Sant Roc, pelegrí
Sant Roc, pelegrí
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).
- Sant Esteve, rei d'Hongria, que, regenerat pel baptisme i havent rebut la corona reial de mans del papa Silvestre II, va vetllar per la propagació de la fe de Crist entre els hongaresos i va posar en ordre l'Església en el seu regne, dotant-la de béns i monestirs. Just i pacífic en el govern dels seus súbdits, va morir a Alba Regia (Székesfehérvar), a Hongria, el dia de l'Assumpció, quan la seva ànima va entrar al cel (1038).
- Commemoració de sant Arsaci. En temps de l'emperador Licini, va donar testimoni de la seva fe en Crist. Es va apartar de l'exèrcit i va portar vida solitària a Nicomèdia. Finalment, va vaticinar la futura destrucció de la ciutat i va entregar el seu esperit a Déu mentre pregava (~ 358).
- Sant Teodor, primer bisbe de Sion. Seguint l'exemple de sant Ambròs, va defensar la fe catòlica contra els arrians i va venerar amb magnificència les relíquies dels màrtirs d’Agauno. A Sion, a Valais, entre els helvecis (ara Suïssa) (s. IV).
- Sant Armel, eremita. A la Bretanya Menor (s. VI).
- Sant Frambald, monjo. Va passar la seva vida en la solitud i en monestirs. Al territori de la Gàl·lia dels cenomans (Le Mans) (~ 650).
- Beat Radulf de Fusteia, prevere, fundador del monestir de Sant Sulpici. Als boscos propers a Rennes, a la Bretanya Menor (1129).
- Beat Llorenç, anomenat el Cuirasser. Després d’haver matat una persona sense voler, va decidir expiar la seva culpa amb gran austeritat i obres de penitència, i va viure solitàriament a la cova d'una muntanya. A Subiaco, al Laci (1243).
- Sant Roc, pelegrí. Nascut a Montpeller, del Llenguadoc, França, va adquirir fama de santedat mentre peregrinava piadosament i curava per tot Itàlia els afectats de pesta. A la Llombardia (~ 1379).
- Beat Àngel Agustí Mazzinghi, prevere de l’orde dels Frares Carmelites. A Florència, de la Toscana (1438).
- Santa Beatriu da Silva Meneses, verge. Va ser dama acompanyant de la reina Elisabet. Però després va preferir una vida de major perfecció i es va retirar a les religioses de l’orde de Sant Domènec durant molts anys. Finalment va fundar un nou orde amb el títol d’orde de la Concepció de la Benaurada Mare de Déu. A Toledo (1490).
- Beat Joan de Santa Marta, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Mentre era conduït al lloc del suplici, anava predicant al poble i cantant el salm Beneïu el Senyor, tots els pobles. A Kyoto, Japó (1618).
- Beats màrtirs Simó Bokusai Kiota, catequista, i Magdalena, la seva esposa; Tomàs Gengoro i la seva esposa Maria, i el seu fill, Jaume, encara nen. Per ordre del prefecte Yetsundo i per odi cap al nom de Crist, van ser crucificats cap per avall. A Kokura, també al Japó (1620).
- Beat Joan Baptista Ménestrel, prevere i màrtir. Durant la Revolució Francesa, condemnat a galeres per ser sacerdot, cobert de nafres plenes de cucs va consumar el seu martiri. En un vell navili ancorat al mar davant de Rochefort, França (1794).
- Santa Rosa Fan Hui, verge i màrtir. Durant la persecució desencadenada pels seguidors de la secta «Yihétuàn», va ser llançada a un riu recoberta de ferides, encara amb vida. Al petit poble de Fanjiazhuang, prop de Wujiao, a la província xinesa d’Hebei (1900).
- Beata Petra de Sant Josep (Anna Josepa) Pérez Florido, verge. Va oferir amb alegria una cura assídua a la gent gran abandonada i va ser fundadora de la Congregació de Germanes Mares dels Abandonats. A Barcelona (1906).
- Beat Plàcid García Gilabert, religiós de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Va portar a terme un gloriós combat pel seu amor a Crist. A Dénia, al territori d'Alacant (1936).
- Beat Enric García Beltran, diaca de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Sofrint el martiri, va prendre part en la victòria de Crist. A la localitat de Benicàssim, prop de Castelló (1936).
- Beat Gabriel (Josep Maria) Sanchís Mompó, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. Per la violència dels enemics de l'Església, va emigrar al Senyor. A la localitat de Picassent, al territori de València (1936).
► Arquebisbat de Barcelona: Els veïns de la Plaça Nova de Barcelona (a tocar de la catedral) el celebren des del 1521.







