Dimarts de 17h a 19h.

Dissabtes a les 19,00 h., en castellà
Diumenges a les 12,00 h., en català

Rector: Mossèn Joan Cabot Barbany (Administrador)

Consell Pastoral: President Mn. Joan Cabot Barbany. Secretari Jordi-Xavier Romero. Vocals: Laura Agustí, Mª José Atance, Feli Benito, Dolors Camps, Eduard Elias, Mauro Gentile, Elkin Miranda, Josefina Jové, Eduard Moré, Josep Oró, Pepita Tortosa, Maria Rosa Vilanova, Mariona Rosselló, Ruperto Franco, Concha Rodríguez i Consol Giner.


Sagristà: Elkin Miranda.

Organista: Chiko Tanaka



2) Confessions: Abans de les Misses.

3) Catequesi. Destinada a la preparació per a la Primera Comunió. Hi ha un grup de pre-Comunió i un o dos de Comunió. Matrícula: la darrera setmana de setembre. Horari de la catequesi: Tots els dijous del curs escolar, de 18 a 19 h., en els locals de la Parròquia. Catequistes responsables: Mª José Atance, Belén Bravo, Dolors Camps, Pilar Cortés, Beatriz Darna, Teresa Durán, Teresa Gómez, Coordinadora: Marta Segura.


6) Capella de Música de Sant Pau del Camp. Actua harmonitzant les Misses de les solemnitats de l'any litúrgic i de les Eucaristies de Primera Comunió. Ofereix, almenys, dos concerts anuals: el de Nadal i el de Pasqua. Està integrada per:
Directora: Christina Koch. Organista: Chiko Tanaka. Soprans: Rosa Parellada, Izilda Navarro, Renate Franke i Esperança Pascuet. Mezzos: Bibiana Goday, Esther Domingo i Mariona Rosselló. Contralt: Dagmar Lüderitz.

7) Verge Miraculosa itinerant. La capella de la Verge Miraculosa visita periòdicament les famílies que hi són afiliades.

8) Confraria de Sant Pau i Sant Galderic. Erigida canònicament el 20-06-2011 per l'Emm. i Revdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal-Arquebisbe de Barcelona (decret 12/11). Presidenta Sra. Maria Rosa Vilanova. Vice-president Jordi-Xavier Romero. Secretari Eduard Moré. El seu objectiu és el de fomentar el culte a l'apòstol Sant Pau, titular de la Parròquia, i a Sant Galderic, patró dels pagesos catalans. La relació de Sant Galderic amb la parròquia de Sant Pau del Camp es deu al fet que les relíquies del dit sant (oriünd del sud de França) haguessin estat venerades, durant alguns anys, a l'antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp. Les celebracions tenen lloc el 25 de gener, commemoració de la Conversió de l'apòstol Sant Pau, festa major de la parròquia, i el 16 d'octubre, festa de Sant Galderic. Actualment, la diòcesi d'Elna-Perpinyà ha cedit a la parròquia una petita relíquia de Sant Galderic, la qual ha estat posada a la veneració dels fidels. La confraria compta, en aquests moments, amb més de cinquanta persones, gràcies a l'entusiasme i a l'activitat de la seva Presidenta.

L'actual Parròquia de Sant Pau del Camp fou un antic monestir benedictí, els orígens del qual se situen en el segle X. El primer edifici -posat ja sota l'advocació de l'apòstol Sant Pau- fou construït suposadament pel comte de Barcelona Guifré Borrell (anomenat també Guifré II), fill de Guifré el Pelós, entre els anys 897 i 911. El fet d'haver-se trobat la seva làpida sepulcral a Sant Pau del Camp ha portat a la deducció que fou enterrat en aquest monestir que ell devia haver fundat. Tanmateix, l'any 985, a causa de la invasió i saqueig de Barcelona pel cabdill musulmà al-Mansur, aquest primer edifici fou totalment destruït i abandonat fins al començament del segle XII. El 1117, els esposos Geribert Guitard i Rotlendis, del llinatge dels Bell-lloc, el reconstruiren, el dotaren i el concediren al monestir, també benedictí, de Sant Cugat del Vallès, per tal que hi fos restablerta la vida monàstica, iniciant-se així una segona etapa de Sant Pau. El 1127, a instància de Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i també arquebisbe de Tarragona, es demanà a l'abat de Sant Cugat, Rutllà, la gestió completa del monestir; també es posà sota la custòdia de l'incipient govern municipal de Barcelona. Malgrat això, Sant Pau depengué molt aviat directament de la Santa Seu de Roma, amb l'obligació de pagar cada any el delme corresponent. Hi ha constància documental de les visites "ad limina" que els priors de Sant Pau feien periòdicament a Roma. Des de mitjan segle XII s'inicià una època d'esplendor i començaren a multiplicar-se les donacions a Sant Pau del Camp, com s'esdevenia a gairebé tots els monestirs dels primers segles medievals, gràcies a la fe d'aquella societat profundament cristiana. Els fidels volien assegurar-se la salvació de l'ànima mitjançant la donació dels seus béns -mobles i immobles- a esglésies o monestirs. Fou llavors que es va construir l'església i es va anar constituint un important domini territorial. L'església aixecada en el segle XII, que és la que avui es conserva, és d'estil romànic, té planta d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i un ampli transsepte on s'obren tres absis semicirculars. El creuer és cobert amb una cúpula de base octogonal sobre trompes. La portada és romànica. En el timpà s'hi representa Crist, flanquejat pels apòstols Sant Pere i Sant Pau; s'hi troben els símbols dels Evangelistes i altres elements pròpiament romànics, però també hi són reutilitzats uns capitells i impostes dels segles VI i VII, procedents del primer edifici. El petit claustre, construït el segle XIIIè, té influències àrabs i es caracteritza per la diversitat dels seus capitells. En el claustre, el visitant hi podrà veure sepulcres de membres del llinatge Bell-lloc, priors, i altres benefactors del cenobi. La sala capitular és del segle XIV.

El monestir de Sant Pau fou un priorat. Entre els priors dels segles XIII i XIV destacaren per la seva activitat Berenguer de Solicrup (1262-1276), Berenguer Riu (1285-1300), Pere Ferran (1303-1318) i Ramon d'Olzinelles (1332-1336). Des de la segona meitat del segle XIV fins el darrer terç del segle XVI, el monestir de Sant Pau passà per una etapa de decadència com la majoria dels centres monàstics. D'aquesta època, destacaren els priors Pere Illa (1396-1406), Joan Satrilla (1414-1415) i Galzeran Carbó (1424-1429). A mitjan segle XV, la reina catalanoaragonesa Maria de Castella, muller i lloctinent d'Alfons el Magnànim (1420-1458), caracteritzada per la seva religiositat, s'interessà, molt especialment, davant del pontífex Eugeni IV perquè el priorat de Sant Pau del Camp fos elevat a la categoria d'abadia, però llavors aquesta dignitat no va poder ser assolida.

A partir dels anys 1461-1462, no se sap per quin motiu, al capdavant de Sant Pau hi hagué els anomenats priors comendataris, designats pels pontífexs per administrar les rendes del monestir. Consta que un d'aquests fou Fra Pau Plegat, de l'Orde dels Frares Predicadors. Ja en el segle XVI, en el 1577, el papa Gregori XIII decretà la unió de Sant Pau del Camp, amb totes les seves rendes, a l'abadia de Montserrat, però una butlla del papa Climent VIII, del 9 de setembre de 1593, posà fi a aquesta unió.

Tanmateix, la independència de Sant Pau va durar poc temps, ja que el 27 de novembre de 1617, el papa Pau V va confirmar amb una altra butlla la unió i el trasllat de la comunitat de Sant Pere de la Portella (situada al Bergadà) a Sant Pau del Camp. Això significà una renovació en la vida de Sant Pau del Camp que, per primera vegada, tenia al capdavant un abat que es titulava abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella.

L'exclaustració de l'any 1835 significà el final del monestir de Sant Pau del Camp. El darrer abat fou el professor en teologia, amb fama d'astrònom, anomenat Joan Zafont, designat el 1816.
Dintre del temps en el qual Sant Pau fou un monestir benedictí, cal ressenyar alguns fets importants:

1. A Sant Pau hi tenien lloc des del 1248 les reunions dels Capítols de la Congregació Claustral Benedictina Tarraconense. Barcelona era un lloc molt adient perquè s'hi poguessin desplaçar els representants dels monestirs benedictins de la província Tarraconense.

2. Així mateix, a partir del 1672, els edificis i l'església de Sant Pau acolliren els novicis i els estudiants dels diferents monestirs de la Congregació Claustral Benedictina, on havien de rebre la preparació i la instrucció necessàries per a retornar als seus respectius centres monàstics.

3. Cal ressenyar també que l'abat de Sant Pau i de Sant Pere de la Portella, Josep Sastre i Prats, com a representant a les Corts pel braç eclesiàstic, fou el 109è President de la Diputació del General (o Generalitat) de Catalunya, en el trienni 1680-1683, bé que la Generalitat de llavors tenia un sentit diferent del que és la Generalitat actual.

4. Des del 1654 fins el 1663, a l'església de Sant Pau del Camp, a més de donar-se culte a l'apòstol Sant Pau, es veneraven també les relíquies de Sant Galderic, sant pagès, patró dels pagesos catalans. Aquestes relíquies foren traslladades a Sant Pau del Camp, amb gran solemnitat, des del monestir, també benedictí de Sant Martí del Canigó, per preservar-les dels estralls de les guerres del Rosselló. El pas per Barcelona d'aquestes relíquies també fou molt solemne. Des de la Catedral es traslladaren en processó fins a Sant Pau del Camp, acompanyades dels monjos i de les autoritats municipals de Barcelona i de Perpinyà i es dipositaren a l'altar de Sant Nicolau. A Sant Galderic se li atribuïen molts miracles. L'any 1663 les relíquies foren retornades a Perpinyà, bé que una petita part d'aquestes va romandre a Barcelona, on l'any 1906 encara s'hi veneraven (Més amunt, a l'apartat "Accions pastorals" es parla de la "Confraria de Sant Pau i Sant Galderic", erigida canònicament el 20-06-2011).

Després de la desamortització de l'any 1835, Sant Pau del Camp atravessà moltes vicissituds. Passat un temps durant el qual l'edifici estigué a punt de desaparèixer, l'any 1879 fou declarat monument d'interès nacional i s'iniciaren diverses campanyes de restauració. Durant el segle XX, el conjunt monàstic va haver de suportar els incendis de la Setmana Tràgica (1909) i de la Guerra Civil del 1936-1939, amb els quals es van perdre tots els llibres sagramentals. També ha sofert moltes inundacions a conseqüència de les pluges torrencials que afecten la zona on es troba situat.

El Rectorologi de la Parròquia de Sant Pau del Camp, segurament incomplet, és el que segueix. Els primers Rectors de Sant Pau, quan l'Església de l'antic monestir fou erigida en Parròquia foren: Mn. Gabriel Batllevell (1846-1849), Mn. Josep Puigmartí (1849-1865), Mn. Francesc Mutiñó (1865-1869), Mn. Francesc Artigas (1869-1877), Mn. Ramon Ferrer (1877-1878), Mn. Josep Sibina (1878-?). A partir de l'any 1896, data en la qual el Bisbat prengué possessió de la totalitat del conjunt monàstic, foren Rectors Mn. Ramon de Magarola (1896-1899), Mn. Josep Bruquetas, Mn. Aurelià Estrany, Mn. Pau Ferrer (1904-1916?), Mn. Manuel Rovira (1916-1936 i 1939-1957), Mn. Antoni Valls (1957-1979, Mn. Joaquim Trias (1979-1996), Mn. Àngel Dachs (1996-2008). Durant els cinc darrers anys del rectorat de Mn. Àngel, és a dir, entre el 2004 i el 2008, la Parròquia va ser regida pel diaca permanent Mn. Manuel Abadías, amb la col·laboració dels Pares Escolapis de la Parròquia veïna de la Mare de Déu del Carme, especialment del P. Josep Maria Rierola. Mn. Francesc Tort Mitjans (2008-2015), P. Manel Félez Vidal (2015-2016 Administrador).
Des del 2016: Mn. Joan Cabot Barbany (Administrador)

Per a més informació: www.santpaudelcamp.cat