Santoral

12 d'octubre

La mare de Déu del Pilar

Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar
Dita popular

LA MARE DE DÉU DEL PILAR

Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.

  1. Sant Edisti, màrtir. A Roma, a la via Laurentina (data incerta).
  1. Santa Domnina, màrtir. Durant el regnat de l'emperador Dioclecià i del prefecte Lícies, després d'haver patit molts turments, va lliurar a la presó el seu esperit a Déu. A Anazarb, de Cilícia (~ 304).
  1. Commemoració dels 4.966 sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a Àfrica, on, per mandat del rei arrià Hunneric, bisbes, preveres i diaques de l'Església de Déu, juntament amb multitud de fidels, en odi a la fe catòlica van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de turments variats, com els bisbes Cebrià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor (483).
  1. Sant Opili, diaca. A Piacenza, ciutat de l’Emília (~ s. V).
  1. Sant Fèlix IV, Papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum Romà a la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. A Roma (530).
  1. Sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. A la província Nòrica, al costat del Danubi (~ abans del s. VII).
  1. Sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seva abstinència, que es va distingir pel seu interès cap al culte diví i les relíquies dels sants. A Pavia, de la Llombardia (1254).
  1. Sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins, que es va distingir per la seva humilitat, pobresa i pietat. A Ascoli (ara Ascoli Picenó), ciutat del Picè, a Itàlia (1604).
  1. Beat Tomàs Bullaker, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir. Detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i va ser esquarterat quan encara estava amb vida. A Londres, Anglaterra (1642).
  1. Beat Josep Gonzàlez Huguet, prevere i màrtir, que en la persecució contra la fe va combatre un egregi certamen a favor de Crist. Al petit poble de Riba-roja de Túria (1936).
  1. Beat Pacífic (Pere) Salcedo Puchades, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Durant la persecució contra la fe va ser conformat a la Passió de Crist. Al petit poble de Massamagrell, comarca valenciana de l’Horta Nord (1936).
  2. Beat Romà Sitko, prevere i màrtir. Durant l'ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat dels homes i de la religió, fins que va passar a la visió de l'eterna benaurança. Al camp de concentració d'Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia (1942).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)