Santoral

7 de septiembre

San Esteban de Chátillon, obispo

Julio triguero, septiembre uvero.
Dicho popular
San Esteban de Chátillon, obispo Nacido en una región de gran tradición monástica como Cluny con los primeros monasterios del Cister, a los 25 años entró en la cartuja de Portes, en los Alpes. Después de muchos años, fue escogido prior, conduciendo a la comunidad con humildad y sabiduría. En 1203 tuvo que aceptar el nombramiento de obispo de la vecina ciudad de Die, renovando la vida espiritual de los feligreses. La tradición nos informa de diversos milagros y que incluso habría profetizado la fundación de los dominicos del 1215. Esteban murió en su sede de Die en 1208 y su tumba se convirtió rápidamente en un lugar de peregrinación. Siglos más tarde su cuerpo fue encontrado intacto, pero en 1561, durante las guerras de religión en Francia, fue quemado. Canonizado en 1852 por el papa Pio IX.
  1. En Alesia, en el territorio de los eduos, en la Galia, santa Regina, mártir (s. inc.).
  2. En Pompeyópolis, de Cilicia (hoy Turquía), san Sozonte, mártir (s. inc.).
  3. En Benevento, de la Campania, en Italia, santos mártires Festo, diácono, y Desiderio, lector (s. IV).
  4. En Orleans, en la Galia Lugdunense (hoy Francia), san Evorcio, obispo (s. IV).
  5. En Aosta, en los Alpes Grayos, san Grato, obispo (s. V).
  6. En Breuil, de la Galia Trecense (hoy Francia), santos Memorio (antes Nemorio) y compañeros, mártires, según la tradición, bajo Atila, rey de los hunos (s. V).
  7. En Châlons, en la Galia Lugdunense, san Alpino, obispo, discípulo de san Lupo de Troyes (s. V).
  8. En la localidad de Nogent, territorio de París, en la Galia, san Clodoaldo, presbítero, de estirpe regia, que, asesinados sus padres y hermanos y tutelado por su abuela, santa Clotilde, se hizo clérigo renunciando al reino terreno (560).
  9. En Albi, de Aquitania (hoy Francia), santa Carísima, virgen reclusa (s. VI/VII).
  10. Maubeuge, en Henaut, de Austrasia (hoy Francia), santa Madelberta, abadesa, sucesora de su hermana santa Adeltruda (c. 705).
  11. En Flandes, de Austrasia, conmemoración de san Hilduardo, obispo (c. 760).
  12. En Toul, de la Lotaringia (hoy Francia), san Gauzlino, obispo, promotor de la vida monástica (962).
  13. En Gubbio, en la región de la Umbría, en Italia, san Juan de Lodi, obispo, acompañante de san Pedro Damiano en legaciones (c. 1106).
  14. En Die, en Francia, san Esteban de Chatillon, obispo, que, sacado de la soledad cenobítica de la Cartuja de Les Portes (Belley), presidió la Iglesia con gran diligencia y sin menoscabo de su austeridad cartujana (1208).
  15. En Kosice, en los montes Cárpatos, santos mártires Marcos Crisino, presbítero de Esztergom, Esteban Pongracz y Melchor Grodziecki, presbíteros jesuitas, a quienes ni el hambre, ni las máquinas, ni los tormentos del fuego les hicieron abjurar de la fe católica (1619).
  16. En Nagasaki, de Japón, beatos mártires Tomás Tsuji, presbítero jesuita, Luis Maki y su hijo Juan, condenados al fuego a causa de su fe cristiana (1627).
  17. En Londres, en Inglaterra, beatos Randulfo Corby, jesuita, y Juan Duckett, presbíteros y mártires, que, siendo rey Carlos I, fueron condenados a muerte en el patíbulo de Tyburn por haber entrado en Inglaterra como sacerdotes, alcanzando así la palma celestial (1644).
  18. En una nave anclada frente a Rochefort, en Francia, beatos Claudio Bernabé Laurent de Mascloux y Francisco d’Oudinot de la Boissière, presbíteros y mártires, que, durante la Revolución Francesa, fueron detenidos por ser sacerdotes y murieron por Cristo, enfermos de inanición (1794).
  19. En la isla Woodlark, en Oceanía, beato Juan Bautista Mazzucconi, presbítero del Instituto de Milán para Misiones Extranjeras y mártir, que después de dos años evangelizando, ya exhausto por fiebres y llagas, fue decapitado por odio a la fe (1855).
  20. En Parma, ciudad de la Emilia, en Italia, beata Eugenia Picco, virgen, de la Congregación de las Pequeñas Hijas de los Sagrados Corazones de Jesús y de María, que, entregada al cumplimiento de la voluntad de Dios, promovió la dignidad de la mujer y se dedicó a la formación de las religiosas (1921).
  21. En la ciudad de Gandía, de la provincia de Valencia, beata Ascensión de San José de Calasanz Lloret Marco, virgen del Instituto de Hermanas de las Escuelas Cristianas y mártir, que culminó su vida terrena en la persecución contra la Iglesia, afirmando su fe religiosa (1936).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)