Sant Camil de Lel·lis, prevere

Sant Camil de Lel·lis, prevere

Italià, nascut l’any 1550, Camil (de l’etrusc, “ministre”) fou militar i portà una vida de disbauxa, fins que fou hospitalitzat a Roma i experimentà personalment les dures condicions de vida dels hospitals. Canvià de vida, i després d’entrar en contacte amb Felip Neri, decidí dedicar-se als malalts. Amb alguns companys creà la Congregació dels Servents dels Malalts, coneguts després com a Camils. Volia tenir “un cor tan gran com el món”. Morí a Roma l’any 1614.

1. Sant Camil de Lel·lis, prevere. Va néixer prop de Teano, als Abraços, i en la seva joventut va seguir la carrera militar, deixant-se arrossegar pels vicis propis d'una joventut alegre i despreocupada; però convertit de la seva mala vida, es va dedicar a la cura dels malalts incurables hospitalitzats, als quals servia com al mateix Crist. Ordenat sacerdot, va posar a Roma els fonaments de la Congregació dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614).
2. Sant Optacià, bisbe. Va signar les cartes sinòdiques sobre la fe catòlica en l'Encarnació, enviades per Eusebi, bisbe de Milà, al papa sant Lleó. A Brescia, a la regió de Venècia (s. V).
3. Sant Vicenç o Madelgari. Amb el consentiment de la seva esposa santa Valtrudis va abraçar la vida monàstica segons explica la tradició, va fundar dos monestirs. A Soignies, de Brabant, a Austràsia (~ 677).
4. Sant Marquelm, prevere i monjo. Anglosaxó d'origen. Deixeble des de la seva joventut de sant Wilibrord, al qual va acompanyar en els treballs que aquest va emprendre per Crist. A Deventer, de Frísia (~ 775).
5. Beat Hroznata, màrtir. Morts la seva dona i el seu fill, va deixar el palau ducal i va ingressar al monestir premonstratenc de Tepla. Per defensar els drets d'aquest monestir, va ser fet presoner per uns malfactors, que el van deixar morir de fam. A Stàry Kynsperk, prop de la ciutat d’Egres, a Bohèmia (1217).
6. Inhumació del beat Bonifaci, bisbe. D’estirp règia, es va retirar a una cartoixa, però, passat un temps, va ser elevat primer a la seu episcopal de Belley i després a la de Canterbury. A totes dues seus es va dedicar a la cura del seu ramat. Al monestir d’Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia (1270).
7. Santa Tuscana. Mort el seu espòs, va distribuir tots els seus béns entre els pobres, i com a membre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem va dedicar la seva vida a la cura dels malalts. A Verona, als confins de la regió de Venècia (1343/1344).
8. Beata Angelina de Marsciano. En enviudar, es va dedicar durant cinquanta anys a servir a Déu i al proïsme, i va iniciar la Congregació de les Terciàries Franciscanes, que viuen en un monestir i es dediquen a la formació de les joves. A Foligno, de l’Úmbria (1435).
9. Beat Gaspar de Bono, prevere de l’orde dels Mínims. Va abandonar les armes d'un príncep terreny per militar a les ordres de Crist Rei i va regir la província hispana d'aquest orde amb zel, prudència i caritat. A València (1604).
10. Sant Francesc Solano, prevere de l’orde dels Germans Menors. Per salvar ànimes va recórrer tot Amèrica Meridional. Va ensenyar amb paraules i amb miracles als indis i als colonitzadors espanyols la novetat de la vida cristiana. A Lima, capital del Perú (1610).
11. Beat Ricard Langhome, màrtir, insigne jurista. Acusat de traïció, quan era rei Carles II, va ser condemnat a la pena capital i va lliurar la seva ànima a Déu al patíbul de Tyburn. A Londres, Anglaterra (1679).
12. Beat Ghebra Miquel, és a dir, “Servent Miquel”, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir. Va buscar sempre en els seus estudis i en la pregària la veritable fe. Va abraçar el dogma de la veritable Església i per aquest motiu va patir primer a presons, i després, custodiat per soldats i amb cadenes als peus, va ser obligat a caminar durant tretze mesos, fins que, esgotat pels assots rebuts, va morir consumit per la set i la fam. A Cerecca-Ghebaba, poble d’Etiòpia (1855). La Congregació de la Missió i Filles de la Caritat el celebren el 30 d’agost.
13. Sant Joan Wang Guixin, màrtir. Durant la persecució duta a terme pel moviment dels Yihétuàn va preferir morir per Crist abans que tacar-se amb una lleu mentida. A la ciutat de Nangon, a la província xinesa d’Hebei (1900).