Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona

La parroquia

Horario de misas

De lunes a viernes: 19 h
Sábados: 18 h
Domingos y fiestas de precepto: 11 h (en catalán) | 12 h (en castellano)

Actividades pastorales

- Confesiones: lunes y viernes: de 18.30 a 19 h. Y siempre que se solicite.
- Rosario: de lunes a viernes, a las 18.30 h

- Formación cristiana para adultos: martes 20 h

- Exposición del Santísimo: jueves 18 h

- Estudio de la Biblia: sábados 12 h


Pastoral Social:
- Cáritas parroquial

Ropero miércoles 15h a 17h.

Puntualmente, lotes de comida llamando a las familias.
- Taller solidario
- Pastoral de la Salud

Cultura y Evangelización:
- Conferencias y exposiciones
- Excursiones, Fiestas, Conciertos, etc.
- Gigantes de Sant Pere de les Puel·les

Liturgia y Asociaciones:
- Equipo de Liturgia
- Coral para acompañar las celebraciones

- Consejo Pastoral

Despacho parroquial

C/ Sant Pere més Alt, 65, 1ª planta.
08003 Barcelona

Datos adicionales

Visita a la iglesia:
- De lunes a viernes: de 10.00 a 19.30 h
- Sábados: de 10.00 a 19.30 h
- Domingos: de 13.00 h a 18 h

Historia

HISTORIA

La Iglesia del antiguo Monasterio de San Pedro de las Puel • las, convertida hoy en Iglesia Parroquial.

El Monasterio de San Pedro de las Puel • las de Barcelona fue fundado por el Conde Sunyer y la Condesa Riquilda durante la primera mitad de siglo X.

La primera documentación que se conserva es el acta de consagración de su iglesia, del 945, hecha por el obispo de Barcelona Guilarà, a petición del conde Sunyer, su esposa Riquilda y la abadesa Adelaida.

Próspero de Bofarull cuestionó primero la pretendida fundación del siglo IX y la limitó en el atrio de San Sadurní. Una construcción religiosa dedicada a Sant Sadurní tuvo existencia y cementerio propio hasta el momento de la fundación del Monasterio. Durante las obras de reedificación del edificio monástico, tras su incendio durante la Semana Trágica, se encontró una piedra adornada con una cruz, cerca de una lápida en la que se lee «OBIIT ERA DCCCCXXVIIII». Así, se puede creer que hacia el 891, en el lugar ocupado después por el Monasterio, se hacían algunos enterramientos que quizás habría que relacionar con el atrio o la Iglesia de Sant Sadurní.

Del conjunto monástico de San Pedro de las Puel • las hoy sólo se conserva su iglesia, totalmente transformada en la restauración posterior al incendio del año 1909, mientras que el resto de las estructuras monacales han sido destruidas o reformadas, tras que en 1835 el Monasterio fue destinado a presidio, y en 1873 fuera derrocado el claustro y también parte de las dependencias que aún se conservaban.

La iglesia en su forma original era un edificio de planta de cruz griega formada por cuatro cuerpos rectangulares iguales que convergían en un espacio central, de planta cuadrada. Este espacio estaba definido por cuatro grandes arcos, ligeramente peraltados, soportados por columnas monolíticas y cubierto con una cúpula, de base octagonal, sobre trompas, mientras que los brazos de la cruz eran cubiertos con bóvedas de cañón, de perfil semicircular.

En el ángulo noreste de la iglesia se situó un cuerpo de edificio, de planta cuadrada, encajado entre los brazos norte y este de la cruz que forman las naves, cubierto con bóveda de arista, que arranca de cuatro impostas esculpidas que Puig y Cadafalch ya consideró que podrían corresponder, con toda probabilidad, en el atrio de la iglesia de Sant Sadurní, que había precedido la construcción de la iglesia de San Pedro.

La iglesia de San Pedro se sitúa en el contexto de la arquitectura catalana de la de finales del siglo X y principios del siglo XI, en la órbita de una tradición postcarolíngia.

En el interior de nuestro templo de San Pedro se conservan empotrados a cada lado del portal de entrada a la capilla del Santísimo sendos relieves con una cruz patente, de los brazos de cada una de las que cuelgan letras del crismón, alfa y omega, en una de ellas con el orden invertido. Ambos relieves se encontraban reaprovechados en el campanario del siglo XII, conocido por la torre del Pájaros, de donde fueron recuperados en ser derribado por las obras de remodelación. Las piezas son de dificíl filiación estilística y cronológica, si bien hay que atribuirlas a época visigótica o prerrománica.

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Dejadlos crecer juntos hasta la siega.

(Mt 13,24-43)