Santa Secundina, verge i màrtir. A la ciutat d’Anagni, al Laci (ara Itàlia) (s. Inc.).

Sant Joan Calibita, del qual s’explica que va viure un temps en un racó de la casa paterna i després en una barraca (kalyba), dedicat completament a la contemplació, passant desapercebut davant els seus propis pares, els quals en el moment de la seva mort només el van reconèixer per un exemplar de l’Evangeli adornat en or que ells li havien regalat. A Constantinoble (Istanbul, ara Turquia) (s. V).

Santa Ita, verge i fundadora d’aquest cenobi. Al monestir de Clúain Creedla, Hibèmia (ara Irlanda) (570).

Commemoració de sant Probe, bisbe, elogiat pel papa sant Gregori el Gran. A la ciutat de Rieti, a la Sabina (ara Itàlia) (c. 570).

Sant Maur (Maure o Mauri), abat. A Glanfeuil, al costat del riu Loire, al territori d’Anjou, de la Gàl·lia (ara França) (s. VI/VII).

Santa Tarsicia, verge i màrtir. A la regió de Rodés, també a la Gàl·lia (ara França) (s. VI/VII).

Sant Ablebert, bisbe de Cambrai (c. 645).

Sant Malard, bisbe. A la ciutat de Chartres, Nèustria (ara França) (c. 650).

Beat Romedi, anacoreta, el qual, després d’entregar tots els seus béns a l’Església, va portar vida penitent al el lloc que encara porta el seu nom. A Val de Non, a la regió de Trento (ara Itàlia) (c. s. VIII).

Mort de sant Bonet (Bonito), bisbe dels alvemesos, que era prefecte de Marsella quan va ser elevat a l’episcopat per ocupar el lloc del seu germà sant Avit. Deu anys més tard va renunciar a la seu, es va retirar al monestir de Manhluec i, després de pelegrinar a Roma, a la tomada va morir a Lió. A Lió, ciutat de la Gàl·lia (ara França) (c. 710).

Sant Arseni, eremita, cèlebre pel seu esperit de pregària i per la seva austeritat. A Armo, prop de Reggio de Calàbria (ara Itàlia) (904).

Beat Pere de Castalnau, prevere i màrtir, el qual, després d’ingressar al monestir cistercenc de Fontfreda, va ser cridat pel papa Innocenci III perquè anunciés la pau i instruís sobre la veritable fe a aquella regió, però va morir ferit per una llança dels heretges. A Sant-Gilles, a la regió de Provença (ara França) (1208).

Beat Jaume, anomenat “l’Almoiner”, que es va mostrar bon advocat de pobres i oprimits. A Città della Pieve, Úmbria (ara Itàlia) (c. s. XIII).

Beat Àngel, eremita. Al territori de Tadinum, també a Úmbria (ara Itàlia) (1325).

Sant Francesc Fernàndez de Capillas, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, el qual va anunciar el nom de Crist primer a les Illes Filipines i després a Fujian, on, durant la persecució dels tàrtars, va ser empresonat molt temps i finalment degollat. A la ciutat de Fu’an, a la província de Fujian, a la Xina (1648).

Beat Amold Janssen, prevere, que, per difondre la fe en les missions, va fundar la Societat del Verb Diví. Al petit poble de Steyl, als Països Baixos (1909).

Beat Nicolau Gross, pare de família i màrtir, el qual, dedicat a les qüestions socials, es va enfrontar a un règim contrari a la dignitat humana i a la religió i, en no voler actuar en contra dels preceptes de Déu, va ser empresonat i penjat, obtenint així la participació en la victòria de Crist. A Berlín, Alemanya (1945).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Sant Pau, primer ermità: 15 de gener (catòlics); 5 de gener (ortodoxos); 9 de febrer (coptes i esglésies orientals).

Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds cascarruts.