Sant Vicenç de Paül, prevere

XXVI DIUMENGE DEL TEMPS DE DURANT L’ANY: Sant Vicenç de Paül, prevere Vicenç neix a Pouy (1581) en una humil família de pagesos d’Occitània. Després d'un ministeri pastoral divers com a sacerdot a París, se sent mogut a millorar la condició dels més pobres. Per això funda la Congregació de la Mis­sió (Paül­s), per a la for­mació dels cler­gues i per als socors dels pobres, que con­sidera els seus «amos i se­nyor­s». Funda, també, la Companyia de les Filles de la Caritat amb santa Lluïsa de Marillac, per a visitar els pobres en lloc de romandre en un claustre: “Si deixeu l’oració per atendre un pobre, recordeu-vos que aquest servei l’heu prestat al mateix Déu”. Lleó XIII el va proclamar «patró de totes les obres de caritat esteses pel món». Morí a París (1660) a 79 anys. 27 de setembre: JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT i DEL REFUGIAT amb el lema: “Fins i tot un d’aquests infants” (Cf. Mt 18,5). El Papa dirigeix la mirada vers un dels rostres més vulnerables de la mobilitat humana: els nens i adolescents migrants. Es tracta de menors que, en moltes ocasions, es veuen obligats a abandonar la seva llar per la pobresa, la violència, els conflictes o la falta d’oportunitats, afrontant situacions d’especial risc i desprotecció.

1. Memòria de sant Vicenç de Paül, prevere. Ple d'esperit sacerdotal i entregat a París al servei dels pobres, veia el rostre del Senyor a cada persona que patia. Va fundar la Congregació de la Missió (Paüls), a la manera de la primitiva Església, per formar santament el clericat i subvenir els necessitats. Amb la cooperació de santa Lluïsa de Marillach, va fundar també la Congregació de Filles de la Caritat (1660).

2. Sant Gai, bisbe. A Milà, a la Gàl·lia Traspadana (marge esquerre del Po) (s. III).

3. Sant Florentí. Segons la tradició, va ser degollat pels vàndals juntament amb sant Hilari. A Sedunum (ara Brémur), entre els aduins, a la Gàl·lia (ara França) (s. V).

4. Santa Hiltrudis, verge. Va viure piadosament retirada amb el seu germà Guntand, abat. Al cenobi de Liesse, a Harmonia, Austràsia (ara Bèlgica) (després de 800).

5. Sants màrtirs Adolf i Joan, germans. Per Crist, van ser coronats amb el martiri durant la persecució musulmana, en temps d’Abd al-Rahman II. A la ciutat de Còrdova, a la província hispànica d’Andalusia (~ 825).

6. Sant Bonfill. Quan era bisbe de Foligno, va passar deu anys a Terra Santa i, quan va tornar a Itàlia, es va retirar al monestir de Storaco, del qual n’havia estat abat. Va morir en solitud. A Fara, prop de Cingoli, al Picè, Itàlia (~ 1115).

7. Sant Eleàzar de Sabran, comte d’Arian. Va viure la virginitat i totes les virtuts amb la seva dona, la beata Delfina. Va morir encara jove. A París, França (1323).

8. Beat Llorenç de Ripafratta, prevere de l’orde dels Predicadors. Va viure fidelment durant seixanta anys la vida regular amb dedicació assídua a la pastoral sacramental de la Penitència. A la ciutat de Pistoia, de la regió de la Toscana, Itàlia (1456).

9. Beat Joan Baptista Laborier du Vivier, diaca i màrtir en temps de persecució contra l'Església. A causa del seu estat clerical, va ser condemnat a cruel captivitat i va morir consumit per una greu malaltia. En una decrèpita nau ancorada davant de Rochefort, al litoral nord de França (1794).

10. Beats màrtirs Josep Fenollosa Alcayna, prevere, i Fidel (Marià) Climent Sanchís, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Van vessar la seva sang per Crist durant la furiosa persecució religiosa. A Sagunt, comarca de Morvedre (1936).
11. Beates màrtirs Francesca Xaviera (Maria) Fenollosa Alcayna, religiosa del Tercer Orde de Caputxines de la Sagrada Família, i Hermínia Martínez Amigó, mare de família. Van confirmar amb la seva sang la fidelitat al Senyor durant la mateixa persecució religiosa. A Gilet, comarca valenciana de Camp de Morvedre (1936).