Vaic (~975-1038) canvia el nom en el baptisme i és coronat rei d’Hongria l’any 1000. Funda monestirs i bisbats i fomenta la vida de l’Església. Fou guerrer, jutge, administrador i legislador, però també un místic: «Sigues modest i no castiguis ni condemnis ningú més del que mereixi. Sigues mansuet i no rebutgis mai la justícia. Sigues honest i no difamis ningú irreflexivament». Bons consells al seu fill d’un rei que sembla que també fou just, pacífic, piadós i que buscava el bé dels súbdits.

També celebrem la festa de Sant Roc.

Un dels sants més populars, especialment com a protector contra les pestes i malalties contagioses. Va néixer a Montpeller l’any 1295. En morir els seus pares, jove encara, va vendre les seves possessions i prengué l’hàbit franciscà. Va anar a Itàlia per a visitar els santuaris de la cristiandat: a Roma, curà malalts de pesta. Quan es va contagiar, es retirà a un lloc desèrtic. Però Déu no l’abandonà: la tradició ens parla que era alimentat per un gos que cada dia li portava un pa. Va morir a Montpeller l’any 1379.

El 1629, Roma ja el canonitzava, però els veïns de la Plaça Nova de Barcelona (a tocar de la catedral) ja el celebraven el 1521. I encara fan festa grossa. Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries…). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”? Amb discreció. Humilment. Humanament. I, junts, es guareixen millor, les ferides!

Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia.