Josep Sarto neix el 2 de juny de 1835 a Riese, prop de Venècia. Sa mare aviat va quedar vídua i, encara que pobra, el va fer estudiar al seminari de Pàdua, on va es va impregnar d’una espiritualitat equilibrada. Equilibri que li va servir a partir del 1903 quan fou elegit papa, amb el nom de Pius X, per iniciar la reforma litúrgica, la del dret canònic, la formació del clergat i la promoció del laïcat. Va morir el 21 d’agost del 1914, tot just iniciada la Gran Guerra que no va poder aturar. Canonitzat el 1954. Té una estàtua a la nau esquerra de la catedral de Barcelona.

1. A Tràcia, els sants Agatònic i altres màrtirs que, segons la tradició, van patir el martiri a Selímbria (actualment Silivri) i en altres llocs (s. III).
2. A Roma, a Campo Verano, santa Ciríaca, que va donar el seu nom al cementiri de la via Tiburtina, el qual ella mateixa havia donat a l’Església (s. III/IV).
3. A Útica, a l’Àfrica, sant Quadrat, bisbe i màrtir. Després d’haver donat fidel testimoni de Crist a tot el seu poble, clergues i seglars, al cap de quatre dies va seguir, com a pastor, al ramat que havia portat a pasturar (s. III/IV).
4. A Verona, en els confins de Venècia, sant Euprepi, considerat primer bisbe d’aquesta ciutat (s. III/IV).
5. A Fòrum de Trajà (actualment Fordongianus), a Sardenya, sant Luxori, màrtir (s. IV).
6. Commemoració dels sants màrtirs Basa i els seus tres fills, Teognis, Àgapi i Pisti. Van patir el martiri, segons la tradició, Basa, la mare, a l’illa d’Alone, i els fills a Edessa, de l’Hélade (s. IV).
7. Al territori dels Gabals (actualment Mende), a la Gàl·lia, sant Privat, bisbe i màrtir. En la invasió dels vàndals, va ser trobat en una cripta, on es lliurava a la pregària i al dejuni, i per negar-se a lliurar les seves ovelles i sacrifïcar-les als ídols, va morir destrossat a cops (~ 407).
8. A l’Alvèmia, a l’Aquitània, sant Sidó Apol·linar. Era prefecte de la ciutat de Roma quan va ser ordenat bisbe de Clermont, i molt ben format en els afers divins i humans, i amo de gran fortalesa cristiana, es va enfrontar a la ferocitat dels bàrbars, com a pare de l’Església i doctor insigne (~ 479).
9. A Alzira, al territori de València, commemoració dels sants màrtirs Bernat, abans anomenat Ahmed, monjo de l’orde Cistercenc, i les seves germanes Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida), a les quals havia convertit de la religió mahometana a la fe en Crist (~ 1180).
10. A la ciutat de Hu’ng Yén, al Tonquín, sant Josep Dang Dinh (Niém) Vièn, prevere, màrtir en temps de l’imperi de Minh Mang (1838).
11. A Antananarivo, a l’illa de Madagascar, la beata Victòria Rasoamanarivo. Després d’enviudar d’un matrimoni amb un home violent i després que els missioners fossin expulsats de Pilla, va socórrer amb tota sol·licitud els cristians i va defensar l’Església davant els magistrats públics (1894).
12. A la localitat d’Alberic, a la regió de València, el beat Salvador Estrugo Solves, prevere i màrtir. En temps de persecució, va suportar tota mena d’adversitats per amor a Crist, fins que va aconseguir la palma del martiri (1936).
13. A la localitat del Morrot, prop de Barcelona, el beat Raimon Peiró Victorí, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Durant la mateixa persecució, seguint amb fidelitat les paraules de Crist, va passar a través de la mort a la vida de la glòria (1936).
14. Prop de Munic, Baviera, a Alemanya, el beat Bru Zembol, màrtir, que, sotmesa Polònia sota un règim hostil a Déu, a causa de la seva fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat per les tortures, va morir per entrar a la glòria (1942). 
15. Commemoració dels sants Bonós i Maximià, màrtirs. La crítica històrica afirma que varen morir a Antioquia, Síria, però l’Església de Jaén els considera martiritzats a la ciutat d’Arjona. (308).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Blanes: Sants Bonosi (Bonós) i Maximià, màrtirs, patrons de Blanes (308).

Per Sant Bartomeu, els trons de cap al riu”: hom creu que a partir d’ara les tempestes aniran a menys.