21 D’AGOST

Sant Pius X, papa

Sant Pius X, papa

Josep Melcior Sarto, nascut de família humil a Riese (1835), fou elegit successor del gran papa Lleó XIII el 1903. Des de la senzillesa, es proposà d’impregnar totes les realitats del missatge cristià: la reforma litúrgica i el dret canònic, la promoció del laïcat i la formació del clergat: «Podem ignorar potser que el ministeri sacerdotal és gairebé inútil si el sacerdot no sosté amb el seu exemple el que ensenya de viva veu?». Dolgut per la incapacitat d’impedir la I Guerra Mundial, morí el 1914. Canonitzat el1954. Té una estàtua a la nau esquerra de la catedral de Barcelona.

  1. Memòria del papa sant Pius X, que va ser successivament sacerdot amb càrrec parroquial, bisbe de Màntua i després patriarca de Venècia. Finalment, elegit Summe Pontífex, va adoptar una forma de govern dirigida a instaurar totes les coses en Crist, que va dur a terme amb senzillesa d’ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana per la participació en l’Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina (1914).
  2. A Tràcia, els sants Agatònic i altres màrtirs que, segons la tradició, van patir el martiri a Selímbria (actualment Silivri) i en altres llocs (s. III).
  3. A Roma, a Campo Verano, santa Ciríaca, que va donar el seu nom al cementiri de la via Tiburtina, el qual ella mateixa havia donat a l’Església (s. III/IV).
  4. A Útica, a l’Àfrica, sant Quadrat, bisbe i màrtir. Després d’haver donat fidel testimoni de Crist a tot el seu poble, clergues i seglars, al cap de quatre dies va seguir, com a pastor, al ramat que havia portat a pasturar (s. III/IV).
  5. Sant Euprepi, considerat primer bisbe d’aquesta ciutat. A Verona, en els confins de Venècia (s. III/IV).
  6. Sant Luxori, màrtir. A Fòrum de Trajà (ara Fordongianus), a Sardenya (s. IV).
  7. Commemoració dels sants màrtirs Basa i els seus tres fills, Teognis, Àgapi i Pisti. Van patir el martiri, segons la tradició, Basa, la mare, a l’illa d’Alone, i els fills a Edessa, de l’Hélade (s. IV).
  8. Sant Privat, bisbe i màrtir. En la invasió dels vàndals, va ser trobat en una cripta, on es lliurava a la pregària i al dejuni, i per negar-se a lliurar les seves ovelles i sacrificar-les als ídols, va morir destrossat a cops. Al territori dels Gabals (ara Mende), a la Gàl·lia (~ 407).
  9. Sant Sidó Apol·linar. Era prefecte de la ciutat de Roma quan va ser ordenat bisbe de Clermont, i molt ben format en els afers divins i humans, i amo de gran fortalesa cristiana, es va enfrontar a la ferocitat dels bàrbars, com a pare de l’Església i doctor insigne. A l’Alvèrnia, a l’Aquitània (~ 479).
  10. Commemoració dels sants màrtirs Bernat, abans anomenat Ahmed, monjo de l’orde Cistercenc, i les seves germanes Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida), a les quals havia convertit de la religió mahometana a la fe en Crist. A Alzira, al territori de València (~ 1180). El monestir de Poblet els celebren el dia 2 de setembre.
  11. A la ciutat de Hu’ng Yén, al Tonquín, sant Josep Dang Dinh (Niém) Vièn, prevere, màrtir en temps de l’imperi de Minh Mang (1838).
  12. A Antananarivo, a l’illa de Madagascar, la beata Victòria Rasoamanarivo. Després d’enviudar d’un matrimoni amb un home violent i després que els missioners fossin expulsats de Pilla, va socórrer amb tota sol·licitud els cristians i va defensar l’Església davant els magistrats públics (1894).
  13. A la localitat d’Alberic, a la regió de València, el beat Salvador Estrugo Solves, prevere i màrtir. En temps de persecució, va suportar tota mena d’adversitats per amor a Crist, fins que va aconseguir la palma del martiri (1936).
  14. A la localitat del Morrot, prop de Barcelona, el beat Raimon Peiró Victorí, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Durant la mateixa persecució, seguint amb fidelitat les paraules de Crist, va passar a través de la mort a la vida de la glòria (1936).
  15. Prop de Munic, Baviera, a Alemanya, el beat Bru Zembol, màrtir, que, sotmesa Polònia sota un règim hostil a Déu, a causa de la seva fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat per les tortures, va morir per entrar a la glòria (1942).
  16. Commemoració dels sants Bonós i Maximià, màrtirs. La crítica històrica afirma que varen morir a Antioquia, Síria, però l’Església de Jaén els considera martiritzats a la ciutat d’Arjona. (308).

PPer Sant Bartomeu, els trons de cap al riu

PPer Sant Bartomeu, els trons de cap al riu