Santoral

10 de novembre

Sant Lleó I, papa i doctor de l'Església

Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred.
Dita popular

Sant Lleó I, papa i doctor de l'Església

Elegit papa el 29 de setembre de l’any 440, el seu pontificat, de més de 21 anys, va ser un dels més importants en la història de l’Església: les repetides invasions bàrbares (Àtila amenaçant la ciutat de Roma, 452), el progressiu debilitament a Occident de l’autoritat imperial, i una llarga crisi social. L’estudi de la Paraula de Déu vertebrava, però, la seva vida amb un lema molt clar: «La misericòrdia fa útils totes les altres virtuts; la seva presència fa viva fins i tot la fe de la qual viu el just» (Sermó 10). Va morir el 10 de novembre del 461.

  1. Memòria de sant Lleó I, papa, doctor de l’Església, que, nascut a Etrúria, primer va ser diaca diligent a la Urbs i després, elevat a la càtedra de Pere, va merèixer amb tot dret ser anomenat “el Gran”, tant per la seva exquisida i prudent predicació com per mantenir la doctrina ortodoxa sobre l’encarnació de Déu, valentament afirmada pels llegats del Concili Ecumènic de Calcedònia, fins que va descansar en el Senyor a Roma, on en aquest dia va tenir lloc la seva sepultura a Sant Pere del Vaticà (461).
  2. Trànsit de sant Demetrià, bisbe d’Antioquia, deportat al desterrament pel rei Sapor I. A Pèrsia (~ 260).
  3. Sant Orestes, màrtir. A Tiana, Capadòcia (s. III/IV).
  4. Sant Probe, bisbe, al nom del qual el bisbe sant Maximià va dedicar la cèlebre basílica a Classe. A Ravenna, província de Flamínia (s. III/IV).
  5. Sants màrtirs Narset, bisbe, ancià venerable, i Josep, deixeble seu, jove, els quals, per no voler adorar el sol com els manava el rei Sapor II, van ser degollats. A Pèrsia (343).
  6. Sant Just, bisbe, enviat a aquesta illa pel papa sant Gregori el Gran juntament amb altres monjos, per ajudar a sant Agustí en l’evangelització d’Anglaterra, acceptant més tard l’episcopat d’aquesta seu. A Canterbury, Anglaterra (627).
  7. Sant Baudelí, ermità. Al petit poble de Fòrum, al Piemont (s. VIII).
  8. Sant Andreu Avel·lí, prevere de la Congregació de Clergues Regulars, que va brillar per la seva santedat i zel en procurar la salvació del proïsme, va fer el difícil vot d’avançar cada dia en les virtuts i, carregat de mèrits, amb mort santa va descansar al peu de l’altar. A Nàpols, Campània (1608).
  9. Beat Iscle Pina Piazuelo, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir, que durant la furiosa persecució va ser assassinat per odi a la religió. A Barcelona (1936).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)