Sant Roc, pelegrí

Sant Roc, pelegrí

Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).

1. Sant Esteve, rei d'Hongria, que, regenerat pel baptisme i havent rebut la corona reial de mans del papa Silvestre II, va vetllar per la propagació de la fe de Crist entre els hongaresos i va posar en ordre l'Església en el seu regne, dotant-la de béns i monestirs. Just i pacífic en el govern dels seus súbdits, va morir a Alba Regia (Székesfehérvar), a Hongria, el dia de l'Assumpció, quan la seva ànima va entrar al cel (1038).
2. Commemoració de sant Arsaci. En temps de l'emperador Licini, va donar testimoni de la seva fe en Crist. Es va apartar de l'exèrcit i va portar vida solitària a Nicomèdia. Finalment, va vaticinar la futura destrucció de la ciutat i va entregar el seu esperit a Déu mentre pregava (~ 358).
3. Sant Teodor, primer bisbe de Sion. Seguint l'exemple de sant Ambròs, va defensar la fe catòlica contra els arrians i va venerar amb magnificència les relíquies dels màrtirs d’Agauno. A Sion, a Valais, entre els helvecis (ara Suïssa) (s. IV).
4. Sant Armel, eremita. A la Bretanya Menor (s. VI).
5. Sant Frambald, monjo. Va passar la seva vida en la solitud i en monestirs. Al territori de la Gàl·lia dels cenomans (Le Mans) (~ 650).
6. Beat Radulf de Fusteia, prevere, fundador del monestir de Sant Sulpici. Als boscos propers a Rennes, a la Bretanya Menor (1129).
7. Beat Llorenç, anomenat el Cuirasser. Després d’haver matat una persona sense voler, va decidir expiar la seva culpa amb gran austeritat i obres de penitència, i va viure solitàriament a la cova d'una muntanya. A Subiaco, al Laci (1243).
8. Sant Roc, pelegrí. Nascut a Montpeller, del Llenguadoc, França, va adquirir fama de santedat mentre peregrinava piadosament i curava per tot Itàlia els afectats de pesta. A la Llombardia (~ 1379).
9. Beat Àngel Agustí Mazzinghi, prevere de l’orde dels Frares Carmelites. A Florència, de la Toscana (1438).
10. Santa Beatriu da Silva Meneses, verge. Va ser dama acompanyant de la reina Elisabet. Però després va preferir una vida de major perfecció i es va retirar a les religioses de l’orde de Sant Domènec durant molts anys. Finalment va fundar un nou orde amb el títol d’orde de la Concepció de la Benaurada Mare de Déu. A Toledo (1490).
11. Beat Joan de Santa Marta, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Mentre era conduït al lloc del suplici, anava predicant al poble i cantant el salm Beneïu el Senyor, tots els pobles. A Kyoto, Japó (1618).
12. Beats màrtirs Simó Bokusai Kiota, catequista, i Magdalena, la seva esposa; Tomàs Gengoro i la seva esposa Maria, i el seu fill, Jaume, encara nen. Per ordre del prefecte Yetsundo i per odi cap al nom de Crist, van ser crucificats cap per avall. A Kokura, també al Japó (1620).
13. Beat Joan Baptista Ménestrel, prevere i màrtir. Durant la Revolució Francesa, condemnat a galeres per ser sacerdot, cobert de nafres plenes de cucs va consumar el seu martiri. En un vell navili ancorat al mar davant de Rochefort, França (1794).
14. Santa Rosa Fan Hui, verge i màrtir. Durant la persecució desencadenada pels seguidors de la secta «Yihétuàn», va ser llançada a un riu recoberta de ferides, encara amb vida. Al petit poble de Fanjiazhuang, prop de Wujiao, a la província xinesa d’Hebei (1900).
15. Beata Petra de Sant Josep (Anna Josepa) Pérez Florido, verge. Va oferir amb alegria una cura assídua a la gent gran abandonada i va ser fundadora de la Congregació de Germanes Mares dels Abandonats. A Barcelona (1906).
16. Beat Plàcid García Gilabert, religiós de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Va portar a terme un gloriós combat pel seu amor a Crist. A Dénia, al territori d'Alacant (1936).
17. Beat Enric García Beltran, diaca de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Sofrint el martiri, va prendre part en la victòria de Crist. A la localitat de Benicàssim, prop de Castelló (1936).
18. Beat Gabriel (Josep Maria) Sanchís Mompó, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. Per la violència dels enemics de l'Església, va emigrar al Senyor. A la localitat de Picassent, al territori de València (1936).

► Arquebisbat de Barcelona: Els veïns de la Plaça Nova de Barcelona (a tocar de la catedral) el celebren des del 1521.