Santoral

27 de enero

Santa Ángela de Merici, virgen

En enero nieblas, en mayo lluvias ciertas.
Dicho popular

Santa Ángela de Mérici, virgen

Joven acomodada pero analfabeta, aprendió a leer y escribir. Le sería muy útil para escribir en 1535 los 25 capítulos de la primera congregación femenina centrada en labores femeninas: el Orden de las Ursulinas (era la patrona). Por eso se la representa con un libro abierto. En su testamento espiritual leemos: «Por encima de todo, procurad que lo que mandéis no sea cumplido por la fuerza. Porque Dios ha dado a cada uno la libertad, y no fuerza a nadie, sino que insinúa, llama, aconseja»

San Enric d’Ossó, presbítero

Nació en Vinebre (Tarragona) en 1840. Estudió en los seminarios de Tortosa y Barcelona. Fue ordenado sacerdote en 1867. Gran catequista, predicador y apóstol de la oración, escribió incansablemente. Fundó distintas asociaciones apostólicas, para mujeres, hombres y niños, entre ellas la Compañía de Santa Teresa de Jesús (Teresianas), para recristianizar la sociedad. Murió en el convento del Santo Espíritu, en Gilet (arzobispado de Valencia), el 27 de enero de 1896. En 1993 fue canonizado.

► En el arzobispado: Parroquia de Sant Enric d’Ossó de l’Hospitalet de Llobregat (C/ Pere Pelegrí 13).

  1. Santa Ángela de Mérici, virgen, que vistió primero el hábito de la Tercera Orden de San Francisco y reunió a varias jóvenes para instruirlas en obras de caridad. Más tarde, instituyó una orden de mujeres, llamada de Santa Úrsula, con el fin de vivir una vida de perfección en el mundo y enseñar los caminos del Señor a las adolescentes. Murió en la ciudad de Brescia, en Lombardía (ahora Italia) (1540).
  2. Conmemoración de san Julián, mártir, que, según la tradición, sufrió en tiempos del emperador Antonio. En la ciudad de Sora, en el Lacio (ahora Italia) (c. s. II).
  3. San Julián, que es considerado como el primer obispo de esta ciudad. En Cenomanum (ahora Le Mans), en la Galia Celta (ahora Francia) (s. III).
  4. Conmemoración de santa Devota, virgen y mártir. A Mariana, en la isla de Córcega (ahora Francia) (c. 300).
  5. San Mario (Marino), abad. En el monasterio de Bodon, en la región de Sisteron, en la Galia (ahora Francia) (c. 550).
  6. Sepultura de san Vitaliano, papa, que se preocupó por la salvación de los ángulos. En Roma, en la basílica de San Pedro (672).
  7. Tráfico de san Teodorico, obispo de Orleans, que murió cuando viajaba peregrinando a Roma, en las tumbas de los apóstoles. En Tonnerre, ciudad de Borgoña (ahora Francia) (1022).
  8. Tráfico de san Gilduino, diácono de la iglesia de Dol, en la Bretaña Menor, quien, designado obispo siendo todavía muy joven y considerando indigno, renunció a este honor en presencia del papa san Gregorio VII y cuando tomó de Roma va caer enfermo al llegar a esta región, terminando así su peregrinación terrestre. Cerca de la ciudad de Chartres, Francia (1077).
  9. Beato Juan, obispo, que, siendo canónigo regular, asumió la sede de la región de Morinie, la cual gobernó durante más de treinta años, resistiendo a los simoníacos y fundando ocho monasterios de canónigos y monjes. En la ciudad de Thérouanne, Francia (1130).
  10. Beato Manfred Settala, sacerdote y eremita. En Riva San Vitale, cerca de Como, en Lombardía (ahora Italia) (1217).
  11. Beata Rosalia du Verdier de la Solinière, virgen del monasterio del Calvario de la misma comarca y mártir, que durante la Revolución Francesa, por causa del odio a la religión cristiana, fue degollada. En la región de Anjou, Francia (1794).
  12. Pasión de san Juan María, llamado “Muzei” o “Anciano” por su madurez espiritual, el cual fue servidor del rey y, hecho cristiano, en el momento de la persecución no quiso huir sino que confesó espontáneamente su fe ante el primer ministro del rey Mwenga, por lo que fue decapitado, siendo la última víctima de esa persecución. Cerca de Mengo, Uganda (1887).
  13. San Enric d'Osso Cervelló, sacerdote, que fundó la Sociedad de Santa Teresa, para la formación de las jóvenes, y más adelante, obligado a dejar esta institución, pasó el resto de sus años en el convento de los Hermanos Menores. En la villa de Gilet (Comarca valenciana de Camp de Morvedre) (1896).
  14. Beato Jordi Matulaitis, obispo de Vilna y después Visitador Apostólico en Lituania, fundador de la Congregación de Clérigos Marianos y de la Congregación de Hermanas bajo el título de la Santísima Virgen María Inmaculada. En la ciudad de Kaunas, Lituania (1927).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)