Beat Antoni Constant, prevere i màrtir
Beato Antonio Constant, presbítero y mártir
Un nou màrtir de la Revolució Francesa. L'Antoni havia nascut el 19 d'abril de 1764 i era coadjutor de la parròquia de Caviat (diòcesi de Cahors, actualment arxidiòcesi de Tolosa). La nova revolució l'obligava a jurar la nova Constitució Civil del Clergat (12 07 1790), que suposava entrar a una Església cismàtica francesa, al marge de l'Església presidida pel papa Pius VI. L'Antoni s'hi va negar. Deportat a un vaixell a Rochefort va morir enmig de la misèria i les malalties. Corria el 16 de juny de 1794 i només tenia 30 anys. L'Església va tenir en compte la seva fidelitat evangèlica beatificant-lo l'1 d'octubre de 1995, amb 63 víctimes més de la Revolució Francesa.
- Commemoració dels sants Quirze i Julita, màrtirs. A la regió d’Àsia Menor (data incerta).
- Sants Ferriol i Ferruci, màrtirs. A Besançon, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
- Sant Similià, bisbe, a qui sant Gregori de Tours considera un gran confessor. A Nantes, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
- Sant Ticó, bisbe, en temps de l'emperador Teodosi el Jove. A Amatonte, a l'illa de Xipre (s. V).
- Sants Auri, bisbe, Justina, la seva germana, i companys, màrtirs, que, mentre celebraven l'Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. A Magúncia, a la Gàl·lia Belga (s. V).
- Sepultura de sant Aurelià, bisbe d'Arle. Anomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seva ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. A Lió, a la Gàl·lia (551).
- Beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, qui, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. A Carrara, a la Toscana (860).
- Sant Bennó, bisbe, que, per defensar la unitat de l'Església i mantenir-se fidel al Pontífex Romà, va ser deposat i desterrat. A Meissen, de Saxònia (~ 1106).
- Santa Lutgarda, verge, insigne per la seva devoció al Sagrat Cor del Senyor. Al monestir de monges cistercenques d’Aywières, a Brabant (1246).
- Beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d'aquesta ciutat. Regnant Enric VIII va ser empresonat i encadenat per mostrar-se fidel a la unitat de l'Església. Va morir consumit per la fam i la malaltia. A Londres, Anglaterra (1537).
- Beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir. Quan era vicari parroquial a Caors, durant la Revolució Francesa va ser empresonat, per ser sacerdot, en una vella nau, on va morir a conseqüència de la malaltia, després d'ajudar els seus companys. Al braç de mar davant del port de Rochefort, a França (1794).
- Sants màrtirs Domènec Nguyen, metge, Domènec Nhi, Domènec Mao, Vicenç i Andreu Tuong, agricultors. En temps de l'emperador Tu-Duc, van ser detinguts per la seva fe cristiana i, després de patir tortures a la presó, finalment van ser degollats. A la ciutat de Lang Coc, al Tonquín (1862).
- Beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de les Germanes de la Caritat de la Santa Creu. Al petit poble d’Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa (1888).







