12 D’OCTUBRE

La mare de Déu del Pilar

Dia 12 d’octubre, dijous: LA MARE DE DÉU DEL PILAR

En l’antiga Cesaraugusta, l’actual Saragossa, és venerada la Mare de Déu que, segons una antiquíssima tradició aragonesa, es va aparèixer a l’apòstol sant Jaume en aquest mateix lloc, damunt d’un pilar. El santuari que s’hi va construir és un lloc de peregrinació i de pregària per als pobles d’Espanya i també d’Amèrica Llatina, ja que Colom va descobrir Amèrica el 12 d’octubre de 1492. El pilar és el símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l’esperança i la constància en la caritat. «I aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu» (Gn 28,22). La Mare de Déu del Pilar té culte a la nau dreta de la catedral de Barcelona.

 

► HISTÒRIA DE LA FESTA

  • 40, gener 1: La tradició explica com la Mare de Déu s’apareix a Sant Jaume, que ve de Galícia, sobre un pilar a les ribes de la ciutat de Cesaraugusta. Tots els pobles, també els aragonesos, volen tenir lligams amb els primers apòstols. De pas, els lleidatans aprofitaran que sant Jaume passi pel Peu del Romeu a Ilerda.
  • 1299, maig 27: Primera menció del “Pilar”.
  • 1492, octubre 12: Els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Cristòfol Colom i els seus, al lloc on després, gràcies a Amerigo Vespucci (1454-1512), s’anomenarà ‘Amèrica’.
  • 1640, octubre 12: La ciutat de Saragossa escull aquest dia com a festivitat litúrgica de la tradicional aparició de Maria sobre un Pilar.
  • 1642: La Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa.
  • 1678: Les Cortes de España, l’anomenen patrona del “Reino y posesiones de ultramar”.
  • 1681-1961: Construcció de l’actual Basílica.
  • 1723: Després de molt precs, el Papa Benet XIV concedeix ofici litúrgic propi del Pilar a Saragossa; Pius VII l’estén a l’Aragó (1807) i Pius IX, a tot l’Estat (1886).
  • 1808: És nomenada “Capitana de la tropa aragonesa”.
  • 1905, maig 20: Coronació canònica de la imatge (Dia Hispanidad o Raza, a Amèrica).
  • 1908: Les banderes hispanoamericanes pengen de la Basílica del Pilar.
  • 1911, octubre 12: Primera Festa de la Hispanidad, a proposta de la Casa de Amèrica de Barcelona, des de la qual els membres de la Lliga intenten potenciar els contactes amb Amèrica del Sud, i que s’han iniciat amb el viatge d’empresaris i polítics catalans, liderats per Frederic Rahola (1903).
  • 1984: Joan Pau II, la reconeix com a “patrona de la Hispanidad”.

 

  1. Sant Edisti, màrtir. A Roma, a la via Laurentina (data incerta).
  2. Santa Domnina, màrtir. Durant el regnat de l’emperador Dioclecià i del prefecte Lícies, després d’haver patit molts turments, va lliurar a la presó el seu esperit a Déu. A Anazarb, de Cilícia (~ 304).
  3. Commemoració dels 4966 sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a Àfrica, on, per mandat del rei arrià Hunneric, bisbes, preveres i diaques de l’Església de Déu, juntament amb multitud de fidels, en odi a la fe catòlica van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de turments variats, com els bisbes Cebrià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor (483).
  4. Sant Opili, diaca. A Piacenza, ciutat de l’Emília (~ s. V).
  5. Sant Fèlix IV, Papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum Romà a la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. A Roma (530).
  6. Sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. A la província Nòrica, al costat del Danubi (~ abans del s. VII).
  7. Sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seva abstinència, que es va distingir pel seu interès cap al culte diví i les relíquies dels sants. A Pavia, de la Llombardia (1254).
  8. Sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins, que es va distingir per la seva humilitat, pobresa i pietat. A Ascoli (ara Ascoli Picenó), ciutat del Picè, a Itàlia (1604).
  9. Beat Tomàs Bullaker, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i va ser esquarterat quan encara estava amb vida. A Londres, Anglaterra (1642).
  10. Beat Josep Gonzàlez Huguet, prevere i màrtir, que en la persecució contra la fe va combatre un egregi certamen a favor de Crist. Al petit poble de Riba-roja de Túria (1936).
  11. Beat Pacífic (Pere) Salcedo Puchades, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Durant la mateixa persecució va ser conformat a la Passió de Crist. Al petit poble de Massamagrell, comarca valenciana de l’Horta Nord (1936).
  12. Beat Romà Sitko, prevere i màrtir. Durant l’ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat dels homes i de la religió, fins que va passar a la visió de l’eterna benaurança. Al camp de concentració d’Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia (1942).

 

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Agustins (MLL): Beata Maria Teresa Fasce, verge (1947). El Martirologi la situa el 18 de gener.
  • Arquebisbat Castrense (Guardia Civil) (SO): Mare de Déu del Pilar.
  • Oriola-Alacant: Aniversari de l’ordenació episcopal del Rvdm. P. Victorio Oliver Domingo, bisbe emèrit d’Oriola-Alacant.

 

Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar

Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar