La celebració devocional del Sagrat Cor de Jesús nasqué de l’espiritualitat cristocèntrica i mística que varen desenvolupar els benedictins, cistercencs, franciscans i dominics a l’Edat Mitjana. A partir del segle XVII la festa es fa popular amb la doctrina dels sants Joan Eudes, Margarida Maria d’Alacoque i el jesuïta Claudi de la Colombière. El 1856, Pius IX estén la festa a tota l’Església. Cal situar sempre la devoció al Sagrat Cor dins de l’espiritualitat bíblica i litúrgica que la va originar. «La misericòrdia és presentada com la força que omple d’amor el cor i que consola amb el perdó» (Papa Francesc, Misericordiæ Vultus 9).

1. Commemoració dels sants Quirze i Julita, màrtirs. A la regió d’Àsia Menor (data incerta).

2. Sants Ferriol i Ferruci, màrtirs. A Besançon, a la Gàl·lia Celta (s. IV).

3. Sant Similià, bisbe, a qui sant Gregori de Tours considera un gran confessor. A Nantes, a la Gàl·lia Celta (s. IV).

4. Sant Ticó, bisbe, en temps de l’emperador Teodosi el Jove. A Amatonte, a l’illa de Xipre (s. V).

5. Sants Auri, bisbe, Justina, la seva germana, i companys, màrtirs, que, mentre celebraven l’Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. A Magúncia, a la Gàl·lia Belga (s. V).

6. Sepultura de sant Aurelià, bisbe d’Arle. Anomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seva ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. A Lió, a la Gàl·lia (551).

7. Beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, qui, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. A Carrara, a la Toscana (860).

8. Sant Bennó, bisbe, que, per defensar la unitat de l’Església i mantenir-se fidel al Pontífex Romà, va ser deposat i desterrat. A Meissen, de Saxònia (~ 1106).

9. Santa Lutgarda, verge, insigne per la seva devoció al Sagrat Cor del Senyor. Al monestir de monges cistercenques d’Aywières, a Brabant (1246).

10. Beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d’aquesta ciutat. Regnant Enric VIII va ser empresonat i encadenat per mostrar-se fidel a la unitat de l’Església. Va morir consumit per la fam i la malaltia. A Londres, Anglaterra (1537).

11. Beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir. Quan era vicari parroquial a Caors, durant la Revolució Francesa va ser empresonat, per ser sacerdot, en una vella nau, on va morir a conseqüència de la malaltia, després d’ajudar els seus companys. Al braç de mar davant del port de Rochefort, a França (1794).

12. Sants màrtirs Domènec Nguyen, metge, Domènec Nhi, Domènec Mao, Vicenç i Andreu Tuong, agricultors. En temps de l’emperador Tu-Duc, van ser detinguts per la seva fe cristiana i, després de patir tortures a la presó, finalment van ser degollats. A la ciutat de Lang Coc, al Tonquín (1862).

13. Beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de les Germanes de la Caritat de la Santa Creu. Al petit poble d’Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa (1888).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Congregació dels Sagrats Cors: Sant Joan Francesc de Regis, prevere (1640).

Caputxins (OFM Cap.): Beats Anicet Koplin, prevere, i companys, màrtirs (1941).

Si plou al juny, plou a punt.