Sant Martí de Tours, bisbe

Sant Martí de Tours, bisbe

Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.

A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.

1. Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).
2. Sant Menes, màrtir. Al costat del llac Mareotis, Egipte (295).
3. Commemoració de sant Verà, bisbe, que essent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat al monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint la seva professió de fe en l’encarnació del Verb, continguda a la carta a Flavià. A Vença, Provença, a la Gàl·lia (s. V).
4. Memòria de sant Menes, solitari, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. A la província de Samni, Itàlia (s. VI).
5. Trànsit de sant Joan l’Almoiner, bisbe d’Alexandria, famós per la seva compassió envers els pobres i tan ple de caritat envers tothom que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per alleujar totes les necessitats de la ciutat, arribant a aportar-hi els béns de l’Església i exhortant contínuament els rics a l’exercici de la beneficència. A Amatunt, illa de Xipre (620).
6. Sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. Al monestir de Malonne, Brabant (698).
7. Sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, de sants i de màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tenir una entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, exposant la doctrina cristiana. A Constantinoble (826). Els Benedictins i Cistercencs el celebren el dia 12 de novembre.
8. Sant Bartomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va acudir a sant Nil, la vida i costums del qual va deixar per escrit, va estar al seu costat al final de la seva vida, al cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, i va continuar la seva obra convertint-lo en una escola de ciències i d’art. Al monestir de Grottaferrata, a la regió de Frascati, prop de Roma (1065).
9. Santa Marina d’Omura, verge i màrtir, que empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seva castedat, va ser finalment cremada viva. A Nagasaki, Japó (1634).
10. Beata Alícia Kotowska, verge, de la Congregació de les Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantenir fidelment les seves creences. A Laski Piasnica, prop de la ciutat de Wejherowo, Polònia (1939).
11. Passió del beat Vicenç Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació de la Passió, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, el van empresonar cruelment i vexat com a reu de lesa majestat, va ser condemnat a la pena capital i afusellat. A Sofia, ciutat de Bulgària (1952). Els Passionistes el celebren el dia 13 de novembre.
12. Memòria de sant Toribi, monjo. Originari de Palència, la tradició li atribueix la fundació del monestir de sant Martí de Turieno. A la regió de Cantàbria (s. VI)