Santoral

11 de novembre

Sant Martí de Tours, bisbe

De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu.
Dita popular

Sant Martí de Tours, bisbe

Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.

A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.

  1. Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).
  2. Sant Menes, màrtir. Al costat del llac Mareotis, Egipte (295).
  3. Commemoració de sant Verà, bisbe, que essent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat al monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint la seva professió de fe en l’encarnació del Verb, continguda a la carta a Flavià. A Vença, Provença, a la Gàl·lia (s. V).
  4. Memòria de sant Menes, solitari, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. A la província de Samni, Itàlia (s. VI).
  5. Trànsit de sant Joan l’Almoiner, bisbe d’Alexandria, famós per la seva compassió envers els pobres i tan ple de caritat envers tothom que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per alleujar totes les necessitats de la ciutat, arribant a aportar-hi els béns de l’Església i exhortant contínuament els rics a l’exercici de la beneficència. A Amatunt, illa de Xipre (620).
  6. Sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. Al monestir de Malonne, Brabant (698).
  7. Sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, de sants i de màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tenir una entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, exposant la doctrina cristiana. A Constantinoble (826). Els Benedictins i Cistercencs el celebren el dia 12 de novembre.
  8. Sant Bartomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va acudir a sant Nil, la vida i costums del qual va deixar per escrit, va estar al seu costat al final de la seva vida, al cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, i va continuar la seva obra convertint-lo en una escola de ciències i d’art. Al monestir de Grottaferrata, a la regió de Frascati, prop de Roma (1065).
  9. Santa Marina d’Omura, verge i màrtir, que empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seva castedat, va ser finalment cremada viva. A Nagasaki, Japó (1634).
  10. Beata Alícia Kotowska, verge, de la Congregació de les Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantenir fidelment les seves creences. A Laski Piasnica, prop de la ciutat de Wejherowo, Polònia (1939).
  11. Passió del beat Vicenç Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació de la Passió, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, el van empresonar cruelment i vexat com a reu de lesa majestat, va ser condemnat a la pena capital i afusellat. A Sofia, ciutat de Bulgària (1952). Els Passionistes el celebren el dia 13 de novembre.
  12. Memòria de sant Toribi, monjo. Originari de Palència, la tradició li atribueix la fundació del monestir de sant Martí de Turieno. A la regió de Cantàbria (s. VI)

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)