Cien mil razones para marcar la X de la Iglesia

Cerca de 100.000 personas de media son atendidas cada año gracias a la red que Cáritas tiene implantada en la Archidiócesis de Barcelona. Y las puede atender, en buena parte, por a la ayuda recibida de los contribuyentes que marcaron la doble X de la asignación tributaria. Mediante la aportación de la Declaración de la […]

10 Abr, 2019
Església de Barcelona

Cerca de 100.000 personas de media son atendidas cada año gracias a la red que Cáritas tiene implantada en la Archidiócesis de Barcelona. Y las puede atender, en buena parte, por a la ayuda recibida de los contribuyentes que marcaron la doble X de la asignación tributaria.

Mediante la aportación de la Declaración de la Renta a la Iglesia, entre otras aportaciones, los 170 centros de Càritas parroquiales pudieron ayudar a 73.676 personas el 2017 (especialmente con comedores sociales, manutención, ropa,etc.).

Gracias a los contribuyentes que marcaron la casilla de la Iglesia, en nuestra diócesis fueron atendidas 22.635 persones en acogida y acompañamiento, a través de los programes de Cáritas Diocesana de Barcelona.

A nivel español gran parte del dinero de la Declaración de la Renta se destina a la gente. La Iglesia mantiene más de 9.000 centros que ayudan a más de 4 millones de personas. Invierte en hospitales, guarderías, casas para ancianos, personas con discapacidad, centros de ayuda a la mujer, a refugiados, víctimas de la violencia, drogadictos, personas sin hogar, etc.

La Iglesia ha iniciado una campaña a nivel estatal con el lema «Juntos X un mundo mejor», para invitar a los contribuyentes a marcar la X en la Declaración de la Renta. La Iglesia necesita la colaboración de todos los contribuyentes para seguir desarrollando su misión pastoral y caritativa, que beneficia a tota la sociedad. Marcar, a la vez, la casilla de la Iglesia católica y la casilla de «otros fines sociales» es perfectamente compatible; no se paga más, ni Hacienda devuelve menos dinero.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)