La mare de Déu del Pilar

LA MARE DE DÉU DEL PILAR

Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.

1. Sant Edisti, màrtir. A Roma, a la via Laurentina (data incerta).

2. Santa Domnina, màrtir. Durant el regnat de l'emperador Dioclecià i del prefecte Lícies, després d'haver patit molts turments, va lliurar a la presó el seu esperit a Déu. A Anazarb, de Cilícia (~ 304).

3. Commemoració dels 4.966 sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a Àfrica, on, per mandat del rei arrià Hunneric, bisbes, preveres i diaques de l'Església de Déu, juntament amb multitud de fidels, en odi a la fe catòlica van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de turments variats, com els bisbes Cebrià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor (483).

4. Sant Opili, diaca. A Piacenza, ciutat de l’Emília (~ s. V).

5. Sant Fèlix IV, Papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum Romà a la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. A Roma (530).

6. Sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. A la província Nòrica, al costat del Danubi (~ abans del s. VII).

7. Sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seva abstinència, que es va distingir pel seu interès cap al culte diví i les relíquies dels sants. A Pavia, de la Llombardia (1254).

8. Sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins, que es va distingir per la seva humilitat, pobresa i pietat. A Ascoli (ara Ascoli Picenó), ciutat del Picè, a Itàlia (1604).

9. Beat Tomàs Bullaker, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir. Detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i va ser esquarterat quan encara estava amb vida. A Londres, Anglaterra (1642).

10. Beat Josep Gonzàlez Huguet, prevere i màrtir, que en la persecució contra la fe va combatre un egregi certamen a favor de Crist. Al petit poble de Riba-roja de Túria (1936).

11. Beat Pacífic (Pere) Salcedo Puchades, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Durant la persecució contra la fe va ser conformat a la Passió de Crist. Al petit poble de Massamagrell, comarca valenciana de l’Horta Nord (1936).
12. Beat Romà Sitko, prevere i màrtir. Durant l'ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat dels homes i de la religió, fins que va passar a la visió de l'eterna benaurança. Al camp de concentració d'Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia (1942).