Santa Àngela de Mèrici, verge, que va vestir primer l’hàbit del Tercer Orde de Sant Francesc i va reunir diverses joves per instruir-les en obres de caritat. Més tard, va instituir un orde de dones, anomenat de Santa Úrsula, amb la finalitat de viure una vida de perfecció al món i ensenyar els camins del Senyor a les adolescents. Va morir a la ciutat de Brescia, a la Llombardia (ara Itàlia) (1540).

Commemoració de sant Julià, màrtir, que, segons la tradició, va patir en temps de l’emperador Antoni. A la ciutat de Sora, al Laci (ara Itàlia) (c. s. II).

Sant Julià, que és considerat com el primer bisbe d’aquesta ciutat. A Cenomanum (ara Le Mans), a la Gàl·lia Celta (ara França) (s. III).

 Commemoració de santa Devota, verge i màrtir. A Mariana, a l’illa de Còrsega (ara França) (c. 300).

Sant Màrius (Marí), abat. Al monestir de Bodon, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia (ara França) (c. 550).

Sepultura de sant Vitalià, papa, que es va preocupar per la salvació dels angles. A Roma, a la basílica de Sant Pere (672).

Trànsit de sant Teodoric, bisbe d’Orleans, que va morir quan viatjava pelegrinant a Roma, a les tombes dels apòstols. A Tonnerre, ciutat de Borgonya (ara França) (1022).

Trànsit de sant Gilduí, diaca de l’església de Dol, a la Bretanya Menor, el qual, designat bisbe essent encara molt jove i considerant indigne, va renunciar a aquest honor en presència del papa sant Gregori VII i quan va tomar de Roma va caure malalt en arribar a aquesta regió, acabant així el seu pelegrinatge terrestre. Prop de la ciutat de Chartres, França (1077).

Beat Joan, bisbe, que, essent canonge regular, va assumir la seu de la regió de Morinie, la qual va governar durant més de trenta anys, resistint als simoníacs i fundant vuit monestirs de canonges i de monjos. A la ciutat de Thérouanne, França (1130).

Beat Manfred Settala, prevere i eremita. A Riva San Vitale, prop de Como, a la Llombardia (ara Itàlia) (1217).

Beata Rosalia du Verdier de la Solinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa comarca i màrtir, la qual, durant la Revolució Francesa, per causa de l’odi a la religió cristiana, va ser degollada. A la regió d’Anjou, França (1794).

Passió de sant Joan Maria, anomenat “Muzei” o “Ancià” per la seva maduresa espiritual, el qual va ser servidor del rei i, fet cristià, en el moment de la persecució no va voler fugir sinó que va confessar espontàniament la seva fe davant el primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va ser decapitat, essent l’última víctima d’aquella persecució. Prop de Mengo, Uganda (1887).

Sant Enric d’Osso i Cervelló, prevere, que va fundar la Societat de Santa Teresa, per a la formació de les joves, i més endavant, obligat a deixar aquesta institució, va passar la resta dels seus anys al convent dels Germans Menors. A la vila de Gilet (Comarca valenciana de Camp de Morvedre) (1896).

Beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i després Visitador Apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i de la Congregació de Germanes sota el títol de la Santíssima Verge Maria Immaculada. A la ciutat de Kaunas, Lituània (1927).

De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé.