Santoral

15 de enero

San Pablo, ermitaño

Lluvias de enero, llenan la cuba, la tinaja y el granero.
Dicho popular

San Pablo, ermitaño

Conocemos el “primer ermitaño” a través de la vida que le escribió san Jerónimo. Nacido en la Baja Tebaida (Egipto) en una familia acomodada, fue instruido en la cultura griega y egipcia. A los dieciséis años murieron sus padres y se encontró rico de dineros y con una hermana mayor ya casada. Durante la persecución de Decio (249), huyó a una masía del camp, pero denunciado por su cuñado se adentró en el desierto donde descubrirá su auténtica riqueza: Dios. La vida de Jerónimo nos informa de su oración, contemplación, penitencia y que Dios nunca lo abandonaba. Una vida santa y emblemática como aquella merecía que se viviera largamente: murió a los 113 años, visitado antes por san Antonio, que tomaría su relevo. Encabeza la tradicional Semana de los Barbudos. Los principales: hoy también, San Maur, monje; 16: San Honorato, obispo; 17, San Antonio, abad; 22: San Vicente, mártir.

  1. Santa Secundina, virgen y mártir. En la ciudad de Anagni, en Lacio (ahora Italia) (s. Inc.).
  2. San Juan Calibita, del que se explica que vivió un tiempo en un rincón de la casa paterna y después en una choza (kalyba), dedicado completamente a la contemplación, pasando desapercibido ante sus propios padres, los cuales en el momento de su muerte sólo le reconocieron por un ejemplar del Evangelio adornado en oro que ellos le habían regalado. En Constantinopla (Estambul, ahora Turquía) (s. V).
  3. Santa Ita, virgen y fundadora de este cenobio. En el monasterio de Clúain Creedla, Hibemia (ahora Irlanda) (570).
  4. Conmemoración de san Probe, obispo, elogiado por el papa san Gregorio Magno. En la ciudad de Rieti, en la Sabina (ahora Italia) (c. 570).
  5. San Maur (Mauro o Mauri), abad. En Glanfeuil, junto al río Loire, en el territorio de Anjou, de la Galia (ahora Francia) (s. VI/VII).
  6. Santa Tarsicia, virgen y mártir. En la región de Rodés, también en la Galia (ahora Francia) (s. VI/VII).
  7. San Ablebert, obispo de Cambrai (c. 645).
  8. San Malardo, obispo. En la ciudad de Chartres, Neustria (ahora Francia) (c. 650).
  9. Beato Romedio, anacoreta, quien, tras entregar todos sus bienes a la Iglesia, llevó vida penitente al lugar que todavía lleva su nombre. En Val de Non, en la región de Trento (ahora Italia) (c. s. VIII).
  10. Muerte de san Bonet (Bonito), obispo de los alvemeses, que era prefecto de Marsella cuando fue elevado al episcopado para ocupar el puesto de su hermano san Avit. Diez años más tarde renunció a la sede, se retiró al monasterio de Manhluec y, después de peregrinar a Roma, al apresamiento murió en Lyon. En Lyon, ciudad de la Galia (ahora Francia) (c. 710).
  11. San Arsenio, eremita, célebre por su espíritu de oración y por su austeridad. En Armo, cerca de Reggio de Calabria (ahora Italia) (904).
  12. Beato Pedro de Castalnau, sacerdote y mártir, quien, tras ingresar en el monasterio cisterciense de Fontfreda, fue llamado por el papa Inocencio III para que anunciara la paz e instruyera sobre la verdadera fe en aquella región, pero murió herido por una lanza de los herejes. En Santo-Gilles, en la región de Provenza (ahora Francia) (1208).
  13. Beato Jaime, llamado “el Limosnero”, que se mostró buen abogado de pobres y oprimidos. En Città della Pieve, Umbría (ahora Italia) (c. s. XIII).
  14. Beato Ángel, eremita. En el territorio de Tadinum, también en Umbría (ahora Italia) (1325).
  15. San Francisco Fernández de Capillas, sacerdote de la orden de los Predicadores y mártir, el cual anunció el nombre de Cristo primero en las Islas Filipinas y después en Fujian, donde, durante la persecución de los tártaros, fue encarcelado mucho tiempo y finalmente degollado . En la ciudad de Fu’an, en la provincia de Fujian, en China (1648).
  16. Beato Amold Janssen, sacerdote, que, para difundir la fe en las misiones, fundó la Sociedad del Verbo Divino. En el pequeño pueblo de Steyl, en los Países Bajos (1909).
  17. Beato Nicolás Gross, padre de familia y mártir, quien, dedicado a las cuestiones sociales, se enfrentó a un régimen contrario a la dignidad humana ya la religión y, al no querer actuar en contra de los preceptos de Dios, fue encarcelado y colgado, obteniendo así la participación en la victoria de Cristo. En Berlín, Alemania (1945).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)