Sant Pius X, papa

Sant Pius X, papa

Representat amb la sotana blanca de Papa, Giuseppe Sarto (1835-1914) va néixer al regne de Venècia, de família pagesa. De primer fou bisbe de Mantua, patriarca de Venècia i finalment elegit Papa el 1903. Desinteressat de qüestions diplomàtiques -cosa que li portà més d'un disgust-, s'interessà per qüestions internes de l'Església. Amb simplicitat i fortalesa intentà portà a terme la seva divisa: “unir en el Crist tot el món”. Té una estàtua a la nau esquerra de la catedral de Barcelona.

1. Memòria del papa sant Pius X, que va ser successivament sacerdot amb càrrec parroquial, bisbe de Màntua i després patriarca de Venècia. Finalment, elegit Summe Pontífex, va adoptar una forma de govern dirigida a instaurar totes les coses en Crist, que va dur a terme amb senzillesa d'ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana per la participació en l'Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina (1914).
2. A Tràcia, els sants Agatònic i altres màrtirs que, segons la tradició, van patir el martiri a Selímbria (actualment Silivri) i en altres llocs (s. III).
3. A Roma, a Campo Verano, santa Ciríaca, que va donar el seu nom al cementiri de la via Tiburtina, el qual ella mateixa havia donat a l'Església (s. III/IV).
4. A Útica, a l'Àfrica, sant Quadrat, bisbe i màrtir. Després d'haver donat fidel testimoni de Crist a tot el seu poble, clergues i seglars, al cap de quatre dies va seguir, com a pastor, al ramat que havia portat a pasturar (s. III/IV).
5. Sant Euprepi, considerat primer bisbe d’aquesta ciutat. A Verona, en els confins de Venècia (s. III/IV).
6. Sant Luxori, màrtir. A Fòrum de Trajà (ara Fordongianus), a Sardenya (s. IV).
7. Commemoració dels sants màrtirs Basa i els seus tres fills, Teognis, Àgapi i Pisti. Van patir el martiri, segons la tradició, Basa, la mare, a l'illa d’Alone, i els fills a Edessa, de l’Hélade (s. IV).
8. Sant Privat, bisbe i màrtir. En la invasió dels vàndals, va ser trobat en una cripta, on es lliurava a la pregària i al dejuni, i per negar-se a lliurar les seves ovelles i sacrificar-les als ídols, va morir destrossat a cops. Al territori dels Gabals (ara Mende), a la Gàl·lia (~ 407).
9. Sant Sidó Apol·linar. Era prefecte de la ciutat de Roma quan va ser ordenat bisbe de Clermont, i molt ben format en els afers divins i humans, i amo de gran fortalesa cristiana, es va enfrontar a la ferocitat dels bàrbars, com a pare de l'Església i doctor insigne. A l’Alvèrnia, a l’Aquitània (~ 479).
10. Commemoració dels sants màrtirs Bernat, abans anomenat Ahmed, monjo de l’orde Cistercenc, i les seves germanes Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida), a les quals havia convertit de la religió mahometana a la fe en Crist. A Alzira, al territori de València (~ 1180). El monestir de Poblet els celebren el dia 2 de setembre.
11. A la ciutat de Hu’ng Yén, al Tonquín, sant Josep Dang Dinh (Niém) Vièn, prevere, màrtir en temps de l'imperi de Minh Mang (1838).
12. A Antananarivo, a l'illa de Madagascar, la beata Victòria Rasoamanarivo. Després d'enviudar d’un matrimoni amb un home violent i després que els missioners fossin expulsats de Pilla, va socórrer amb tota sol·licitud els cristians i va defensar l’Església davant els magistrats públics (1894).
13. A la localitat d'Alberic, a la regió de València, el beat Salvador Estrugo Solves, prevere i màrtir. En temps de persecució, va suportar tota mena d'adversitats per amor a Crist, fins que va aconseguir la palma del martiri (1936).
14. A la localitat del Morrot, prop de Barcelona, el beat Raimon Peiró Victorí, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Durant la mateixa persecució, seguint amb fidelitat les paraules de Crist, va passar a través de la mort a la vida de la glòria (1936).
15. Prop de Munic, Baviera, a Alemanya, el beat Bru Zembol, màrtir, que, sotmesa Polònia sota un règim hostil a Déu, a causa de la seva fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat per les tortures, va morir per entrar a la glòria (1942).
16. Commemoració dels sants Bonós i Maximià, màrtirs. La crítica històrica afirma que varen morir a Antioquia, Síria, però l'Església de Jaén els considera martiritzats a la ciutat d’Arjona. (308).