Santoral

16 de juny

Beat Antoni Constant, prevere i màrtir

Si plou al juny, plou a punt.
Dita popular

Beato Antonio Constant, presbítero y mártir

Un nou màrtir de la Revolució Francesa. L'Antoni havia nascut el 19 d'abril de 1764 i era coadjutor de la parròquia de Caviat (diòcesi de Cahors, actualment arxidiòcesi de Tolosa). La nova revolució l'obligava a jurar la nova Constitució Civil del Clergat (12 07 1790), que suposava entrar a una Església cismàtica francesa, al marge de l'Església presidida pel papa Pius VI. L'Antoni s'hi va negar. Deportat a un vaixell a Rochefort va morir enmig de la misèria i les malalties. Corria el 16 de juny de 1794 i només tenia 30 anys. L'Església va tenir en compte la seva fidelitat evangèlica beatificant-lo l'1 d'octubre de 1995, amb 63 víctimes més de la Revolució Francesa.

 

  1. Commemoració dels sants Quirze i Julita, màrtirs. A la regió d’Àsia Menor (data incerta).
  2. Sants Ferriol i Ferruci, màrtirs. A Besançon, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
  3. Sant Similià, bisbe, a qui sant Gregori de Tours considera un gran confessor. A Nantes, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
  4. Sant Ticó, bisbe, en temps de l'emperador Teodosi el Jove. A Amatonte, a l'illa de Xipre (s. V).
  5. Sants Auri, bisbe, Justina, la seva germana, i companys, màrtirs, que, mentre celebraven l'Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. A Magúncia, a la Gàl·lia Belga (s. V).
  6. Sepultura de sant Aurelià, bisbe d'Arle. Anomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seva ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. A Lió, a la Gàl·lia (551).
  7. Beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, qui, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. A Carrara, a la Toscana (860).
  8. Sant Bennó, bisbe, que, per defensar la unitat de l'Església i mantenir-se fidel al Pontífex Romà, va ser deposat i desterrat. A Meissen, de Saxònia (~ 1106).
  9. Santa Lutgarda, verge, insigne per la seva devoció al Sagrat Cor del Senyor. Al monestir de monges cistercenques d’Aywières, a Brabant (1246).
  10. Beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d'aquesta ciutat. Regnant Enric VIII va ser empresonat i encadenat per mostrar-se fidel a la unitat de l'Església. Va morir consumit per la fam i la malaltia. A Londres, Anglaterra (1537).
  11. Beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir. Quan era vicari parroquial a Caors, durant la Revolució Francesa va ser empresonat, per ser sacerdot, en una vella nau, on va morir a conseqüència de la malaltia, després d'ajudar els seus companys. Al braç de mar davant del port de Rochefort, a França (1794).
  12. Sants màrtirs Domènec Nguyen, metge, Domènec Nhi, Domènec Mao, Vicenç i Andreu Tuong, agricultors. En temps de l'emperador Tu-Duc, van ser detinguts per la seva fe cristiana i, després de patir tortures a la presó, finalment van ser degollats. A la ciutat de Lang Coc, al Tonquín (1862).
  13. Beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de les Germanes de la Caritat de la Santa Creu. Al petit poble d’Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa (1888).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)