Sant Lleó I, papa i doctor de l'Església

Sant Lleó I, papa i doctor de l'Església

Elegit papa el 29 de setembre de l’any 440, el seu pontificat, de més de 21 anys, va ser un dels més importants en la història de l’Església: les repetides invasions bàrbares (Àtila amenaçant la ciutat de Roma, 452), el progressiu debilitament a Occident de l’autoritat imperial, i una llarga crisi social. L’estudi de la Paraula de Déu vertebrava, però, la seva vida amb un lema molt clar: «La misericòrdia fa útils totes les altres virtuts; la seva presència fa viva fins i tot la fe de la qual viu el just» (Sermó 10). Va morir el 10 de novembre del 461.

1. Memòria de sant Lleó I, papa, doctor de l’Església, que, nascut a Etrúria, primer va ser diaca diligent a la Urbs i després, elevat a la càtedra de Pere, va merèixer amb tot dret ser anomenat “el Gran”, tant per la seva exquisida i prudent predicació com per mantenir la doctrina ortodoxa sobre l’encarnació de Déu, valentament afirmada pels llegats del Concili Ecumènic de Calcedònia, fins que va descansar en el Senyor a Roma, on en aquest dia va tenir lloc la seva sepultura a Sant Pere del Vaticà (461).
2. Trànsit de sant Demetrià, bisbe d’Antioquia, deportat al desterrament pel rei Sapor I. A Pèrsia (~ 260).
3. Sant Orestes, màrtir. A Tiana, Capadòcia (s. III/IV).
4. Sant Probe, bisbe, al nom del qual el bisbe sant Maximià va dedicar la cèlebre basílica a Classe. A Ravenna, província de Flamínia (s. III/IV).
5. Sants màrtirs Narset, bisbe, ancià venerable, i Josep, deixeble seu, jove, els quals, per no voler adorar el sol com els manava el rei Sapor II, van ser degollats. A Pèrsia (343).
6. Sant Just, bisbe, enviat a aquesta illa pel papa sant Gregori el Gran juntament amb altres monjos, per ajudar a sant Agustí en l’evangelització d’Anglaterra, acceptant més tard l’episcopat d’aquesta seu. A Canterbury, Anglaterra (627).
7. Sant Baudelí, ermità. Al petit poble de Fòrum, al Piemont (s. VIII).
8. Sant Andreu Avel·lí, prevere de la Congregació de Clergues Regulars, que va brillar per la seva santedat i zel en procurar la salvació del proïsme, va fer el difícil vot d’avançar cada dia en les virtuts i, carregat de mèrits, amb mort santa va descansar al peu de l’altar. A Nàpols, Campània (1608).
9. Beat Iscle Pina Piazuelo, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir, que durant la furiosa persecució va ser assassinat per odi a la religió. A Barcelona (1936).