Sant Camil de Lel·lis, prevere
Sant Camil de Lel·lis, prevere
Escoltant l’informe desfavorable que el 1585 va fer un visitador apostòlic de l’Hospital del Sant Esperit de Roma, Camil (1550-1614) va redactar un nou informe per a «tractar els malalts amb misericòrdia». L’infermer havia de tenir caritat, afabilitat, amabilitat, respecte, comprensió, desinterès. Actituds humanes que volen seguir encara avui els actuals religiosos Camils: la Societat dels Servidors dels Malalts. Sant Camil és patró dels malalts i del personal sanitari (1886). Morí a Roma el 14 de juliol de 1614.
- Sant Camil de Lel·lis, prevere. Va néixer prop de Teano, als Abraços, i en la seva joventut va seguir la carrera militar, deixant-se arrossegar pels vicis propis d'una joventut alegre i despreocupada; però convertit de la seva mala vida, es va dedicar a la cura dels malalts incurables hospitalitzats, als quals servia com al mateix Crist. Ordenat sacerdot, va posar a Roma els fonaments de la Congregació dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614).
- Sant Optacià, bisbe. Va signar les cartes sinòdiques sobre la fe catòlica en l'Encarnació, enviades per Eusebi, bisbe de Milà, al papa sant Lleó. A Brescia, a la regió de Venècia (s. V).
- Sant Vicenç o Madelgari. Amb el consentiment de la seva esposa santa Valtrudis va abraçar la vida monàstica segons explica la tradició, va fundar dos monestirs. A Soignies, de Brabant, a Austràsia (~ 677).
- Sant Marquelm, prevere i monjo. Anglosaxó d'origen. Deixeble des de la seva joventut de sant Wilibrord, al qual va acompanyar en els treballs que aquest va emprendre per Crist. A Deventer, de Frísia (~ 775).
- Beat Hroznata, màrtir. Morts la seva dona i el seu fill, va deixar el palau ducal i va ingressar al monestir premonstratenc de Tepla. Per defensar els drets d'aquest monestir, va ser fet presoner per uns malfactors, que el van deixar morir de fam. A Stàry Kynsperk, prop de la ciutat d’Egres, a Bohèmia (1217).
- Inhumació del beat Bonifaci, bisbe. D’estirp règia, es va retirar a una cartoixa, però, passat un temps, va ser elevat primer a la seu episcopal de Belley i després a la de Canterbury. A totes dues seus es va dedicar a la cura del seu ramat. Al monestir d’Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia (1270).
- Santa Tuscana. Mort el seu espòs, va distribuir tots els seus béns entre els pobres, i com a membre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem va dedicar la seva vida a la cura dels malalts. A Verona, als confins de la regió de Venècia (1343/1344).
- Beata Angelina de Marsciano. En enviudar, es va dedicar durant cinquanta anys a servir a Déu i al proïsme, i va iniciar la Congregació de les Terciàries Franciscanes, que viuen en un monestir i es dediquen a la formació de les joves. A Foligno, de l’Úmbria (1435).
- Beat Gaspar de Bono, prevere de l’orde dels Mínims. Va abandonar les armes d'un príncep terreny per militar a les ordres de Crist Rei i va regir la província hispana d'aquest orde amb zel, prudència i caritat. A València (1604).
- Sant Francesc Solano, prevere de l’orde dels Germans Menors. Per salvar ànimes va recórrer tot Amèrica Meridional. Va ensenyar amb paraules i amb miracles als indis i als colonitzadors espanyols la novetat de la vida cristiana. A Lima, capital del Perú (1610).
- Beat Ricard Langhome, màrtir, insigne jurista. Acusat de traïció, quan era rei Carles II, va ser condemnat a la pena capital i va lliurar la seva ànima a Déu al patíbul de Tyburn. A Londres, Anglaterra (1679).
- Beat Ghebra Miquel, és a dir, “Servent Miquel”, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir. Va buscar sempre en els seus estudis i en la pregària la veritable fe. Va abraçar el dogma de la veritable Església i per aquest motiu va patir primer a presons, i després, custodiat per soldats i amb cadenes als peus, va ser obligat a caminar durant tretze mesos, fins que, esgotat pels assots rebuts, va morir consumit per la set i la fam. A Cerecca-Ghebaba, poble d’Etiòpia (1855). La Congregació de la Missió i Filles de la Caritat el celebren el 30 d’agost.
- Sant Joan Wang Guixin, màrtir. Durant la persecució duta a terme pel moviment dels Yihétuàn va preferir morir per Crist abans que tacar-se amb una lleu mentida. A la ciutat de Nangon, a la província xinesa d’Hebei (1900).







