Santoral

21 de agosto

San Pío X, papa

Mayo hace el trigo y agosto hace el vino.
Dicho popular

San Pio X, papa

Representado con la sotana blanca de Papa, Giuseppe Sarto (1835-1914) nació en el reino de Venecia, de familia de agricultores. Primero fue obispo de Mantua, patriarca de Venecia y finalmente elegido Papa en 1903. Desinteresado de cuestiones diplomáticas -cosa que le llevó más de un disgusto-, se interesó por cuestiones internas de la Iglesia. Con simplicidad y fortaleza intentó llevar a término su divisa: “unir en Cristo todo el mundo”. Tiene una estatua en la nave izquierda de la catedral de Barcelona.

  1. Memoria del papa san Pío X, que fue sucesivamente sacerdote con cargo parroquial, obispo de Mantua y después patriarca de Venecia. Finalmente, elegido Sumo Pontífice, adoptó una forma de gobierno dirigida a instaurar todas las cosas en Cristo, que llevó a cabo con sencillez de ánimo, pobreza y fortaleza, promoviendo entre los fieles la vida cristiana por la participación en la Eucaristía, la dignidad de la sagrada liturgia y la integridad de la doctrina (1914).
  2. En Tracia, santos Agatónico, Gótico y otros mártires, que, según la tradición, sufrieron el martirio en Selimbria y en otros lugares (s. III).
  3. En Roma, en el campo Verano, santa Ciriaca, que dio su nombre al cementerio de la vía Tiburtina, que ella misma había donado a la Iglesia (s. III/IV).
  4. En Útica, en Africa, san Cuadrado, obispo y mártir, que, después de haber dado todo su pueblo, clérigos y seglares, fiel testimonio de Cristo, al cabo de cuatro días siguió, como pastor, a la grey que había apacentado (s. III/IV).
  5. En Verona, en los confines de Venecia, san Euprepio, que es tenido como primer obispo de esa ciudad (s. III/IV).
  6. En Foro de Trajano (hoy Fordongianus), en Cerdeña, san Luxorio, mártir (s. IV).
  7. Conmemoración de los santos mártires Basa y sus tres hijos, Teognis, Agapio y Pistio. Sufrieron el martirio, según la tradición, Basa, la madre, en la isla de Alone, y los hijos en Edessa, de la Hélade (s. IV).
  8. En el territorio de los gábalos (hoy Mende), en la Galia, san Privado, obispo y mártir, que, en la invasión de los vándalos, fue encontrado en una cripta, donde se entregaba a la oración y al ayuno, y por negarse a entregar a sus ovejas y sacrificar a los ídolos, murió destrozado a golpes (c. 407).
  9. En Auvernia, en Aquitania, san Sidonio Apolinar. Era prefecto de la ciudad de Roma cuando fue ordenado obispo de Clermont, y muy bien formado en lo divino y lo humano, y dueño de gran fortaleza cristiana, se enfrentó a la ferocidad de los bárbaros, como padre de la Iglesia y doctor insigne (c. 479).
  10. En Alcira, en el territorio de Valencia, conmemoración de los santos mártires Bernardo, antes llamado Ahmed, monje de la Orden Cisterciense, y sus hermanas María (Zaida) y Gracia (Zoraida), a las que había convertido de la religión mahometana a la fe en Cristo (c. 1180).
  11. En la ciudad de Hung Yen, en Tonquín, san José Dang Dinh (Niêm) Viên, presbítero, mártir en tiempo del imperio de Minh Mang (1838).
  12. En Antananarivo, en la isla de Madagascar, beata Victoria Rasoamanarivo, que, después de enviudar de un matrimonio con un hombre violento, y habiendo sido expulsados de la isla los misioneros, socorrió con toda solicitud a los cristianos y defendió a la Iglesia frente a los magistrados públicos (1894).
  13. En la localidad de Alberic, en la región de Valencia, beato Salvador Estrugo Solves, presbítero y mártir, que, en tiempo de persecución, soportó toda clase de adversidades por amor a Cristo, hasta alcanzar la palma del martirio (1936).
  14. En el lugar del Morrot, cerca de Barcelona, beato Raimundo Peiró Victorí, presbítero de la orden de Predicadores y mártir, que, en la persecución contra la fe, siguiendo con fidelidad las palabras de Cristo, pasó a través de la muerte a la vida de la gloria (1936).
  15. Cerca de Munich, de Baviera, en Alemania, beato Bruno Zembol, mártir, que, sometida Polonia bajo un régimen hostil a Dios, a causa de su fe fue llevado al campo de concentración de Dachau, donde, destrozado por las torturas, murió para entrar en la gloria (1942).
  16. Conmemoración de los santos Bonoso y Maximiano, mártires. La crítica histórica dice que murieron en Antioquía, de Siria, pero la Iglesia de Jaén los considera martirizados en la ciudad de Arjona. (308).
 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)