A la ciutat de Pistoia, de la regió de la Toscana, Itàlia (1456).

9. Beat Joan Baptista Laborier du Vivier, diaca i màrtir en temps de persecució contra l’Església. A causa del seu estat clerical, va ser condemnat a cruel captivitat i va morir consumit per una greu malaltia. En una decrèpita nau ancorada davant de Rochefort, al litoral nord de França (1794).

10. Beats màrtirs Josep Fenollosa Alcayna, prevere, i Fidel (Marià) Climent Sanchís, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Van vessar la seva sang per Crist durant la furiosa persecució religiosa. A Sagunt, comarca de Morvedre (1936).

11. Beates màrtirs Francesca Xaviera (Maria) Fenollosa Alcayna, religiosa del Tercer Orde de Caputxines de la Sagrada Família, i Hermínia Martínez Amigó, mare de família. Van confirmar amb la seva sang la fidelitat al Senyor durant la mateixa persecució religiosa. A Gilet, comarca valenciana de Camp de Morvedre (1936).

 

Pel setembre, els melons pels racons.

Pel setembre, els melons pels racons.