Santoral

7 de septiembre

San Esteban de Chátillon, obispo

Julio triguero, septiembre uvero.
Dicho popular
San Esteban de Chátillon, obispo Nacido en una región de gran tradición monástica como Cluny con los primeros monasterios del Cister, a los 25 años entró en la cartuja de Portes, en los Alpes. Después de muchos años, fue escogido prior, conduciendo a la comunidad con humildad y sabiduría. En 1203 tuvo que aceptar el nombramiento de obispo de la vecina ciudad de Die, renovando la vida espiritual de los feligreses. La tradición nos informa de diversos milagros y que incluso habría profetizado la fundación de los dominicos del 1215. Esteban murió en su sede de Die en 1208 y su tumba se convirtió rápidamente en un lugar de peregrinación. Siglos más tarde su cuerpo fue encontrado intacto, pero en 1561, durante las guerras de religión en Francia, fue quemado. Canonizado en 1852 por el papa Pio IX.
  1. En Alesia, en el territorio de los eduos, en la Galia, santa Regina, mártir (s. inc.).
  2. En Pompeyópolis, de Cilicia (hoy Turquía), san Sozonte, mártir (s. inc.).
  3. En Benevento, de la Campania, en Italia, santos mártires Festo, diácono, y Desiderio, lector (s. IV).
  4. En Orleans, en la Galia Lugdunense (hoy Francia), san Evorcio, obispo (s. IV).
  5. En Aosta, en los Alpes Grayos, san Grato, obispo (s. V).
  6. En Breuil, de la Galia Trecense (hoy Francia), santos Memorio (antes Nemorio) y compañeros, mártires, según la tradición, bajo Atila, rey de los hunos (s. V).
  7. En Châlons, en la Galia Lugdunense, san Alpino, obispo, discípulo de san Lupo de Troyes (s. V).
  8. En la localidad de Nogent, territorio de París, en la Galia, san Clodoaldo, presbítero, de estirpe regia, que, asesinados sus padres y hermanos y tutelado por su abuela, santa Clotilde, se hizo clérigo renunciando al reino terreno (560).
  9. En Albi, de Aquitania (hoy Francia), santa Carísima, virgen reclusa (s. VI/VII).
  10. Maubeuge, en Henaut, de Austrasia (hoy Francia), santa Madelberta, abadesa, sucesora de su hermana santa Adeltruda (c. 705).
  11. En Flandes, de Austrasia, conmemoración de san Hilduardo, obispo (c. 760).
  12. En Toul, de la Lotaringia (hoy Francia), san Gauzlino, obispo, promotor de la vida monástica (962).
  13. En Gubbio, en la región de la Umbría, en Italia, san Juan de Lodi, obispo, acompañante de san Pedro Damiano en legaciones (c. 1106).
  14. En Die, en Francia, san Esteban de Chatillon, obispo, que, sacado de la soledad cenobítica de la Cartuja de Les Portes (Belley), presidió la Iglesia con gran diligencia y sin menoscabo de su austeridad cartujana (1208).
  15. En Kosice, en los montes Cárpatos, santos mártires Marcos Crisino, presbítero de Esztergom, Esteban Pongracz y Melchor Grodziecki, presbíteros jesuitas, a quienes ni el hambre, ni las máquinas, ni los tormentos del fuego les hicieron abjurar de la fe católica (1619).
  16. En Nagasaki, de Japón, beatos mártires Tomás Tsuji, presbítero jesuita, Luis Maki y su hijo Juan, condenados al fuego a causa de su fe cristiana (1627).
  17. En Londres, en Inglaterra, beatos Randulfo Corby, jesuita, y Juan Duckett, presbíteros y mártires, que, siendo rey Carlos I, fueron condenados a muerte en el patíbulo de Tyburn por haber entrado en Inglaterra como sacerdotes, alcanzando así la palma celestial (1644).
  18. En una nave anclada frente a Rochefort, en Francia, beatos Claudio Bernabé Laurent de Mascloux y Francisco d’Oudinot de la Boissière, presbíteros y mártires, que, durante la Revolución Francesa, fueron detenidos por ser sacerdotes y murieron por Cristo, enfermos de inanición (1794).
  19. En la isla Woodlark, en Oceanía, beato Juan Bautista Mazzucconi, presbítero del Instituto de Milán para Misiones Extranjeras y mártir, que después de dos años evangelizando, ya exhausto por fiebres y llagas, fue decapitado por odio a la fe (1855).
  20. En Parma, ciudad de la Emilia, en Italia, beata Eugenia Picco, virgen, de la Congregación de las Pequeñas Hijas de los Sagrados Corazones de Jesús y de María, que, entregada al cumplimiento de la voluntad de Dios, promovió la dignidad de la mujer y se dedicó a la formación de las religiosas (1921).
  21. En la ciudad de Gandía, de la provincia de Valencia, beata Ascensión de San José de Calasanz Lloret Marco, virgen del Instituto de Hermanas de las Escuelas Cristianas y mártir, que culminó su vida terrena en la persecución contra la Iglesia, afirmando su fe religiosa (1936).

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Estaban al acecho para ver si curaba en sábado.

(Lc 6,6-11)