Santoral

21 de setembre

Sant Mateu, apòstol i evangelista

Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu.
Dita popular

SANT MATEU, APÒSTOL I EVANGELISTA

L'Evangeli que porta el seu nom, el descriu com un publicà cridat per Jesús que ho deixa tot i el segueix (Mt 9,9): «No hem d'estranyar-nos que un cobrador d'impostos s'adherís al seguici d'un home que vivia sense diners. És que el mateix Senyor, que l'havia cridat externament amb la seva paraula, interiorment l'ensenyà amb un instint invisible perquè anés amb ell» (St. Beda el Venerable, Homilia 21). La tradició posterior li fa dur la Bona Nova de Jesús a Pèrsia i a Etiòpia.
  1. Festa de sant Mateu, apòstol i evangelista, anomenat abans Levi, que en ser convidat per Jesús per seguir-lo, va deixar el seu ofici de publicà o recaptador d'impostos i, elegit entre els apòstols, va escriure un evangeli en què es proclama principalment que Jesucrist és fill de David, fill d'Abraham, donant plenitud a l’Antic Testament (segle I).
  1. Commemoració de sant Jonàs, profeta, fill d’Amitai (2Re 14, 25), el nom del qual porta un llibre de l'Antic Testament, i la seva coneguda expulsió del ventre del cetaci és presentada en l’Evangeli com a senyal de la Resurrecció del Senyor (Mt 12, 40). (s. VIII aC.)
  1. Commemoració de sant Quadrat, deixeble dels apòstols, que, segons la tradició, en la persecució de l'emperador Adrià, va congregar amb la seva fidelitat i laboriositat a l'Església dispersa pel terror, escrivint un llibre -que va donar al mateix emperador- en defensa de la religió cristiana, digne de la doctrina apostòlica. A Grècia (s. II).
  1. Sant Pàmfil, màrtir. A Roma, a la via Salària Antiga (data incerta).
  1. Sant Alexandre, màrtir. A Baccano, a la via Clàudia, a vint mil·liaris de la ciutat de Roma (data incerta).
  1. Sants Eusebi, Nèstabi i Zenó, màrtirs i germans. En temps de l'emperador Julià l’Apòstata van ser esquarterats i morts per la plebs dels gentils. Amb ells va patir el martiri sant Néstor, a conseqüència de les ferides rebudes. A Gaza, Palestina (362).
  1. Sant Càstor, bisbe. Desitjava donar a conèixer als germans d'un nou monestir la vida dels monjos i va demanar a sant Joan Cassià que redactés les cèlebres “Col·lacions” sobre els ascetes d'Egipte. A Apta Julia (actualment Ate), ciutat de la Provença (~ 420).
  1. Sant Cadoc, abat, sota l'autoria del qual també van ser fundats molts monestirs a la regió de Comwall (Cornualla), a Anglaterra, i a la Bretanya Menor. Al monestir de Lan-Carvan, a la Càmbria meridional (s. VI).
  1. Sant Landelí, monjo, oriünd d’Hibèrnia (ara Irlanda). Al monestir d’Ettenheim, a la regió de Baden, de la Germania (s. VII).
  1. Sant Gerulf, màrtir, adolescent. A Tronchiennes, a Flandes, d'Austràsia (ara Bèlgica) (~ 750).
  1. Santa Maura, verge, dedicada a obres de pietat i caritat. A Troyes, a les ribes del Sena, a la Gàl·lia Celta (ara França) (~ 850).
  1. Beat Marc de Mutina Scalabrini, prevere de l’orde dels Predicadors, que va atreure molts errants al camí de la santedat. A Pesaro, del Picè, a Itàlia (1498).
  1. Passió dels sants Francesc Jaccard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, i Tomàs Tramin Van Thièn, màrtirs, que van patir presó i fuetades per Crist. Finalment van morir penjats en temps de l'emperador Minh Mang. A la ciutadella Quang-Tri, a Annam (ara Vietnam) (1838).
  1. Passió dels sants màrtirs Llorenç Imbert, bisbe, Pere Maubant i Jaume Chastan, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, els quals, per salvar la vida dels seus cristians, es van oferir als soldats de guàrdia fins a ser assassinats per l'espasa. A Sai-Nam-Hte, a Corea (1839).
  2. Beats màrtirs Vicenç Galvis Gironès, pare de família, i Manel Torró García, que, configurats a la passió de Crist, a qui varen adorar, el varen imitar amb el triomf del martiri. A Benissoda, comarca valenciana de la Vall d’Albaida (1936).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)