Sant Vicenç de Paül, prevere
Sant Vicenç de Paül, prevere
Nasqué a Pouy (Gascònia) el 1581. Ordenat capellà als 19 anys, començà una autèntica renovació personal i eclesial fent de la predicació de l’Evangeli i del servei als més pobres els seus distintius. Per expandir el seu carisma, fundà la Congregació de la Missió i les Filles de la Caritat. Amb enginy, eficàcia, caritat i senzillesa aturà els peus d’un cristianisme elitista i de la rigidesa jansenista: “Si deixeu l’oració per atendre un pobre, recordeu-vos que aquest servei l’heu prestat al mateix Déu”.
- Memòria de sant Vicenç de Paül, prevere. Ple d'esperit sacerdotal i entregat a París al servei dels pobres, veia el rostre del Senyor a cada persona que patia. Va fundar la Congregació de la Missió (Paüls), a la manera de la primitiva Església, per formar santament el clericat i subvenir els necessitats. Amb la cooperació de santa Lluïsa de Marillach, va fundar també la Congregació de Filles de la Caritat (1660).
- Sant Gai, bisbe. A Milà, a la Gàl·lia Traspadana (marge esquerre del Po) (s. III).
- Sant Florentí. Segons la tradició, va ser degollat pels vàndals juntament amb sant Hilari. A Sedunum (ara Brémur), entre els aduins, a la Gàl·lia (ara França) (s. V).
- Santa Hiltrudis, verge. Va viure piadosament retirada amb el seu germà Guntand, abat. Al cenobi de Liesse, a Harmonia, Austràsia (ara Bèlgica) (després de 800).
- Sants màrtirs Adolf i Joan, germans. Per Crist, van ser coronats amb el martiri durant la persecució musulmana, en temps d’Abd al-Rahman II. A la ciutat de Còrdova, a la província hispànica d’Andalusia (~ 825).
- Sant Bonfill. Quan era bisbe de Foligno, va passar deu anys a Terra Santa i, quan va tornar a Itàlia, es va retirar al monestir de Storaco, del qual n’havia estat abat. Va morir en solitud. A Fara, prop de Cingoli, al Picè, Itàlia (~ 1115).
- Sant Eleàzar de Sabran, comte d’Arian. Va viure la virginitat i totes les virtuts amb la seva dona, la beata Delfina. Va morir encara jove. A París, França (1323).
- Beat Llorenç de Ripafratta, prevere de l’orde dels Predicadors. Va viure fidelment durant seixanta anys la vida regular amb dedicació assídua a la pastoral sacramental de la Penitència. A la ciutat de Pistoia, de la regió de la Toscana, Itàlia (1456).
- Beat Joan Baptista Laborier du Vivier, diaca i màrtir en temps de persecució contra l'Església. A causa del seu estat clerical, va ser condemnat a cruel captivitat i va morir consumit per una greu malaltia. En una decrèpita nau ancorada davant de Rochefort, al litoral nord de França (1794).
- Beats màrtirs Josep Fenollosa Alcayna, prevere, i Fidel (Marià) Climent Sanchís, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Van vessar la seva sang per Crist durant la furiosa persecució religiosa. A Sagunt, comarca de Morvedre (1936).
- Beates màrtirs Francesca Xaviera (Maria) Fenollosa Alcayna, religiosa del Tercer Orde de Caputxines de la Sagrada Família, i Hermínia Martínez Amigó, mare de família. Van confirmar amb la seva sang la fidelitat al Senyor durant la mateixa persecució religiosa. A Gilet, comarca valenciana de Camp de Morvedre (1936).







