Sant Martí de Tours, bisbe
Sant Martí de Tours, bisbe
Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.
A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.
- Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).
- Sant Menes, màrtir. Al costat del llac Mareotis, Egipte (295).
- Commemoració de sant Verà, bisbe, que essent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat al monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint la seva professió de fe en l’encarnació del Verb, continguda a la carta a Flavià. A Vença, Provença, a la Gàl·lia (s. V).
- Memòria de sant Menes, solitari, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. A la província de Samni, Itàlia (s. VI).
- Trànsit de sant Joan l’Almoiner, bisbe d’Alexandria, famós per la seva compassió envers els pobres i tan ple de caritat envers tothom que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per alleujar totes les necessitats de la ciutat, arribant a aportar-hi els béns de l’Església i exhortant contínuament els rics a l’exercici de la beneficència. A Amatunt, illa de Xipre (620).
- Sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. Al monestir de Malonne, Brabant (698).
- Sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, de sants i de màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tenir una entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, exposant la doctrina cristiana. A Constantinoble (826). Els Benedictins i Cistercencs el celebren el dia 12 de novembre.
- Sant Bartomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va acudir a sant Nil, la vida i costums del qual va deixar per escrit, va estar al seu costat al final de la seva vida, al cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, i va continuar la seva obra convertint-lo en una escola de ciències i d’art. Al monestir de Grottaferrata, a la regió de Frascati, prop de Roma (1065).
- Santa Marina d’Omura, verge i màrtir, que empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seva castedat, va ser finalment cremada viva. A Nagasaki, Japó (1634).
- Beata Alícia Kotowska, verge, de la Congregació de les Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantenir fidelment les seves creences. A Laski Piasnica, prop de la ciutat de Wejherowo, Polònia (1939).
- Passió del beat Vicenç Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació de la Passió, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, el van empresonar cruelment i vexat com a reu de lesa majestat, va ser condemnat a la pena capital i afusellat. A Sofia, ciutat de Bulgària (1952). Els Passionistes el celebren el dia 13 de novembre.
- Memòria de sant Toribi, monjo. Originari de Palència, la tradició li atribueix la fundació del monestir de sant Martí de Turieno. A la regió de Cantàbria (s. VI)







