Sant Mateu, apòstol i evangelista
SANT MATEU, APÒSTOL I EVANGELISTA
“Jesús escollí el publicà Mateu per convertir-lo en apòstol” (Col·lecta de la missa). Un publicà era una persona molt mal vista en aquella situació d’ocupació militar romana: era un col·laboracionista, que, a més, s’embutxacava els impostos. Jesús passa també per la nostra vida i encara que estiguem ‘asseguts’ en les nostres seguretats injustes, ens fa ‘aixecar’ (= ressuscitar) per tal que el ‘seguim i ens unim’ a la colla dels seguidors que cridaran al llarg de la història que un altre món és possible.
- Festa de sant Mateu, apòstol i evangelista, anomenat abans Levi, que en ser convidat per Jesús per seguir-lo, va deixar el seu ofici de publicà o recaptador d'impostos i, elegit entre els apòstols, va escriure un evangeli en què es proclama principalment que Jesucrist és fill de David, fill d'Abraham, donant plenitud a l’Antic Testament (segle I).
- Commemoració de sant Jonàs, profeta, fill d’Amitai (2Re 14, 25), el nom del qual porta un llibre de l'Antic Testament, i la seva coneguda expulsió del ventre del cetaci és presentada en l’Evangeli com a senyal de la Resurrecció del Senyor (Mt 12, 40). (s. VIII aC.)
- Commemoració de sant Quadrat, deixeble dels apòstols, que, segons la tradició, en la persecució de l'emperador Adrià, va congregar amb la seva fidelitat i laboriositat a l'Església dispersa pel terror, escrivint un llibre -que va donar al mateix emperador- en defensa de la religió cristiana, digne de la doctrina apostòlica. A Grècia (s. II).
- Sant Pàmfil, màrtir. A Roma, a la via Salària Antiga (data incerta).
- Sant Alexandre, màrtir. A Baccano, a la via Clàudia, a vint mil·liaris de la ciutat de Roma (data incerta).
- Sants Eusebi, Nèstabi i Zenó, màrtirs i germans. En temps de l'emperador Julià l’Apòstata van ser esquarterats i morts per la plebs dels gentils. Amb ells va patir el martiri sant Néstor, a conseqüència de les ferides rebudes. A Gaza, Palestina (362).
- Sant Càstor, bisbe. Desitjava donar a conèixer als germans d'un nou monestir la vida dels monjos i va demanar a sant Joan Cassià que redactés les cèlebres “Col·lacions” sobre els ascetes d'Egipte. A Apta Julia (actualment Ate), ciutat de la Provença (~ 420).
- Sant Cadoc, abat, sota l'autoria del qual també van ser fundats molts monestirs a la regió de Comwall (Cornualla), a Anglaterra, i a la Bretanya Menor. Al monestir de Lan-Carvan, a la Càmbria meridional (s. VI).
- Sant Landelí, monjo, oriünd d’Hibèrnia (ara Irlanda). Al monestir d’Ettenheim, a la regió de Baden, de la Germania (s. VII).
- Sant Gerulf, màrtir, adolescent. A Tronchiennes, a Flandes, d'Austràsia (ara Bèlgica) (~ 750).
- Santa Maura, verge, dedicada a obres de pietat i caritat. A Troyes, a les ribes del Sena, a la Gàl·lia Celta (ara França) (~ 850).
- Beat Marc de Mutina Scalabrini, prevere de l’orde dels Predicadors, que va atreure molts errants al camí de la santedat. A Pesaro, del Picè, a Itàlia (1498).
- Passió dels sants Francesc Jaccard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, i Tomàs Tramin Van Thièn, màrtirs, que van patir presó i fuetades per Crist. Finalment van morir penjats en temps de l'emperador Minh Mang. A la ciutadella Quang-Tri, a Annam (ara Vietnam) (1838).
- Passió dels sants màrtirs Llorenç Imbert, bisbe, Pere Maubant i Jaume Chastan, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, els quals, per salvar la vida dels seus cristians, es van oferir als soldats de guàrdia fins a ser assassinats per l'espasa. A Sai-Nam-Hte, a Corea (1839).
- Beats màrtirs Vicenç Galvis Gironès, pare de família, i Manel Torró García, que, configurats a la passió de Crist, a qui varen adorar, el varen imitar amb el triomf del martiri. A Benissoda, comarca valenciana de la Vall d’Albaida (1936).
Si cal: Dedicació de la Catedral de Girona
Tenim notícies que cap a la fi del segle III ja hi havia una comunitat cristiana a Girona. La consagració de la catedral, dedicada a santa Maria, es va fer el dia 21 de setembre de l’any 1038, i no s’acabà fins a les darreries del segle XVII. L’any 1417 van decidir de suprimir les naus laterals i cobrir el temple amb una sola nau. El 1680 començà la construcció de la façana, que s’acabà el 1961. La catedral és l’església del bisbe, i és com la casa pairal de tots els cristians de la diòcesi.







