Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona

https://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=barcelona-catedral-sant_pere_de_les_puel_les&lang=ca

De dilluns a divendres: 19 h
Dissabtes: 18 h
Diumenges i festes de precepte: 11 h (en català) | 12 h (en castellà)

- Confessions: dilluns i divendres: de 18.30 a 19 h. I sempre que es sol·liciti.
- Rosari: de dilluns a divendres, a les 18.30 h

- Formació cristiana per a adults: dimarts 20 h

- Exposició del Santíssim: dijous 18 h

- Estudi de la Bíblia: dissabte 12 h


Pastoral Social:
- Càritas parroquial

Rober: dimecres de 15h a 17h.

Puntualment, lots de menjar trucant a les famílies.
- Taller solidari
- Pastoral de la Salut

Cultura i Evangelització:
- Conferències i exposicions
- Excursions, Festes, Concerts, etc.
- Gegants de Sant Pere de les Puel·les

Litúrgia i Associacions:
- Equip de Litúrgia
- Coral per acompanyar les celebracions

- Consell Pastoral

C/ Sant Pere més Alt, 65, 1ª planta.
08003 Barcelona

Visita a l’església:
- De dilluns a divendres: de 10.00 a 19.30 h
- Dissabtes: de 10.00 a 19.30 h
- Diumenges: de 13.00 h a 18 h

HISTÒRIA

L’Esglèsia de l’antic Monestir de Sant Pere de les Puel•les, convertida avui en Esglèsia Parroquial.

El Monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona fou fundat pel Comte Sunyer i la Comtessa Riquilda durant la primera meitat de segle X.

La primera documentació que hom conserva és l’acta de consagració de la seva esglèsia, del 945, feta pel bisbe de Barcelona Guilarà, a petició del comte Sunyer, la seva esposa Riquilda i l’abadessa Adelaida.

Pròsper de Bofarull qüestionà primer la pretesa fundació del segle IX i la limità a l’atri de Sant Sadurní. Una construcció religiosa dedicada a Sant Sadurní tingué existència i cementiri propi fins el moment de la fundació del Monestir. Durant les obres de reedificació de l’edifici monàstic, després del seu incendi durant la Setmana Tràgica, es trobà una pedra ornada amb una creu, a prop d’una làpida en la qual es llegeix ”OBIIT ERA DCCCCXXVIIII”. Així, hom pot creure que cap al 891, al lloc ocupat després pel Monestir, es feien alguns enterraments que potser caldria relacionar amb l’atri o l’Esglèsia de Sant Sadurní.

Del conjunt monàstic de Sant Pere de les Puel•les avui només es conserva la seva esglèsia, totalment transformada en la restauració posterior a l’incendi de l’any 1909, mentre que la resta de les estructures monacals han estat destruïdes o reformades, després que l’any 1835 el Monestir fou destinat a presidi, i el 1873 fos enderrocat el claustre i també part de les dependències que encara es conservaven.

L’esglèsia en la seva forma original era un edifici de planta de creu grega formada per quatre cossos rectangulars iguals que convergien en un espai central, de planta quadrada. Aquest espai estava definit per quatre grans arcs, lleugerament peraltats, suportats per columnes monolítiques i cobert amb una cúpula, de base octagonal, sobre trompes, mentre que els braços de la creu eren coberts amb voltes de canó, de perfil semicircular.

A l’angle nord-est de l’esglèsia es situà un cos d’edifici, de planta quadrada, encaixat entre els braços nord i est de la creu que formen les naus, cobert amb volta per aresta, que arrenca de quatre impostes esculpides que Puig i Cadafalch ja considerà que podrien correspondre, amb tota probabilitat, a l’atri de l’esglèsia de Sant Sadurní, que havia precedit la construcció de l’esglèsia de Sant Pere.

L’esglèsia de Sant Pere es situa en el context de l’arquitectura catalana de la de fi del segle X i el començament del segle XI, dins l’òrbita d’una tradició postcarolíngia.

A l’interior del nostre temple de Sant Pere es conserven encastats a cada costat del portal d’entrada a la capella del Santíssim sengles relleus amb una creu patent, del braços de cada una de les quals pengen lletres del crismó, alfa i omega, en una d’elles amb l’ordre invertit. Ambdós relleus es trobaven reaprofitats en el campanar del segle XII, conegut per la torre del Ocells, d’on foren recuperats en ésser enderrocat per les obres de remodelatge. Les peces són de dificíl filiació estilística i cronològica, si bé cal atribuir-les a època visigòtica o preromànica.