Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona

La parroquia

Horario de misas

De lunes a viernes: 19 h
Sábados: 18 h
Domingos y fiestas de precepto: 11 h (en catalán) | 12 h (en castellano)

Actividades pastorales

- Confesiones: lunes y viernes: de 18.30 a 19 h. Y siempre que se solicite.
- Rosario: de lunes a viernes, a las 18.30 h

- Formación cristiana para adultos: martes 20 h

- Exposición del Santísimo: jueves 18 h

- Estudio de la Biblia: sábados 12 h


Pastoral Social:
- Cáritas parroquial

Ropero miércoles 15h a 17h.

Puntualmente, lotes de comida llamando a las familias.
- Taller solidario
- Pastoral de la Salud

Cultura y Evangelización:
- Conferencias y exposiciones
- Excursiones, Fiestas, Conciertos, etc.
- Gigantes de Sant Pere de les Puel·les

Liturgia y Asociaciones:
- Equipo de Liturgia
- Coral para acompañar las celebraciones

- Consejo Pastoral

Despacho parroquial

C/ Sant Pere més Alt, 65, 1ª planta.
08003 Barcelona

Datos adicionales

Visita a la iglesia:
- De lunes a viernes: de 10.00 a 19.30 h
- Sábados: de 10.00 a 19.30 h
- Domingos: de 13.00 h a 18 h

Historia

HISTORIA

La Iglesia del antiguo Monasterio de San Pedro de las Puel • las, convertida hoy en Iglesia Parroquial.

El Monasterio de San Pedro de las Puel • las de Barcelona fue fundado por el Conde Sunyer y la Condesa Riquilda durante la primera mitad de siglo X.

La primera documentación que se conserva es el acta de consagración de su iglesia, del 945, hecha por el obispo de Barcelona Guilarà, a petición del conde Sunyer, su esposa Riquilda y la abadesa Adelaida.

Próspero de Bofarull cuestionó primero la pretendida fundación del siglo IX y la limitó en el atrio de San Sadurní. Una construcción religiosa dedicada a Sant Sadurní tuvo existencia y cementerio propio hasta el momento de la fundación del Monasterio. Durante las obras de reedificación del edificio monástico, tras su incendio durante la Semana Trágica, se encontró una piedra adornada con una cruz, cerca de una lápida en la que se lee «OBIIT ERA DCCCCXXVIIII». Así, se puede creer que hacia el 891, en el lugar ocupado después por el Monasterio, se hacían algunos enterramientos que quizás habría que relacionar con el atrio o la Iglesia de Sant Sadurní.

Del conjunto monástico de San Pedro de las Puel • las hoy sólo se conserva su iglesia, totalmente transformada en la restauración posterior al incendio del año 1909, mientras que el resto de las estructuras monacales han sido destruidas o reformadas, tras que en 1835 el Monasterio fue destinado a presidio, y en 1873 fuera derrocado el claustro y también parte de las dependencias que aún se conservaban.

La iglesia en su forma original era un edificio de planta de cruz griega formada por cuatro cuerpos rectangulares iguales que convergían en un espacio central, de planta cuadrada. Este espacio estaba definido por cuatro grandes arcos, ligeramente peraltados, soportados por columnas monolíticas y cubierto con una cúpula, de base octagonal, sobre trompas, mientras que los brazos de la cruz eran cubiertos con bóvedas de cañón, de perfil semicircular.

En el ángulo noreste de la iglesia se situó un cuerpo de edificio, de planta cuadrada, encajado entre los brazos norte y este de la cruz que forman las naves, cubierto con bóveda de arista, que arranca de cuatro impostas esculpidas que Puig y Cadafalch ya consideró que podrían corresponder, con toda probabilidad, en el atrio de la iglesia de Sant Sadurní, que había precedido la construcción de la iglesia de San Pedro.

La iglesia de San Pedro se sitúa en el contexto de la arquitectura catalana de la de finales del siglo X y principios del siglo XI, en la órbita de una tradición postcarolíngia.

En el interior de nuestro templo de San Pedro se conservan empotrados a cada lado del portal de entrada a la capilla del Santísimo sendos relieves con una cruz patente, de los brazos de cada una de las que cuelgan letras del crismón, alfa y omega, en una de ellas con el orden invertido. Ambos relieves se encontraban reaprovechados en el campanario del siglo XII, conocido por la torre del Pájaros, de donde fueron recuperados en ser derribado por las obras de remodelación. Las piezas son de dificíl filiación estilística y cronológica, si bien hay que atribuirlas a época visigótica o prerrománica.

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)