Nadal del Senyor
NADAL DEL SENYOR
«Si per Nadal Déu es revela no com un que està allà dalt i que domina l’univers, sinó com Aquell que s’abaixa, que neix a la terra petit i pobre, vol dir que per a ser semblants a Ell no hem de posar-nos per sobre dels altres, sinó, al contrari, abaixar-nos, posar-nos al seu servei, fer-nos petits amb els petits i pobres amb els pobres. Un cristià que s’estarrufa arreu on va, fa lleig: no és un cristià, és un pagà. Que Maria ens ajudi en aquest Nadal a reconèixer la imatge del Fill de Déu fet home en el rostre del nostre proïsme» (Papa Francesc, Audiència General 18.12.13).
- Passats innombrables segles des de la creació del món, quan al principi Déu va crear el cel i la terra i va modelar l’home a imatge i semblança seva; després també de molts segles, des que l’Altíssim posés el seu arc als núvols després del diluvi com a senyal d’aliança i de pau; vint-i-un segles després de l’emigració d’Abraham, el nostre pare en la fe, d’Ur de Caldea; tretze segles després de la sortida del poble d’Israel d’Egipte sota la guia de Moisès; prop de mil anys després que David va ser ungit com a rei; a la setmana seixanta-cinc segons la profecia de Daniel; a l’Olimpíada cent noranta-quatre; l’any set-cents cinquanta-dos de la fundació de l’Urbs; l’any quaranta-dos de l’imperi de Cèsar Octavi August; quan tot el món estava en pau, Jesucrist, Déu etern i Fill de l’etern Pare, volent consagrar el món amb la seva piadosíssima vinguda, concebut de l’Esperit Sant; nou mesos després de la seva concepció, neix a Betlem de Judea, fet home, de Maria Verge: la Nativitat de nostre Senyor Jesucrist segons la carn.
- Commemoració de santa Anastàsía, màrtir de Sírmium, Pannònia. A Roma (s. III/IV).
- Santa Eugènia, màrtir. A Roma, al cementiri d’Apronià, de la via Llatina (s. III/IV).
- Sants Joví i Basileu, màrtirs. A Roma, a la via Llatina (s. III/IV).
- Beat Pere el Venerable, abat, que va regir l’orde monàstic segons els preceptes de la primitiva observança i va compondre molts tractats. Al monestir de Cluny, Borgonya, França (1156).
- Beat Bentivoli de Bonis, prevere de l’orde dels Germans Menors, eximi predicador. A San Severino Marche (Septempeda), del Picè, Itàlia (1232).
- Sant Pere Nolasc, prevere, qui amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d’Aragó va fundar, segons es creu, l’orde de la Benaurada Maria de la Mercè, per a la redempció dels captius. Es va lliurar ardentment amb treball i esforç a procurar la pau i a alliberar del jou de l’esclavitud els cristians, en temps dels infidels. A Barcelona (1258).
- Beat Miquel Nakasima, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, essent catequista, a causa de la seva fe en Crist va ser submergit en aigua bullint, aconseguint així la corona del martiri. A la ciutat d’Unzen, Japó (1628).
- Beata Maria dels Apòstols (Maria Teresa) von Wüllenweber, verge, alemanya d’origen, que, inflamada per l’ardor missioner, va fundar l’institut de les Germanes del Diví Salvador, a Tívoli, Laci. A Roma (1907).
- Sant Albert (Adam) Chmielowski, religiós, cèlebre pintor, el qual es va lliurar als pobres procurant ser bo per a tothom, i va fundar les Congregacions dels Germans i Germanes del Tercer Orde de Sant Francesc, servents dels pobres. A Cracòvia, Polònia (1916).







