Santoral

15 de enero

San Pablo, ermitaño

Lluvias de enero, llenan la cuba, la tinaja y el granero.
Dicho popular

San Pablo, ermitaño

Conocemos el “primer ermitaño” a través de la vida que le escribió san Jerónimo. Nacido en la Baja Tebaida (Egipto) en una familia acomodada, fue instruido en la cultura griega y egipcia. A los dieciséis años murieron sus padres y se encontró rico de dineros y con una hermana mayor ya casada. Durante la persecución de Decio (249), huyó a una masía del camp, pero denunciado por su cuñado se adentró en el desierto donde descubrirá su auténtica riqueza: Dios. La vida de Jerónimo nos informa de su oración, contemplación, penitencia y que Dios nunca lo abandonaba. Una vida santa y emblemática como aquella merecía que se viviera largamente: murió a los 113 años, visitado antes por san Antonio, que tomaría su relevo. Encabeza la tradicional Semana de los Barbudos. Los principales: hoy también, San Maur, monje; 16: San Honorato, obispo; 17, San Antonio, abad; 22: San Vicente, mártir.

  1. Santa Secundina, virgen y mártir. En la ciudad de Anagni, en Lacio (ahora Italia) (s. Inc.).
  2. San Juan Calibita, del que se explica que vivió un tiempo en un rincón de la casa paterna y después en una choza (kalyba), dedicado completamente a la contemplación, pasando desapercibido ante sus propios padres, los cuales en el momento de su muerte sólo le reconocieron por un ejemplar del Evangelio adornado en oro que ellos le habían regalado. En Constantinopla (Estambul, ahora Turquía) (s. V).
  3. Santa Ita, virgen y fundadora de este cenobio. En el monasterio de Clúain Creedla, Hibemia (ahora Irlanda) (570).
  4. Conmemoración de san Probe, obispo, elogiado por el papa san Gregorio Magno. En la ciudad de Rieti, en la Sabina (ahora Italia) (c. 570).
  5. San Maur (Mauro o Mauri), abad. En Glanfeuil, junto al río Loire, en el territorio de Anjou, de la Galia (ahora Francia) (s. VI/VII).
  6. Santa Tarsicia, virgen y mártir. En la región de Rodés, también en la Galia (ahora Francia) (s. VI/VII).
  7. San Ablebert, obispo de Cambrai (c. 645).
  8. San Malardo, obispo. En la ciudad de Chartres, Neustria (ahora Francia) (c. 650).
  9. Beato Romedio, anacoreta, quien, tras entregar todos sus bienes a la Iglesia, llevó vida penitente al lugar que todavía lleva su nombre. En Val de Non, en la región de Trento (ahora Italia) (c. s. VIII).
  10. Muerte de san Bonet (Bonito), obispo de los alvemeses, que era prefecto de Marsella cuando fue elevado al episcopado para ocupar el puesto de su hermano san Avit. Diez años más tarde renunció a la sede, se retiró al monasterio de Manhluec y, después de peregrinar a Roma, al apresamiento murió en Lyon. En Lyon, ciudad de la Galia (ahora Francia) (c. 710).
  11. San Arsenio, eremita, célebre por su espíritu de oración y por su austeridad. En Armo, cerca de Reggio de Calabria (ahora Italia) (904).
  12. Beato Pedro de Castalnau, sacerdote y mártir, quien, tras ingresar en el monasterio cisterciense de Fontfreda, fue llamado por el papa Inocencio III para que anunciara la paz e instruyera sobre la verdadera fe en aquella región, pero murió herido por una lanza de los herejes. En Santo-Gilles, en la región de Provenza (ahora Francia) (1208).
  13. Beato Jaime, llamado “el Limosnero”, que se mostró buen abogado de pobres y oprimidos. En Città della Pieve, Umbría (ahora Italia) (c. s. XIII).
  14. Beato Ángel, eremita. En el territorio de Tadinum, también en Umbría (ahora Italia) (1325).
  15. San Francisco Fernández de Capillas, sacerdote de la orden de los Predicadores y mártir, el cual anunció el nombre de Cristo primero en las Islas Filipinas y después en Fujian, donde, durante la persecución de los tártaros, fue encarcelado mucho tiempo y finalmente degollado . En la ciudad de Fu’an, en la provincia de Fujian, en China (1648).
  16. Beato Amold Janssen, sacerdote, que, para difundir la fe en las misiones, fundó la Sociedad del Verbo Divino. En el pequeño pueblo de Steyl, en los Países Bajos (1909).
  17. Beato Nicolás Gross, padre de familia y mártir, quien, dedicado a las cuestiones sociales, se enfrentó a un régimen contrario a la dignidad humana ya la religión y, al no querer actuar en contra de los preceptos de Dios, fue encarcelado y colgado, obteniendo así la participación en la victoria de Cristo. En Berlín, Alemania (1945).

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Extendiendo su mano hacia sus discípulos, dijo: «Estos son mi madre y mis hermanos.

(Mt 12,46-50)