Santoral

4 de enero

Santa Isabel-Ana Bayley Seton, religiosa

eTras diciembre nebuloso, viene enero polvoroso.
Dicho popular

Santa Isabel-Ana Bayley Seton, religiosa

Nacida en Nueva York (1774) en una familia anglicana, Isabel se casará con Guillermo Seton y tendrán cinco hijos. Muerto el marido y, impactada por la fe católica en la eucaristía, fue bautizada en la Iglesia católica (1805) con sus hijos. Animada por el obispo Croll, fundará para niños pobres la Congregación de las Hermanas de la Caridad de San José (1813). Murió de tuberculosis en 1821, a los 47 años. Canonizada el 14 de septiembre del 1975.

  1. Santos Hermetes y Gayo, mártires, originarios de Reciaria y de Bolonia, respectivamente. En Mesia (ahora en Rumanía) (s. IV).
  2. San Abrúnculo, obispo, que fue obispo de Langres, pero amenazado por los burgundis huyó de noche y se refugió entre los alverneses, llegando a ocupar la sede de san Sidón Apolinar. En Auvernia (ahora Clermont-Ferrand de Auvernia), Aquitania (ahora Francia (490).
  3. San Gregorio, que, después de haber regido la región de Autun, fue ordenado obispo de Langres. En Dijon, Borgoña (ahora Francia) (539/540).
  4. San Ferreol, obispo, que escribió una Regla para monjes, fue exiliado por envidia y al volver junto a su rebaño a los tres años, le recibieron con alegría, como un verdadero hombre de Dios. En la ciudad de Usès, Galia Narbonesa (ahora Francia) (581).
  5. San Rigomerio, obispo. En Meaux, ciudad de Neustria (ahora Francia) (s. VI)
  6. San Rigoberto, obispo, que habiendo sido expulsado de su sede por Carlos Martillo, en contra de lo que disponen los cánones, llevó una vida humilde. En la ciudad de Reims, también en Neustria (ahora Francia) (743).
  7. Santa Faraildis, viuda, que, obligada a casarse con un hombre violento, abrazó hasta la vejez una vida de oración y austeridad. En Bruay-sur-l'Escaut, ciudad de Artois, igualmente en Neustria (ahora Francia) (740/750).
  8. Santa Ángela, quien, tras la muerte de su marido y de sus hijos, siguió las huellas de san Francisco, se entregó totalmente a Dios, y escribió un libro donde narra las experiencias de su vida mística. En la ciudad de Foligno, Umbría (ahora Italia) (1309).
  9. Beata Cristiana (Oringa) Menabuoi, virgen, que fundó un monasterio bajo la Regla de san Agustín. En Santa Cruz de Valdamo, Etruria (ahora Italia) (1310).
  10. Beato Tomás Plumtree, sacerdote y mártir, que en tiempos de la reina Isabel I fue condenado a muerte por su fidelidad a la Iglesia católica y, llevado ante el patíbulo, prefirió ser colgado antes que vivir en la apostasía. En Durham, ciudad de Inglaterra (1570).
  11. Santa Isabel-Anna Bayley Steon, que al quedar viuda abrazó la fe católica y trabajó enconadamente para fundar la Congregación de las Hermanas de la Caridad de San José, con el fin de educar a niñas y atender a niños pobres. En la ciudad de Emmitsburgo, del estado de Maryland, en EE.UU. (1821).
  12. San Manuel González García, obispo sucesivamente de Málaga y de Palencia, que fue un pastor eximio según el corazón del Señor. Promovió el culto a la Sagrada Eucaristía y fundó la Congregación de las Hermanas Misioneras de Nazaret. En Madrid (1940).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)