Sant Pedro Poveda Castroverde, prevere i màrtir

Sant Pedro Poveda Castroverde, prevere i màrtir

Pedro Poveda Castroverde és el fundador de la Institució Teresiana (1917), amb Josefa Segovia. Era una associació de seglars per treballar en el món de l’educació i la cultura. Pedro ja tenia una llarga experiència quan, essent professor al seminari de Guadix treballava també als barris de coves. Més endavant, per mitjà de nombrosos escrits, crearà Acadèmies i organitzarà la Federació d’Estudiants Catòlics. El 28 de juliol de 1936 el seu cos serà trobat mort a l’entrada del cementiri de l’Est a Madrid. Canonitzat el 2003.

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit aquest d’Antioquia, que van ser dels set elegits per la multitud entre els deixebles per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dediquessin a atendre els pobres (s. I).
2. Sant Víctor I, papa, africà de naixement, que va fixar per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua el diumenge que segueix immediatament a la Pasqua jueva. A Roma (c. 200).
3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució en temps dels emperadors Deci i Valerià. A aquests cristians, que desitjaven morir aviat per Crist traspassats per espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seves ànimes que els seus cossos, van retardar la seva mort el màxim possible, sotmetent-los a una llarga sèrie de turments (~ 250).
4. Sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. A Milet, a la regió de la Cària (~ 308/311).
5. Sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals varen ser trobats per sant Ambròs. A Milà, de la província de Ligúria (inventio 395).
6. Sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. A Troyes, ciutat de França (s. VI).
7. Sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar a Domnònia l'Evangeli i la disciplina monàstica, que havia après a Gal·les de l'abat sant Iltud. A Dol, ciutat de la Bretanya Menor (~ 565).
8. Sant Botvid, màrtir, suec de naixement i batejat a Anglaterra. Va estar treballant en l'evangelització de la seva pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l’esclavitud, el va assassinar. A la regió de Sòdermanland, a Suècia (1100).
9. Sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l’orde dels Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per ordre de l'emperador Tu-Duc, materialment trossejat. A Nam Dinh, de Tonquín (1858).
10. Beat Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, fundador de la Institució Teresiana destinada a promoure la formació cristiana, que al començament de la persecució contra l'Església va ser assassinat per odi a la religió, donant un clar testimoni de la seva fe. A Madrid (1936). La Institució el celebra avui, però el Martirologi el celebra el dia 6 de novembre.
11. Beats Manuel Segura López, prevere, i David Carles Marañón, religiós de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, màrtirs durant la mateixa persecució. A Gabasa, poble de la província de Saragossa (1936).
12. Beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosan, religiós dels Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a la pena capital per odi a l'Església en l'esmentada persecució. A Tarragona (1937). Celebrat el 18 de gener.
13. Beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat Salesiana i màrtirs, que durant la mateixa persecució religiosa van merèixer arribar amb el martiri a la glòria de la vida eterna. A Barcelona (1936).
14. Beata Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per evitar que la obliguessin a casar-se, va ficar el peu al foc, i admesa a les Clarisses Malabarenses, va viure gairebé contínuament malalta oferint la seva vida a Déu. A la ciutat de Bharananganam, a Kerala, a l'índia (1946).