Santoral

11 de abril

San Estanislao, obispo y mártir

EEl mes de Pascua se vive junto al ascua
Dicho popular

San Estanislao, obispo y mártir

Estanislao (“el que se levanta glorioso”) nació cerca de Cracovia en 1030. Estudió en París y más tarde fue proclamado obispo de esta sede polaca (1072). Solícito hacia los pobres y oprimidos, fue asesinado por el mismo rey Boleslao II de Polonia mientras celebraba la Eucaristía el 11 de abril de 1079, ya que el obispo le recriminaba su conducta corrupta. Es el primer santo polaco mártir de la verdad.

  1. Memoria de san Estanislao, obispo y mártir, que, entre las dificultades de su época, fue constante defensor de la humanidad y de las costumbres cristianas, rigió como buen pastor la iglesia de Cracovia, ayudó a los pobres, visitó cada año a sus clérigos y, finalmente, mientras celebraba los divinos misterios, fue muerto por orden de Boleslao, rey de Polonia, al que había reprendido (1079).
  2. En Pérgamo, en Asia, conmemoración de san Antipas, testigo fiel, como dice san Juan en el Apocalipsis, que fue martirizado por el nombre de Jesús (s. I)
  3. Conmemoración de san Felipe, obispo de Gortina, en la isla de Creta, que en tiempo de los emperadores Marco Antonio Vero y Lucio Aurelio Cómodo, tuteló enérgicamente la Iglesia que se le había encomendado frente a la violencia de los paganos y las insidias de los herejes (c. 180).
  4. En Salona, en Dalmacia, san Domnión, obispo y mártir, que fue martirizado, según la tradición, durante la persecución bajo el emperador Diocleciano (299).
  5. Cerca de Gaza, en Palestina, san Barsanufio, anacoreta, quien, de origen egipcio, dotado de gracias de contemplación, fue también eximio por la integridad de su vida (540).
  6. En Spoleto, en la Umbría, san Isaac, monje, oriundo de las regiones de Siria y fundador del monasterio de Monte Luco, cuyas virtudes conmemora el papa san Gregorio I Magno (c. 550).
  7. En Calabria, beato Lanuino, monjo, compañero y sucesor de san Bruno, que se distinguió como intérprete del espíritu del fundador, para establecer los monasterios de la Orden Cartujana (1119).
  8. En Coimbra, en Portugal, beata Sancha, virgen, que, siendo hija del rey Sancho I, fundó el monasterio de Cellis, de monjas cistercienses, y en él abrazó la vida regular (1229).
  9. En Cúneo, del Piamonte, beato Ángel de Clavasio (Antonio) Carletti , presbítero, de la Orden de Hermanos Menores, insigne en la doctrina, la prudencia y caridad (1495).
  10. En Londres, en Inglaterra, beato Jorge Gervase, presbítero de la Orden de San Benito y mártir, alumno del Colegio de Douai de los Ingleses, que en tiempo del rey Jacobo I, mientras ejercía su ministerio pastoral, fue detenido dos veces en su patria, confesando con constancia su fe católica hasta ser ahorcado (1608).
  11. En Luca, en Italia, santa Gema Galgani, virgen, la cual, insigne por la contemplación de la Pasión y por los dolores soportados con paciencia, a la edad de veinte años consumó su angélica vida el día de Sábado Santo (1905).
  12. En la misma ciudad, beata Elena Guerra, virgen, que instituyó la Congregación de las Oblatas del Espíritu Santo, para la enseñanza de las niñas, y dio sabios avisos a los cristianos acerca de la cooperación del Espíritu Santo en la economía de la salvación (1914).
  13. En el campo de concentración de Oswiecim o Auschwitz, cerca de Cracovia, en Polonia, beato Semproniano Ducki, religioso de la Orden de los Hermanos Menores Capuchinos y mártir, que durante la guerra, por fidelidad a Cristo, fue apresado y culminó el martirio en medio de torturas (1942).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)