Sant Mateu, apòstol i evangelista

SANT MATEU, APÒSTOL I EVANGELISTA

“Jesús escollí el publicà Mateu per convertir-lo en apòstol” (Col·lecta de la missa). Un publicà era una persona molt mal vista en aquella situació d’ocupació militar romana: era un col·laboracionista, que, a més, s’embutxacava els impostos. Jesús passa també per la nostra vida i encara que estiguem ‘asseguts’ en les nostres seguretats injustes, ens fa ‘aixecar’ (= ressuscitar) per tal que el ‘seguim i ens unim’ a la colla dels seguidors que cridaran al llarg de la història que un altre món és possible.

1. Festa de sant Mateu, apòstol i evangelista, anomenat abans Levi, que en ser convidat per Jesús per seguir-lo, va deixar el seu ofici de publicà o recaptador d'impostos i, elegit entre els apòstols, va escriure un evangeli en què es proclama principalment que Jesucrist és fill de David, fill d'Abraham, donant plenitud a l’Antic Testament (segle I).

2. Commemoració de sant Jonàs, profeta, fill d’Amitai (2Re 14, 25), el nom del qual porta un llibre de l'Antic Testament, i la seva coneguda expulsió del ventre del cetaci és presentada en l’Evangeli com a senyal de la Resurrecció del Senyor (Mt 12, 40). (s. VIII aC.)

3. Commemoració de sant Quadrat, deixeble dels apòstols, que, segons la tradició, en la persecució de l'emperador Adrià, va congregar amb la seva fidelitat i laboriositat a l'Església dispersa pel terror, escrivint un llibre -que va donar al mateix emperador- en defensa de la religió cristiana, digne de la doctrina apostòlica. A Grècia (s. II).

4. Sant Pàmfil, màrtir. A Roma, a la via Salària Antiga (data incerta).

5. Sant Alexandre, màrtir. A Baccano, a la via Clàudia, a vint mil·liaris de la ciutat de Roma (data incerta).

6. Sants Eusebi, Nèstabi i Zenó, màrtirs i germans. En temps de l'emperador Julià l’Apòstata van ser esquarterats i morts per la plebs dels gentils. Amb ells va patir el martiri sant Néstor, a conseqüència de les ferides rebudes. A Gaza, Palestina (362).

7. Sant Càstor, bisbe. Desitjava donar a conèixer als germans d'un nou monestir la vida dels monjos i va demanar a sant Joan Cassià que redactés les cèlebres “Col·lacions” sobre els ascetes d'Egipte. A Apta Julia (actualment Ate), ciutat de la Provença (~ 420).

8. Sant Cadoc, abat, sota l'autoria del qual també van ser fundats molts monestirs a la regió de Comwall (Cornualla), a Anglaterra, i a la Bretanya Menor. Al monestir de Lan-Carvan, a la Càmbria meridional (s. VI).

9. Sant Landelí, monjo, oriünd d’Hibèrnia (ara Irlanda). Al monestir d’Ettenheim, a la regió de Baden, de la Germania (s. VII).

10. Sant Gerulf, màrtir, adolescent. A Tronchiennes, a Flandes, d'Austràsia (ara Bèlgica) (~ 750).

11. Santa Maura, verge, dedicada a obres de pietat i caritat. A Troyes, a les ribes del Sena, a la Gàl·lia Celta (ara França) (~ 850).

12. Beat Marc de Mutina Scalabrini, prevere de l’orde dels Predicadors, que va atreure molts errants al camí de la santedat. A Pesaro, del Picè, a Itàlia (1498).

13. Passió dels sants Francesc Jaccard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, i Tomàs Tramin Van Thièn, màrtirs, que van patir presó i fuetades per Crist. Finalment van morir penjats en temps de l'emperador Minh Mang. A la ciutadella Quang-Tri, a Annam (ara Vietnam) (1838).

14. Passió dels sants màrtirs Llorenç Imbert, bisbe, Pere Maubant i Jaume Chastan, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, els quals, per salvar la vida dels seus cristians, es van oferir als soldats de guàrdia fins a ser assassinats per l'espasa. A Sai-Nam-Hte, a Corea (1839).
15. Beats màrtirs Vicenç Galvis Gironès, pare de família, i Manel Torró García, que, configurats a la passió de Crist, a qui varen adorar, el varen imitar amb el triomf del martiri. A Benissoda, comarca valenciana de la Vall d’Albaida (1936).

Si cal: Dedicació de la Catedral de Girona

Tenim notícies que cap a la fi del segle III ja hi havia una comunitat cristiana a Girona. La consagració de la catedral, dedicada a santa Maria, es va fer el dia 21 de setembre de l’any 1038, i no s’acabà fins a les darreries del segle  XVII. L’any 1417 van decidir de suprimir les naus laterals i cobrir el temple amb una sola nau. El 1680 començà la construcció de la façana, que s’acabà el 1961. La catedral és l’església del bisbe, i és com la casa pairal de tots els cristians de la diòcesi.