Nadal del Senyor

«Si per Nadal Déu es revela no com un que està allà dalt i que domina l’univers, sinó com Aquell que s’abaixa, que neix a la terra petit i pobre, vol dir que per a ser semblants a Ell no hem de posar-nos per sobre dels altres, sinó, al contrari, abaixar-nos, posar-nos al seu servei, fer-nos petits amb els petits i pobres amb els pobres. Un cristià que s’estarrufa arreu on va, fa lleig: no és un cristià, és un pagà. Que Maria ens ajudi en aquest Nadal a reconèixer la imatge del Fill de Déu fet home en el rostre del nostre proïsme» (Papa Francesc, Audiència General 18.12.13).

1. Passats innombrables segles des de la creació del món, quan al principi Déu va crear el cel i la terra i va modelar l’home a imatge i semblança seva; després també de molts segles, des que l’Altíssim posés el seu arc als núvols després del diluvi com a senyal d’aliança i de pau; vint-i-un segles després de l’emigració d’Abraham, el nostre pare en la fe, d’Ur de Caldea; tretze segles després de la sortida del poble d’Israel d’Egipte sota la guia de Moisès; prop de mil anys després que David va ser ungit com a rei; a la setmana seixanta-cinc segons la profecia de Daniel; a l’Olimpíada cent noranta-quatre; l’any set-cents cinquanta-dos de la fundació de l’Urbs; l’any quaranta-dos de l’imperi de Cèsar Octavi August; quan tot el món estava en pau, Jesucrist, Déu etern i Fill de l’etern Pare, volent consagrar el món amb la seva piadosíssima vinguda, concebut de l’Esperit Sant; nou mesos després de la seva concepció, neix a Betlem de Judea, fet home, de Maria Verge: la Nativitat de nostre Senyor Jesucrist segons la carn.

2. Commemoració de santa Anastàsía, màrtir de Sírmium, Pannònia. A Roma (s. III/IV).
3. Santa Eugènia, màrtir. A Roma, al cementiri d’Apronià, de la via Llatina (s. III/IV).
4. Sants Joví i Basileu, màrtirs. A Roma, a la via Llatina (s. III/IV).
5. Beat Pere el Venerable, abat, que va regir l’orde monàstic segons els preceptes de la primitiva observança i va compondre molts tractats. Al monestir de Cluny, Borgonya, França (1156).
6. Beat Bentivoli de Bonis, prevere de l’orde dels Germans Menors, eximi predicador. A San Severino Marche (Septempeda), del Picè, Itàlia (1232).
7. Sant Pere Nolasc, prevere, qui amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d’Aragó va fundar, segons es creu, l’orde de la Benaurada Maria de la Mercè, per a la redempció dels captius. Es va lliurar ardentment amb treball i esforç a procurar la pau i a alliberar del jou de l’esclavitud els cristians, en temps dels infidels. A Barcelona (1258).
8. Beat Miquel Nakasima, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, essent catequista, a causa de la seva fe en Crist va ser submergit en aigua bullint, aconseguint així la corona del martiri. A la ciutat d’Unzen, Japó (1628).
9. Beata Maria dels Apòstols (Maria Teresa) von Wüllenweber, verge, alemanya d’origen, que, inflamada per l’ardor missioner, va fundar l’institut de les Germanes del Diví Salvador, a Tívoli, Laci. A Roma (1907).
10. Sant Albert (Adam) Chmielowski, religiós, cèlebre pintor, el qual es va lliurar als pobres procurant ser bo per a tothom, i va fundar les Congregacions dels Germans i Germanes del Tercer Orde de Sant Francesc, servents dels pobres. A Cracòvia, Polònia (1916).